Lena

riu de Rússia
Aquest article tracta sobre un riu de Rússia. Si cerqueu una cantant alemanya, vegeu «Lena Meyer-Landrut».

El riu Lena (rus: Ле́на; buriat: Зүлхэ; en evenki: Елюенэ; iacut: Өлүөнэ), a Sibèria, és el desè riu més llarg del món i té la novena conca hidrogràfica en extensió. Travessa l'est de Sibèria de sud a nord per desembocar al mar de Làptev després d'un recorregut de més de 4.400 km,[1] drenant una conca de 2.490.000 km².[2][3]

Infotaula de geografia físicaRiu Lena
(sah) Өлүөнэ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1.640 m
Entitat territorial administrativaSakhà (Rússia) i óblast d'Irkutsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMuntanyes del Baikal
Final
Cota final0 m Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOceà Àrtic
Desembocaduramar de Làptev Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 56′ 08″ N, 108° 05′ 31″ E / 53.9356°N,108.0919°E / 53.9356; 108.0919
72° 24′ 43″ N, 126° 41′ 05″ E / 72.4119°N,126.6847°E / 72.4119; 126.6847
Afluent
113
Conca hidrogràficaConca del riu Lena Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida4.294 (longitud) km
TravessaRússia
Superfície de conca hidrogràfica2.490.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal16.350 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Curs modifica

Neix a 1.640 m d'altitud a les muntanyes Baikal, al sud de l'altiplà de la Sibèria central, 20 km a l'oest del llac Baikal. Flueix cap al nord-est i rep aigües del Kirenga i del Vitim. Des de Iakutsk (capital de la República de Sakhà) penetra a les terres baixes, on rep les aigües de l'Oliokma i flueix cap al nord fins que se li ajunta l'Aldan per la dreta. La serralada de Verkhoiansk desvia el Lena cap al nord-est; llavors, després de rebre les aigües del Viliüi, continua cap al nord i desemboca al mar de Làptev (que forma part de l'oceà Àrtic), al sud-oest de les illes de Nova Sibèria, amb un delta de 30.000 km²,[4] travessat per set branques, la més important de les quals s'anomena Bylov, a l'est del delta.

Delta modifica

 
El delta del riu Lena per Landsat (febrer 2000)

El delta s'estén 100 km al mar de Làptev, té uns 400 km d'amplada i presenta una vegetació de tipus tundra, gelada durant uns set mesos a l'any, però cap al maig la regió es transforma en terres humides. Una part de l'àrea del delta està protegida com a Reserva Natural del Delta del Lena.

El delta del Lena es divideix en multitud d'illes planes. Les més importants són (d'oest a est): Chychas Aryta, Petrushka, Sagastyr, Samakh Ary Diyete, Turkan Bel'keydere, Sasyllakh Ary, Kolkhoztakh Bel'keydere, Grigoriy Diyelyakh Bel'kee (Illes Grigoriy), Nerpa Uolun Aryta, Misha Bel'keydere, Atakhtay Bel'kedere, Arangastakh, Urdiuk Pastakh Bel'key, Agys Past 'Aryta, Illa Dallalakh, Otto Ary, Ullakhan Ary i Orto Ues Aryta.

Turukannakh-Kumaga és una illa llarga i estreta a la vora occidental del delta.

Una de les illes del delta de Lena, Ostrov Amerika-Kuba-Aryta o Ostrov Kuba-Aryta, va rebre el nom de l'illa de Cuba durant l'època soviètica. Es troba a la vora nord del delta.[5]

De les sorres del Vitim i de l'Oliokma se n'extreu or [3] i s'han trobat restes de mamuts al delta.[6]

Règim modifica

El règim del Lena és molt similar al de tots els altres rius siberians amb un curs sud-nord: mínim a l'hivern i primavera, en què el riu està segellat per gel que també pot assolir gruixos substancials (fins a 3 metres),[7] i màxim a finals de primavera i estiu, associat a inundacions extenses com a conseqüència d'augments del nivell de l'aigua que poden arribar, de mitjana a 18 metres al curs inferior i 10-15 al curs mitjà.[2] Ocasionalment pot arribar a nivells encara més alts: el maig de 2001 la ciutat de Lensk va ser parcialment destruïda per una inundació durant la qual el nivell de l'aigua va augmentar a més de 19 metres per sobre del nivell mitjà.[7] Com a regla general, el període de cabal màxim d'aigua avança des de la font cap a la boca: al curs superior del Lena el mes amb major cabal d'aigua és el maig, mentre que al curs inferior i al delta és el juny.

 
El Lena al curs mitjà, durant el període estival.

Els valors del cabal mostren grans variacions durant l'any; a la desembocadura, en comparació amb una mitjana anual de 17.000 m³/s, pot haver-hi uns mínims d'uns 400 m³/s enfront dels màxims de 200.000 m³/s.[1] Pel que fa a la tendència dels valors mitjans anuals, hi ha 480 m³/s a la desembocadura del Kirenga, 1.700 m³/s a la desembocadura del Vitim, 4.500 m³/s a la desembocadura de l'Oliokma i 12.100 m³/s a la desembocadura del Viliüi.[1] En total, per tant, el Lena aboca anualment aproximadament 540 km³ d'aigua al mar de Laptev, transportant aproximadament 12 milions de tones de sediments.[7]

El Lena manifesta un fenomen comú a tots els altres grans rius siberians; els períodes de gelades, tot i que són molt llargs a tot arreu, es diferencien a les regions del sud (trams superiors), en què duren des de mitjans d'octubre - novembre fins a finals d'abril - principis de maig, de les regions del nord (curs superior), en què s'estenen des de finals de setembre - principis d'octubre fins a finals de maig - principis de juny. Aquest desgel diferencial fa que l'aigua del desgel comenci a fluir primer des del curs superior, acumulant-se, a mesura que flueix cap al nord, en una “presa” formada per gel encara no fos. Aquest impediment, combinat amb la planor de les formes geomorfològiques, dificulta encara més el drenatge de l'aigua amb el resultat de crear immensos pantans.[8]

Fluxos mensuals mitjans modifica

La taula següent mostra els valors mitjans de cabal mensuals (expressats en m³/s) del Lena en algunes estacions de hidrometria, situades en ordre des del naixement fins a la desembocadura.

Estació de
mesurament
Distància
fins a la desembocadura
gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Kačug[9] 3.968 km 27 24 23 55 204 189 161 137 120 75 36 33 90
Žigalovo[10] 3.803 km 40 34 34 67 344 247 190 162 135 89 54 45 120
Zmeinovo[11] 3.139 km 357 310 285 416 3.130 3.341 1.668 1.236 1.129 792 393 427 1.124
Krestovskoe[12] 2.655 km 918 759 687 808 7.309 13.439 8.426 6.527 5.840 3.048 1.102 1.118 4.165
Soljanka[13] 2.078 km 1.376 1.103 952 996 12.525 21.909 13.985 10.770 9.820 5.005 1.413 1.638 6.791
Tabaga[14] 1.527 km 1.489 1.148 961 917 11.172 23.561 14.917 11.036 10.083 5.629 1.528 1.650 7.007
Kjusjur[15] 211 km 2.838 2.232 1.736 1.426 6.535 74.034 39.940 27.353 24.265 14.264 3.514 2.955 16.761
Illot de Stolb[16] 5 km 3.141 2.669 2.119 1.759 5.909 61.833 39.478 26.167 21.890 13.196 3.342 3.074 15.382

Gràfics de cabal mitjà mensual modifica

Conca modifica

 
A l'hivern, el gel arriba a gruixos de fins a 3 metres, cosa que fa possible que els vehicles de carretera normals creuin el riu. Tan bon punt s'arriba a un gruix acceptable, el llit del riu s'utilitza com a carretera normal. Per tant, malgrat la manca de ponts, els mesos d'hivern el Lena no obstaculitza les comunicacions per terra.

La zona de captació del Lena coincideix pràcticament amb tota la Sibèria oriental, ja que s'estén sobre els territoris de la República de Sakhà, el krai de Khabàrovsk i l'òblast d'Irkutsk; és una zona amb un clima continental dur, caracteritzada per hiverns llargs i molt rígids (s'assoleixen algunes de les temperatures més baixes de l'hemisferi nord) i estius curts i càlids; a la ciutat d'Iakutsk, la principal de la seva conca, es registren mitjanes d'uns -43 °C al gener i de 19 °C al juliol.[17] Les precipitacions són escasses, sobretot a la part nord, i cauen principalment a l'estiu. La duresa climàtica provoca una extensa congelació del sòl, que a la major part de la conca és permanent (permagel); [18] en algunes zones, la capa permanentment congelada pot superar els 1.000 metres.[19]

La coberta vegetal més freqüentada a la conca ve donada per la taigà, el bosc boreal de coníferes i bedolls que cobreix enormes extensions a tot el nord euroasiàtic; no obstant això, a causa de les condicions climàtiques extremadament dures i de la presència de permagel (que es descongela a l'estiu només a una profunditat de poc més d'un metre), el bosc no és exuberant i es renova amb dificultat. A la zona de la desembocadura i el curs inferior del riu, les temperatures estiuenques baixen per sota del límit de creixement dels arbres: són les zones de la tundra àrtica, sense vegetació arbòria, cobertes per una vegetació raquítica d'herbes, molses, líquens i caracteritzada per la presència de sòls poligonals i pantans molt extensos.

Això provoca una densitat de població extremadament baixa, cosa que significa que, malgrat la seva mida, el riu no té una gran importància des del punt de vista econòmic; el motiu principal que va conduir a l'assentament rus de la zona és l'abundància de matèries primeres (fusta derivada d'immensos boscos, carbó, petroli, gas natural) i recursos minerals (or, diamants). A més, a l'era soviètica, es va explotar l'immens potencial energètic dels rius de la conca; es van construir dues centrals elèctriques, una al riu Viliüi i una al riu Mamakan, un petit afluent de l'Aldan.[1]

El Lena també té certa importància com a via de comunicació, ja que és navegable durant diversos milers de quilòmetres, des de la desembocadura fins a la ciutat de Kačug, a la part alta; [1] els seus principals afluents també permeten la navegació durant centenars de quilòmetres fins a la confluència. A més, a l'hivern, la gruixuda capa de gel permet creuar en qualsevol punt fins i tot amb vehicles pesants, garantint que el Lena no representi un obstacle per a les comunicacions per terra.

Afluents modifica

 
La conca del Lena.

L'enorme extensió de la conca del Lena significa que recull les aigües de centenars d'afluents i subafluents (no casualment un dels seus sobrenoms antics era "el riu dels mil afluents").[20] Entre les moltes corrents rebudes, les més importants (algunes de les quals, com els rius Vitim, Viliüi, Oliokma o Aldan, de més de 1.000 km de longitud) es mostren a la taula següent.

 
El riu Viliüi.
 
El riu Čaja.
 
El riu Vitim.
Riu Llargada Origen hidrogràfic Distància des de la desembocadura[21]
Ėekit 141 km esquerre 183 km [22]
Bësjuke 152 km dret 296 km [23]
Kuranach-Siktjach 52 km[24] dret 361 km [25]
Uėl'-Siktjach 247 km dret 383 km [26]
Molodo 556 km esquerre 413 km [27]
Džardžan 352 km dret 513 km [28]
Natara 187 km dret 551 km [28]
Menkere 402 km dret 603 km [28]
Motorčuna 423 km esquerre 606 km [28]
Muna 715 km esquerre 606 km [28]
Kjulenke 211 km esquerre 620 km [28]
Choruongka 377 km esquerre 696 km [28]
Soboloch-Majan 411 km dret 700 km [28]
Uchunku 148 km dret 703 km [28]
Begidžjan 262 km dret 740 km [28]
Oručan 232 km dret 818 km [28]
Undjuljung 414 km dret 820 km [28]
Taryn-Jurjach 105 km esquerre 834 km [28]
Bachanaj 250 km esquerre 835 km [28]
Innjach 123 km dret 918 km [28]
Kjundjudej 240 km dret 921 km [28]
Linde 804 km esquerre 985 km [28]
Djanyška 332 km dret 990 km [29]
Mundalyk 103 km dret 1.037 km [28]
Ljapiske 299 km dret 1.057 km [28]
Tympylykan 357 km esquerre 1.086 km [28]
Viliüi 2.650 km esquerre 1.102 km [27]
Lungcha 508 km esquerre 1.132 km [27]
Ljunkjubej 114 km dret 1.139 km [30]
Tjugene 492 km esquerre -
Sitte 431 km esquerre 1.157 km [27]
Čočuma 144 km dret 1.166 km [30]
Chančaly 241 km esquerre 1.260 km [27]
Kenkeme 589 km esquerre 1.275 km [27]
Beljanka 217 km dret 1.277 km [30]
Aldan 2.273 km dret 1.311 km [27]
Suola 224 km dret 1.488 km [31]
Tamma 216 km dret 1.528 km [32]
Menda (riu) 168 km dret 1.565 km [33]
Ljutenge 140 km dret 1.577 km [34]
Buotama 418 km dret 1.609 km [35]
Sinjaja 597 km esquerre 1.716 km [36]
Tuolba 395 km dret 1.875 km [37]
Marchačan 248 km esquerre 1.914 km [38]
Markha 346 km esquerre 1.928 km [39]
Tuolbačan 181 km dret 1.954 km [40]
Namana 444 km esquerre 2.044 km [41]
Oliokma 1.436 km dret 2.089 km [42]
Birjuk 267 km esquerre 2.160 km [43]
Čerendej 226 km esquerre 2.178 km [44]
Malyj Patom 136 km dret 2.323 km [27]
Bol'šoj Patom 460 km dret 2.334 km [27]
Ura 181 km esquerre 2.366 km [45]
Džerba 320 km esquerre 2.395 km [27]
Njuja 798 km esquerre 2.420 km [46]
Bol'šaja Kontajka 174 km dret 2.472 km [27]
Chamra 145 km esquerre 2.582 km [27]
Pilka 117 km dret 2.599 km [27]
Peleduj 398 km esquerre 2.690 km [27]
Vitim 1.837 km esquerre 2.714 km [27]
Čuja 512 km dret 2.740 km [47]
Ičera 138 km esquerre 2.973 km [48]
Čaja 353 km dret 3.017 km [49]
Čečuj 231 km dret 3.034 km [50]
Kirenga 746 km dret 3.155 km [51]
Bol'šaja Tira 219 km esquerre 3.305 km [52]
Tajura 216 km dret 3.384 km [53]
Kuta 408 km esquerre 3.466 km [54]
Ilga 289 km esquerre 3.773 km [55]
Tutura 222 km dret 3.812 km [56]
Anga 167 km dret 3.969 km [57]
Manzurka 214 km esquerre 3.980 km [58]

Història modifica

Exploració modifica

Segons els contes populars relatats un segle més tard, entre els anys 1620 i 1623, un grup de caçadors de pells russos sota la direcció de Demid Pianda va navegar el Níjniaia Tunguska riu amunt, van descobrir el Lena i hi van portar les seves embarcacions o en va construir de noves. El 1623 Pianda va explorar uns 2.400 km del riu des dels seus trams superiors fins a la Iakutia central.[59] El 1628 Vasily Bugor i deu homes van arribar al riu Lena, van recollir 'yasak' (tributs) dels indígenes i després van fundar Kírensk el 1632. El 1631 el voivoda d'Ienisseisk va enviar a Pyotr Beketov i vint homes per construir una fortalesa a Iakutsk (fundada el 1632). Des d'Iakutsk es van estendre altres expedicions cap al sud i l'est. Es va arribar al delta del Lena el 1633.

Dos dels tres grups de supervivents de l'expedició Jeannette van arribar al delta de Lena el setembre de 1881. El grup dirigit per l'enginyer George W. Melville va ser rescatat per caçadors nadius tungusos. Del grup dirigit pel capità George W. De Long només dos dels homes van sobreviure, els altres van morir de fam.

El baró Eduard Von Toll, acompanyat per Alexander von Bunge, va dirigir una expedició que va explorar el delta de Lena i les illes de Nova Sibèria en nom de l'Acadèmia de Ciències de Rússia el 1885. El 1886 van explorar les illes Nova Sibèria i el riu Iana i els seus afluents. Durant un any i dos dies, l'expedició va cobrir 25.000 km, dels quals 4.200 km eren riu amunt, realitzant prospeccions geodèsiques en ruta.

Poblament modifica

Els anys anteriors a l'arribada dels russos, els grups ètnics més estesos a la conca de la Lena eren els iacuts, establerts a la conca mitjana entre la confluència de l'Aldan i del Viliüi i arribaven de regions més meridionals, al voltant del llac Baikal, en nombroses onades migratòries que van acabar cap al 1500.[60] Un altre grup ètnic important establert a la conca del Lena van ser els evenkis (també anomenats tungus), assentats en petits grups sobre un vast territori a la conca alta i mitjana, i els eveni, una població àrtica que resideix al curs baix del riu i a l'àrea de la desembocadura.[61] La densitat de població en aquests territoris era tanmateix molt baixa i els vasts territoris eren gairebé deshabitats.

A la primera meitat del segle XVII va començar la colonització russa, quan els cosacs al servei de les famílies russes més poderoses, després l'exèrcit regular, van avançar en una lenta marxa cap a l'est. La primera afirmació decisiva de l'autoritat russa a la zona es remunta a aquests anys, amb la submissió al pagament d'impostos per part de les poblacions indígenes. El primer lloc avançat rus a la conca del Lena va ser el campament d'hivern d'Ust'-Kutskoe, que més tard es va convertir en la ciutat d'Ust-Kut.[1] La fundació de la ciutat d'Iakutsk es remunta al 1632 pels cosacs,[62] que deu anys després va ser elevada a l'estatus de ciutat, convertint-se en el centre administratiu de Sibèria oriental; [63] al 1663 la de la ciutat de Lensk [63] i al 1682 la de Pokrovsk.[63] No obstant això, durant moltes dècades, la població russa era escassa, limitada principalment a camps militars o camps de treballs forçats.

Un augment decisiu de la població russa a la conca del Lena va arribar només al segle xx, afavorit per l'ús massiu de la pràctica de la deportació, tant pel govern tsarista com, sobretot, pel soviètic; la fundació de diverses ciutats de la regió es remunta a la primera meitat del segle XX (en alguns casos fins i tot després), algunes de les quals es troben entre les aglomeracions urbanes més grans de la zona: Aldan va ser fundada el 1923,[63] Niurbà el 1930,[63] Mirni el 1955 [63] i Nériungri, una ciutat minera a la part sud de la conca, el 1975.[63]

Aquesta atracció de la població russa de l'oest va provocar ràpidament el seu avançament numèric a tots els altres grups ètnics anteriorment dominants; recentment, però, amb el col·lapse del règim soviètic, el flux s'ha invertit i avui els iakuts tornen a ser predominants, almenys a la seva República Autònoma.[63][64]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (rus) Лена A Gran enciclopèdia soviètica, 1969-1978.
  2. 2,0 2,1 (anglès) Lena River. In Encyclopedia Britannica, 2011.
  3. 3,0 3,1 «Lena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Lena River Delta - A Global Ecoregion». World Wide Fund for Nature, 06-07-2006. Arxivat de l'original el 2007-06-30. [Consulta: 23 maig 2008].
  5. «Google Maps». [Consulta: 4 abril 2018].
  6. «El esqueleto de un mamut lanudo alcanza los 238.000 euros en una subasta» (en castellà), 27-11-2014. [Consulta: 6 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Routledge - Lena River» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2011].
  8. Enciclopedia Geografica De Agostini, p. 142. 
  9. «Lena a Kačug».
  10. «Lena a Žigalovo».
  11. «Lena a Zmeinovo».
  12. «Lena a Krestovskoe».
  13. «Lena a Soljanka».
  14. 14,0 14,1 «Lena a Tabaga».
  15. 15,0 15,1 «Lena a Kjusjur».
  16. 16,0 16,1 «Lena a Stolb».
  17. «World Climate - Jakutsk» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2011].
  18. Enciclopedia Universo. 
  19. Enciclopedia Geografica De Agostini, p. 143. 
  20. Encyclopedia Americana, ed. 1970, vol. 17, p. 260. 
  21. Aquest valor indica la distància des del punt de confluència del riu fins a la desembocadura del Lena.
  22. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Ėekit.
  23. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Bësjuke.
  24. 172 km tenint en compte la més llarga de les branques a la primavera.
  25. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Kuraanach-Siiktėėch.
  26. «Река Юёл-Сииктээх» (en rus). [Consulta: 26 agost 2020].
  27. 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 27,14 (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Lena.
  28. 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 28,13 28,14 28,15 28,16 28,17 28,18 28,19 (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Lena - 2.
  29. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Djanyška.
  30. 30,0 30,1 30,2 (rus) http://textual.ru/gvr/index.php?card=250302 Registre Estatal d'Aigües]. Riu Lena des de la confluència de l'Aldan fins a la confluència de Viliüi.
  31. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Suola.
  32. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Tamma.
  33. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Menda.
  34. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Ljutenge.
  35. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Buotama.
  36. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Sinjaja.
  37. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Tuolba.
  38. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Marchačan.
  39. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Marcha.
  40. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Tuolbačan.
  41. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Namana.
  42. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Oliokma.
  43. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Birjuk.
  44. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Čerendej.
  45. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Ura.
  46. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Njuja.
  47. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Čuja.
  48. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Ičera.
  49. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Čaja.
  50. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Čečuj.
  51. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Kirenga.
  52. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Bol'šaja Tira.
  53. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Tajura.
  54. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Kuta.
  55. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Ilga.
  56. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Tutura.
  57. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Anga.
  58. (rus) Registre Estatal d'Aigües. Riu Manzurka.
  59. «Открытие русскими Средней и Восточной Сибири». [Consulta: 4 abril 2018].
  60. I popoli della Terra, vol.13 (en italià), p. 57. 
  61. I popoli della Terra, vol.13 (en italià), p. 110. 
  62. Juri Semionov. Storia della Siberia (en italià), p. 145. 
  63. 63,0 63,1 63,2 63,3 63,4 63,5 63,6 63,7 «Республика Саха (Якутия)».
  64. (anglès) Composició per nacionalitat de les entitats federals de la Federació Russa Arxivat 2007-02-17 a Wayback Machine.. Cens rus del 2002.

Bibliografia modifica

  • Istituto Geografico D'Agostini. Enciclopedia geografica, edizione speciale per il Corriere della Sera, vol. 6. RCS Quotidiani s.p.a., Milano, 2005. ISSN 1824-9280. (italià)
  • Istituto Geografico D'Agostini. Grande atlante geografico del mondo, edizione speciale per il Corriere della Sera. Milano, 1995 (italià)
  • Istituto Geografico D'Agostini. Enciclopedia Universo, vol. VII. 1962. (italià)
  • Americana Corporation. Encyclopedia Americana, vol. 17. 1970. ISBN 0-7172-0101-5.(italià)
  • Istituto Geografico d'Agostini. I popoli artici. Novara, 1979.(italià)
  • Hélène Carrère d'Encausse. Lenin - L'uomo che ha cambiato la storia del '900. Edizioni Corbacció, Milano, 2000. ISBN 88-7972-362-6.(italià)
  • Robert Service. Lenin - L'uomo, il leader, il mito. Mondadori, Milano, 2000. ISBN 88-04-40581-3.(italià)
  • Juri Semionov. Storia della Siberia. La lunga conquista. Edizioni Odoya, Bologna, 2010. ISBN 978-88-6288-036-7.(italià)
  • Caroline Humphrey (a cura de). I popoli della Terra. Vol. 13 - Asia sovietica. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, 1974.(italià)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lena