Les males herbes
Les males herbes[1] (títol original en francès: Les Herbes folles) és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Alain Resnais el 2008 i presentada el 4 novembre de 2009 en competició oficial al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes, on el seu realitzador va obtenir un Premi especial del Jurat per la seva carrera artística.[2] En la 57a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia André Dussollier va guanyar el premi al millor actor estranger.[3] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Les Herbes folles  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alain Resnais |
| Protagonistes | André Dussollier Sabine Azéma Emmanuelle Devos Mathieu Amalric Anne Consigny Annie Cordy Dominique Rozan Dorothée Blanck Édouard Baer Françoise Gillard Jean-Michel Ribes Michel Vuillermoz Nicolas Duvauchelle Paul Crauchet Roger Pierre Rosine Cadoret Sara Forestier Stéfan Godin Jean-Noël Brouté Valéry Schatz Olivier Martinaud
|
| Producció | Jean-Louis Livi i Julie Salvador |
| Dissenyador de producció | Jacques Saulnier |
| Guió | Alain Resnais, Laurent Herbiet i Christian Gailly |
| Música | Mark Snow |
| Fotografia | Éric Gautier |
| Muntatge | Hervé de Luze |
| Vestuari | Jackie Budin |
| Distribuïdor | StudioCanal i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 2009 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | aviació |
| Lloc de la narració | París |
| Lloc web | wildgrassmovie.com |
           | |
Sinopsi modifica
A Margaret Muir li roben una bossa d'una botiga del Palais-Royal. El lladre tira el contingut en un estacionament d'un centre comercial de L'Haÿ-les-Roses i Georges Palet el recull al peu del seu cotxe. Comença llavors en la imaginació de George una història d'amor absurd i surrealista, que ho porta a assetjar amb les cartes i trucades telefòniques a Marguerite, que ella rebutja amb prudència.
Repartiment modifica
- André Dussollier: Georges Palet.
- Sabine Azéma: Marguerite Muir.
- Anne Consigny: Suzanne, l'esposa de Georges.
- Emmanuelle Devos: Josépha, dentista col·lega de Marguerite.
- Mathieu Amalric: Bernard de Bordeaux, un policia.
- Michel Vuillermoz: Lucien d'Orange, un altre policia.
- Édouard Baer: narrador.
Recepció modifica
La pel·lícula va ser presentada per primera vegada al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes, i va obtenir un premi especial del jurat per Alain Resnais com a "premi a l'èxit de tota la vida per la seva obra i una contribució excepcional a la història del cinema".[2] Quan el film es va estrenar a França el novembre de 2009, les crítiques eren predominantment favorables, fent referència freqüent a l'originalitat i la joventut d'aquesta obra d'un director de 87 anys.[4][5][6] La reacció del públic va ser més variada, però la pel·lícula va aconseguir més de 380.000 vendes d'entrades en les seves quatre primeres setmanes de distribució.[7] La pel·lícula va aconseguir fins a 572.000 entrades a Europa.[8]
Als premis César de 2010, Les maels herbes va ser nominada a quatre premis entre els quals hi havia la millor pel·lícula i la millor cinematografia.
Les reaccions a la pel·lícula entre els crítics en anglès van indicar una valoració més polaritzada, amb un contrast entre els que no estaven convençuts sobre la coherència o la importància de la història[9][10] i els que assaborien el seu sentit de l'humor i la invenció cinematogràfica.[11][12][13] Roger Ebert va considerar la pel·lícula una "pel·lícula de jove realitzada amb tota una experiència de vida" i la va anomenar un "plaer visual".[14]
No totes les revisions eren mixtes, però. Keith Uhlich, de Time Out Nova York, la considerar la millor pel·lícula de 2010: "El romanç perseguidor d'Alain Resnais es confon brillantment a cada pas. El passatge final descarat ho fa des de la declaració còmica a la còsmica, quins bojos gloriosos som els mortals".
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Les males herbes a esadir.cat
- ↑ 2,0 2,1 «Festival de Cannes: Wild Grass». festival-cannes.com. [Consulta: 9 maig 2009].
- ↑ «57 edicion de los premios RNE Sant Jordi de Cinematografia» (en castellà). RTVE, 16-04-2013 [Consulta: 29 març 2018].
- ↑ Jean Roy, "Alain Resnais, cinéaste d'un jeunesse insolente", in L'Humanité, 4 novembre 2009.
- ↑ Renaud Baronian, in Le Parisien, 4 novembre 2009: "'Les herbes folles' ... prouve, par son côté totalement allumé et rocambolesque, qu'Alain Resnais, 87 ans, demeure le plus vert et le plus audacieux de nos cinéastes"; ["'Wild Grass' proves, in its utterly luminous and extravagant character, that Alain Resnais, at 87, remains the freshest and most daring of our filmmakers"].
- ↑ Jacques Mandelbaum, "Les Herbes folles", in Le Monde, 3 novembre 2009: "Il faut le dire avec infiniment de tact et de circonspection, mais ce film dont le génie consiste à avoir un pied dans l'enfance et un autre dans la tombe ressemble à un adieu d'une folle élégance, d'une bouleversante sérénité"; ["One should say it with the utmost tact and caution, but this film, whose genius consists in having one foot in childhood and one in the grave, is like a farewell of extraordinary elegance, of overwhelming serenity"].
- ↑ Box-office figures at Allociné.
- ↑ «Les Herbes folles». Lumiere. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ Peter Bradshaw, in The Guardian, 21 maig 2009: "Alain Resnais's Les Herbes Folles is a gentle, faintly frivolous but subversive French comedy that was adored by some and left others with nothing to offer but a shrug. It has a sense of humour to which you must be finely attuned: if your radio dial is, as it were, fractionally off, you will not receive the signal. I have to admit that an awful lot of the time I got nothing but crackling and whistling. At other moments, Resnais's distinctive music came through."
- ↑ Duane Byrge, in The Hollywood Reporter, 20 maig 2009: "Indeed, filmmaker Alain Resnais has graced the frame with a lush look and surfaced it with an inviting glossy sheen, but never properly connected the characters to a cohesive narrative plot. Just because the characters are erratic does not mean the narrative should be. Structured as a dark-psychological romance, it's merely a poseur, a walk-through of unpredictable behavior."
- ↑ Jonathan Romney, in Sight & Sound, juliol 2009, p.25: "'Les Herbes folles' is playful and often extremely funny... That it's the work of an octogenarian maestro is not merely a surprise but a cause for rejoicing."
- ↑ Jordan Mintzer, in Variety, 20 maig 2009: "For the first hour, the narrative dances around the couple's numerous miscommunications, and Resnais keeps things interesting and surprising by delving into techniques that hail back to classic studio filmmaking. Employing several impressive pans, push-ins, and crane shots, the camera ... is forever roving, but manages to hit the perfect closeup when one of the actors delivers a pivotal line."
- ↑ Geoff Andrew, Time Out online, retrieved 29 març 2010: "This latest confection, light as a soufflé, effervescent as a glass of cold champagne, and bittersweet as chocolate, feels like a summation of all the best things in Resnais' oeuvre."
- ↑ Ebert, Roger. «Wild Grass», 14-07-2010. [Consulta: 30 octubre 2017]. «"The film is a visual pleasure, using elegant techniques that don't call flashy attention to themselves. The camera is intended to be as omniscient as the narrator, and can occupy the film's space as it pleases and move as it desires. Here is a young man's film made with a lifetime of experience."»