Les Tres Xemeneies
Les Tres Xemeneies és el nom popular d'una antiga central elèctrica del Poble-sec de Barcelona, de la que només es conserven les xemeneies, catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Xemeneia de fàbrica  | |||
| Arquitecte | Narcís Xifra i Masmitjà Domènec Balet i Nadal | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poble-sec (Barcelonès) | |||
| Localització | Cabanes, 7-15 i Vilà i Vilà, 40-44 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40446 | |||
| Id. Barcelona | 1806 | |||
Descripció modifica
Les Tres Xemeneies són l'últim vestigi d'un complex industrial molt més gran, avui desaparegut. Es tracta de tres construccions aïllades que es troben flanquejades per les modernes oficines de Fecsa-Endesa, a la parcel·la delimitada per l'Avinguda del Paral·lel i els carrers de Cabanes, de Vilà i Vilà i de Palaudàries.[1]
Cadascuna de les xemeneies mesura 72 m d'alçada i fins a 4 m de diàmetre. Es tracta de grans construccions troncocòniques fetes íntegrament en maó vermell sobre basaments paral·lelipèdics del mateix material. Els fusts es troben enfaixats amb anelles metàl·liques que contraresten les moltes esquerdes i pèrdues d'aplom causades per la degradació de llurs materials. Les superfícies exteriors de les xemeneies no presenten cap ornamentació, més enllà del cornisament en forma de barbacana circular que corona la desembocadura de les xemeneies. En l'actualitat, una escala metàl·lica recórre tota l'alçada de les xemeneies fins a arribar a una plataforma, també metàl·lica, als peus d'aquest cornisament.[1]
Història modifica
El 1881 es va fundar la Societat Espanyola d'Electricitat, i el 1883 s'iniciaren les obres de la seva central tèrmica, a càrrec de l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà i del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal.[1] La central del Paral·lel fou un equipament pioner a l'Estat, ja que participà dels processos de canvi tecnològic i de les principals innovacions en els sistemes de recepció i transformació d'energia. S'ubicà just al costat de l'aglomeració urbana perquè, en el seu moment, la tecnologia no permetia el transport d'energia a grans distàncies.[1]
El 1896, quan l'empresa ja es coneixia com a Companyia Barcelonina d'Electricitat, es construí la primera xemeneia. Les altres dues serien construïdes el 1908 i el 1917 a conseqüència de l'increment de la demanda.[1] El 1911, la central fou adquirida per Riegos y Fuerzas del Ebro, de l'enginyer canadenc Frederick Stark Pearson, i el 1919 es convertí en l'escenari d'un dels principals capítols del moviment obrer català, la Vaga de La Canadenca.[1]
A la dècada del 1920, amb la construcció dels primers grans equipaments hidroelèctrics del Pirineu i la instal·lació de línies d'alta tensió per al transport de l'energia, la central del Paral·lel passaria a ser de reserva i serviria per rebre, transformar i distribuir l'electricitat per al flanc meridional de la ciutat.[1]
A mitjans de la dècada del 1950, aprofitant els baixos preus del petroli, la central passà a cremar fueloil, fins que el 1987 fou desmantellada per raons ambientals i de seguretat. A partir de llavors, es procedí a l'enderroc de l'antiga central, a excepció de les xemeneies, que quedarien encaixades dins la nova seu social de Fecsa-Endesa, dins d'una parcel·la reconvertida en parc públic. Les obres de reconstrucció i remodelació es desenvoluparen entre 1988 i 1995 i anaren a càrrec del despatx RGA arquitectes.[1]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Tres Xemeneies |
- «Les Tres Xemeneies». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.