Leopoldo Panero
Leopoldo Panero Torbado (Astorga, Lleó, 17 d'octubre de 1909 - Castrillo de las Piedras, Lleó, 27 d'agost de 1962) fou un poeta espanyol dins de la "poesia aferrada de postguerra", membre de la Generació del 36.[1] Fill de Moisés Panero Núñez i de Guadalupe Torbado de las Cuevas. Germà del poeta Juan Panero (1908-1937) i pare de Juan Luis Panero (1942-2013), Leopoldo María Panero (1948-2014) i Michi Panero (1951-2004), els dos primers també poetes i el tercer intel·lectual. Casat amb l'escriptora Felicidad Blanc (1913-1990).[2][3]
 Monument de Leopoldo Panero al jardí de la seva casa-museu.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Leopoldo Panero Torbado 17 octubre 1909 Astorga (província de Lleó) |
| Mort | 27 agost 1962 (52 anys) Castrillo de las Piedras (Espanya) |
| Causa de mort | Angina de pit |
| Sepultura | Cementiri d'Astorga |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta i escriptor |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Generació del 36 |
| Família | |
| Cònjuge | Felicidad Blanc (des de 1941) |
| Fills | Leopoldo María Panero Juan Luis Panero Michi Panero |
Premis | |
Biografia modifica
Leopoldo Panero fou un poeta español que escrigué sobre diversos temes com: la família, el dubte religiós i el pas del temps. Juntament amb L. Rosales, L. F. Vivanco i D. Ridruejo va col·laborar en la revista Escorial i va formar part d'una generació lírica estètica i conservadora. Llicenciat en Dret, va assistir en alguns cursos d'especialització a Tours, Poitiers i Cambridge (1932-1934), on va conèixer la poesia de Shelley, per la cual va sentir admiració, i realitzà algunes traduccions, com també algunes traduccions de l'autor John Keats. Aferrat a moviments vanguardistes, en els quals va escriure versos amb influències creacionistes i surrealistes, s'inclinà per una poesia més clàssica com la d'A. Machado. Entre 1930 i 1932 va elaborar Versos de Guadarrama (1945) on expresa nostàlgicament la seva visió de l'home, l'amor, el temps i el paisatge. A l'inici de la Guerra Civil va ser acusat de relacionar-se amb intel·lectuals marxistes i gairebé l'afusellen. Alliberat gràcies a la intervenció de Carmen Polo, esposa de Franco i cosina llunyana de la mare de Panero, va fer la guerra en el bàndol rebel. Un cop acabada la guerra, va ocupar càrrecs culturals dins el règim franquista.[1][4]
Obra modifica
La seva obra és un retorn de les emocions primàries de l'existència humana, i els temes més tractats són: l'amor, la mort, la terra i el paisatge d'Espanya.[1]
Poesia modifica
A continuació es presenten les obres poètiques que realitzà (amb el títol original):[4]
- La estancia vacía (fragment), Escorial, 1945.
- Versos del Guadarrama. Poesia 1930–1939, M., Revista Fantasia, 1945.
- Escrito a cada instante, M., Cultura Hispànica, 1949 (Premi Nacional de Literatura).[5]
- Canto personal. Carta perdida a Pablo Neruda, M., Cultura Hispànica, 1953.
- Poesía. 1932–1960, M., Cultura Hispànica, 1963 (Pròleg de Dámaso Alonso).
- Obra completa, M., Edit. Nacional, 1973. ISBN 978-84-276-1119-1
- Antología de Leopoldo Panero, Barcelona, Plaza & Janés Editors, 1977. ISBN 978-84-01-80928-6
- Por donde van las águilas, Albolote, Editorial Comares, S. L., 1994, ISBN 978-84-8151-098-0
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Leopoldo Panero». La Enciclopedia Biográfica en Línea.
- ↑ Manrique Sabogal; Intxausti, Winston; Aurora «Muere Leopoldo María Panero, poeta de los Nueve Novísimos». El País, 2014.
- ↑ DÍAZ DE QUIJANO, FERNANDO «Luis Antonio de Villena: "Los Panero culparon al padre, luego a la madre y después a la vida"». El Cultural, 2014.
- ↑ 4,0 4,1 Fernández López, Justo. «Leopoldo Panero». Hispanoteca. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ Panero, Leopoldo. Escrito a Cada Instante. Granada: La Veleta, 2007.
Bibliografia modifica
- GULLÓN, Ricardo, La juventud de Leopoldo Panero, Lleó, Excma. Diputació Provincial de Lleó, 1985.
- MARCOS SÁNCHEZ, María de las Mercedes, El lenguaje poético de Leopoldo Panero, Edicions Universitat de Salamanca, 1987.
- UTRERA, Federico, Después de tantos desencantos: vida y obra poética de los Panero, Edició del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canaria, 2008.
- HUERTA CALVO, Javier Obra completa de Leopoldo Panero, Astorga, 2007
- HUERTA CALVO, Javier. En lo oscuro. Ediciones Cátedra, 2011.
- HUERTA CALVO, Javier. Gerardo Diego y la Escuela de Astorga. Centro de estudios Astorganos Marcelo Macías y Fundación Gerardo Diego, 2015.
- MARTÍNEZ ORIA, Andrés. Jardín Perdido. Editorial Akrón, S.A., 2009.
- MIGUEL DÍEZ R. Y PAZ DÍEZ TABOADA. Antología Comentada de la poesía lírica española. Ediciones Cátedra, 2005. Pg. 516 a 521.
- ALONSO GIRGADO, Luis. Comentario de textos poéticos del Siglo XX. PPU - Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A., 1993. Comentario del poema "El templo vacío". Pg. 97 a 148.
- SANTIAGO ROMERO, Sergio. Juan Panero. Cantos del ofrecimiento. Asociación de Amigos Casa de Panero, Centro de Estudios Astorganos Marcelo Macías, 2017. Juan Panero (1908 - 1937), fue hermano de Leopoldo Panero.
- CONNOLLY, Eileen. Leopoldo Panero: la poesía de la esperanza. Ed. Gredos, 1969.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Biografia i estudi de l'autor publicats a El Catoblepas
- Obres digitalitzades de Leopoldo Panero a la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'España