Leroy Anderson
Leroy Anderson (1908 - 18 de maig de 1975) fou un compositor, adaptador i director d'orquestra estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l'humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1908  Cambridge (Massachusetts) |
| Mort | 18 maig 1975 (66 anys) Woodbury (Connecticut) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Sepultura | Connecticut |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard Harvard College Conservatori de Música de Nova Anglaterra Cambridge Rindge and Latin School |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor clàssic, escriptor, compositor, director d'orquestra, lletrista |
| Ocupador | Universitat Harvard |
| Membre de | |
| Professors | Peter Walter |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de Corea i Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Piano |
| Segell discogràfic | Decca Records |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| Lloc web | leroyanderson.com |
        | |
Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson va estudiar orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda.[1] Va decidir seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de música d'Anglaterra.
El 1926, ingressà a la Universitat Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d'Arts el 1930.[2] Participà en diverses orquestres estatunidenques. Col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions simfoniques de temes clàssics), sota la direcció d'Arthur Fielder. El 1942 va entrar a l'armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins al 1946.[2]
El 1958 formà la seva primera orquestra dita Meredith Willson's "76 Trombons"*, en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”.
Un dia, John Williams descriví a Leroy Anderson com un dels més grans mestres de música d'orquestra.[3]
Temes compostos modifica
- El Rellotge Sincopat.
- The Typewriter
- El vals dels gats.
- Buggler's Holliday
Referències modifica
- ↑ «Symphony news, Volums 26-27» (en anglès). American Symphony Orchestra League, 1975. [Consulta: 9 març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 Speed, Burgess; Anderson, Eleanor; Metcalf, Steve. Leroy Anderson: a bio-bibliography (en anglès).
- ↑ «Leroy Anderson Square» (en anglès). Leroy Anderson Foundation. [Consulta: 27 febrer 2011].
