Viquipèdia

Lentivirus

Els lentivirus (de lenti, prefix llatí de lent i virus) són un gènere de virus de la família dels retrovirus que causen malalties cròniques i mortals caracteritzades per llargs períodes d'incubació "silenciosa",[1] afectant a humans i altres espècies de mamífers.[2][3] El lentivirus més conegut i estudiat és el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), causant de la SIDA. Els lentivirus també tenen com a hostes els simis[4] (VIS), les vaques,[5] les cabres,[6] els cavalls,[7] els gats[8] (VIF) i les ovelles.[9][3] També se n'ha descobert en micos,[10] lèmurs,[11] lèmurs voladors malais[12] (que no són ni lèmurs ni un primats), conills[13] i fures.[14] Els lentivirus es troben distribuïts mundialment i, contràriament al que es pensava, diversos estudis evidencien que el seu origen no és relativament recent sinó que varen emergir fa milions d'anys.[13][15]

Infotaula d'ésser viuLentivirus
Lentivirus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePararnavirae
FílumArtverviricota
ClasseRevtraviricetes
OrdreOrtervirales
FamíliaRetroviridae
SubfamíliaOrthoretrovirinae
GènereLentivirus Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicHuman immunodeficiency virus 1 Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Els lentivirus tenen la capacitat d'integrar quantitats significativament grans d'ADN complementari dins el genoma de les cèl·lules hostes i poden infectar eficientment cèl·lules que no es troben en divisió, motiu pel qual són un dels mètodes més eficients per lliurar gens en teràpia gènica.[16] Poden esdevenir endogens si integren el seu genoma a les cèl·lules germinals d'un hostes, provocant que la seva descendència l'hereti.

És habitualment emprat com a vector viral en teràpia gènica per transmetre material genètic en forma d'ADN o ARN en el control de malalties com la SIDA, el Parkinson i alguns tipus de càncers.

Morfologia modifica

Els virions lentivirals són virus embolcallats, rodejats per una bicapa lipídica que prenen de les seves cèl·lules hostes durant el procés de gemmació pel qual són alliberats. Són lleugerament pleomorfs, esfèrics i mesuren entre 80 i 100 nanòmetres de diàmetre. Les projeccions de l'embolcall fan que la superfície sembli rugosa, o amb petites "espines" (d'uns 8 nm) disperses uniformement al seu embolcall. La nucleocàpside (nucli del viró) és isomètrica. Els nuclis són concèntrics i tenen forma allargada o troncocònica.[17]

Classificació modifica

Els lentivirus es classifiquen en cinc serotipus, reflectint els hostes vertebrats als quals infecten: primats, oví i cabrum, equí, felins (domèstics) i boví.[18] Els lentivirus primats es distingeixen per usar la proteïna CD4 de les cèl·lules hostes del sistema immunitari que infecta com a receptor primari i per l'absència de l'enzim dUTPasa.[19] Alguns serotips tenen antígens gag reactius (per exemple els lentivirus ovins, caprins i felins).

S'ha trobat anticossos contra els antígens gag a lleons i altres felins grans indicant l'existència d'un altre virus pendent d'identificar relacionat amb els lentivirus felins i els ovins i caprins.[20]


Bioseguretat modifica

Els lentivirus i vectors lentivirals de tercera generació es troben catalogats com a agents biològics de risc tipus 3, és a dir que poden causar malalties greus als humans i per tant poden representar un risc pels treballadors o propagar-se a la comunitat. En la manipulació de lentivirus s'exigeix per directiva europea l'ús de laboratoris de nivell de contenció biològica (NCB) tipus NCB-2 i pràctiques operatives NCB-3 en el cas de lentivirus humans o de simi.[21][22]

Referències modifica

  1. ↑ Haase, Ashley T. «Pathogenesis of lentivirus infections» (en anglès). Nature, 322, 6075, 1986-07, pàg. 130-136. DOI: 10.1038/322130a0. ISSN: 1476-4687.
  2. ↑ Gifford, Robert J. «Viral evolution in deep time: lentiviruses and mammals». Trends in Genetics, 28, 2, 01-02-2012, pàg. 89–100. DOI: 10.1016/j.tig.2011.11.003. ISSN: 0168-9525.
  3. ↑ 3,0 3,1 Meštrović, Tomislav. «What is Lentivirus?» (en anglès). Medical Life Sciences, 19-05-2010. [Consulta: 13 novembre 2019].
  4. ↑ Sharp, Paul M.; Rayner, Julian C.; Hahn, Beatrice H. «Great Apes and Zoonoses» (en anglès). Science, 340, 6130, 19-04-2013, pàg. 284–286. DOI: 10.1126/science.1236958. ISSN: 0036-8075. PMID: 23599472.
  5. ↑ Suarez, David L.; Whetstone, Cecelia A. «Identification of Hypervariable and Conserved Regions in the Surface Envelope Gene in the Bovine Lentivirus». Virology, 212, 2, 01-10-1995, pàg. 728–733. DOI: 10.1006/viro.1995.1532. ISSN: 0042-6822.
  6. ↑ Grego, Elena; Bertolotti, Luigi; Quasso, Antonio; Profiti, Margherita; Lacerenza, Daniela «Genetic characterization of small ruminant lentivirus in Italian mixed flocks: evidence for a novel genotype circulating in a local goat population». Journal of General Virology,, 88, 12, 2007, pàg. 3423-3427. DOI: 10.1099/vir.0.83292-0. ISSN: 0022-1317.
  7. ↑ McGuire, T. C.; O'Rourke, K. I.; Perryman, L. E. «Immunopathogenesis of equine infectious anemia lentivirus disease.». Developments in biological standardization, 72, 1990, pàg. 31–37. ISSN: 0301-5149. PMID: 2178127.
  8. ↑ Dow, S. W.; Poss, M. L.; Hoover, E. A. «Feline immunodeficiency virus: a neurotropic lentivirus.». Journal of acquired immune deficiency syndromes, 3, 7, 1990, pàg. 658–668. ISSN: 0894-9255. PMID: 2161920.
  9. ↑ Turelli, P.; Pétursson, G.; Guiguen, F.; Mornex, J. F.; Vigne, R. «Replication properties of dUTPase-deficient mutants of caprine and ovine lentiviruses.» (en anglès). Journal of Virology, 70, 2, 01-02-1996, pàg. 1213–1217. ISSN: 0022-538X. PMID: 8551582.
  10. ↑ Müller, M. C.; Saksena, N. K.; Nerrienet, E.; Chappey, C.; Hervé, V. M. «Simian immunodeficiency viruses from central and western Africa: evidence for a new species-specific lentivirus in tantalus monkeys.» (en anglès). Journal of Virology, 67, 3, 01-03-1993, pàg. 1227–1235. ISSN: 0022-538X. PMID: 8437214.
  11. ↑ Münch, Jan; Kirchhoff, Frank. Chapter 1 - Natural SIV Infection: Virological Aspects. Boston: Academic Press, 2012, p. 3–45. ISBN 9780123877154. 
  12. ↑ Hron, Tomáš; Fábryová, Helena; Pačes, Jan; Elleder, Daniel «Endogenous lentivirus in Malayan colugo (Galeopterus variegatus), a close relative of primates». Retrovirology, 11, 1, 04-10-2014, pàg. 84. DOI: 10.1186/s12977-014-0084-x. ISSN: 1742-4690. PMC: PMC4198772. PMID: 25280529.
  13. ↑ 13,0 13,1 Katzourakis, A.; Tristem, M.; Pybus, O. G.; Gifford, R. J. «Discovery and analysis of the first endogenous lentivirus» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 15, 23-03-2007, pàg. 6261-6265. DOI: 10.1073/pnas.0700471104. ISSN: 0027-8424.
  14. ↑ Cui, Jie; Holmes, Edward C. «Endogenous Lentiviruses in the Ferret Genome» (en anglès). Journal of Virology, 86, 6, 15-03-2012, pàg. 3383-3385. DOI: 10.1128/JVI.06652-11. ISSN: 0022-538X. PMID: 22238305.
  15. ↑ Gifford, R. J.; Katzourakis, A.; Tristem, M.; Pybus, O. G.; Winters, M. «A transitional endogenous lentivirus from the genome of a basal primate and implications for lentivirus evolution» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 105, 51, 15-12-2008, pàg. 20362–20367. DOI: 10.1073/pnas.0807873105. ISSN: 0027-8424.
  16. ↑ Cockrell, Adam S.; Kafri, Tal «Gene delivery by lentivirus vectors» (en anglès). Molecular Biotechnology, 36, 3, 29-06-2007, pàg. 184–204. DOI: 10.1007/s12033-007-0010-8. ISSN: 1073-6085.
  17. ↑ «Lentivirus» (en anglès). ViralZone - Expasy. [Consulta: 13 novembre 2019].
  18. ↑ Mahy, Brian W. J.. The Dictionary of Virology (en anglès). Academic Press, 2009-02-26. ISBN 9780080920368. 
  19. ↑ Piguet, Vincent; Schwartz, Olivier; Gall, Sylvie; Trono, Didier «The downregulation of CD4 and MHC-I by primate lentiviruses: a paradigm for the modulation of cell surface receptors». Immunological Reviews, 168, 1, 1999-04, pàg. 51-63. DOI: 10.1111/j.1600-065x.1999.tb01282.x. ISSN: 0105-2896.
  20. ↑ Horzinek, M.C. Spencer, J.A. Dijk, A.A. van Egberink, H.F. Bengis, R.G. Keet, D.F. Morikawa, S. Bishop, D.H.. Incidence of feline immunodeficiency virus reactive antibodies in free ranging lions of the Kruger National Park and the Etosha National Park in southern Africa detected by recombinant FIV p24 antigen. Onderstepoort Veterinary Institute, 1992. 
  21. ↑ «Vectors virals - Comitè de Bioseguretat - UAB Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 13 novembre 2019].
  22. ↑ «Lentiviral Vectors (version 2.0)» (en anglès). University of Cincinnati. Arxivat de l'original el 2019-11-13. [Consulta: 13 novembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lentivirus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lentivirus&oldid=32199306»