L'origen del llogaret és desconegut i no es pot descartar l'existència d'un nucli terrisser islàmic. No és fins al final del segle xvii que es troben referències als ollers i a les olleries de Santa Eugènia al Llibre d'Òbits de Santa Eugènia (1675-1715).
Els registres posteriors denoten que l'activitat ollera abastia un mercat més ampli que el de la vila i els ollers adquiriren una bona consideració social. Algunes nissagues d'ollers, per exemple els Martorell o els Rigo, es mantendran en l'ofici del fang fins al voltant de 1900.
Les transformacions econòmiques a partir de la dècada del 1860 com l'expansió de cultius com la vinya, l'ametler i la figuera, fruits destinats a l'exportació probablement feren minvar l'activitat ollera. La tradició oral diu que la causa final de les olleries va ser el trasllat a Pòrtol (Marratxí) dels ollers, on hi havia terra de bona qualitat i en abundància.
- ARROM COLL, Sebastià. L'Església de Santa Eugènia (1583-1913). Edició Ajuntament de Santa Eugènia. Dipòsit Legal PM 693/1999
