Lewis Mumford

Lewis Mumford
	;
Biografia
Naixement	19 octubre 1895 ; Flushing (Nova York)
Mort	26 gener 1990 (94 anys); Amenia (Nova York)
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	City College de Nova York ; Universitat de Nova York ; Stuyvesant High School ; The New School ; Universitat de Colúmbia
Activitat
Lloc de treball	Nova York (1915–1990)
Ocupació	arquitecte, periodista, filòsof, urbanista, escriptor, teòric de l'arquitectura, crític literari, sociòleg, guionista, historiador de la tecnologia, historiador, historiador de l'art
Ocupador	The Dial (en) ; The New Yorker
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Patrick Geddes, Thorstein Veblen i Herman Melville
Obra
	Obres destacables (1934) Technics and Civilization (en) ; (1961) The City in History (en) ; (1970) The Myth of the Machine (en) ;
	Premis (1983) Medalla Benjamin Franklin; (1976) Premi Mundial Cino Del Duca; (1971) medalla Hodgkins; (1969) Leonardo da Vinci Medal (en) ; (1965) Medalla Emerson-Thoreau; (1964) Medalla Presidencial de la Llibertat; (1962) National Book Award de no-ficció, per l'obra The City in History (en) ; (1961) Medalla d'or del RIBA; (1932, 1938, 1956) Beca Guggenheim; Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; Medalla Nacional de les Arts ;

Lewis Mumford (Flushing, Nova York 1895 - 1990) fou un historiador estatunidenc, especialitzat en la història de la tecnologia i de la ciència i de la història de l'urbanisme, matèria en la qual excel·lí.

Vida i obra modifica

Eminent filòsof i historiador de la tècnica, Lewis Mumford va descriure la gènesi i les conseqüències de la societat industrial. En els seus escrits va desenvolupar una visió del món modern molt crítica, especialment en el cas de les tècniques i les tecnologies militars.^[1]

En el temps de la "Caça de bruixes" encapçalada pel senador Joseph McCarthy, les seves posicions van suposar-li ser acusat de simpatitzar amb el comunisme,^[2] motiu pel qual el van qüestionar professionalment. Mumford va continuar defensant que el sistema comunista no tenia res a envejar a altres sistemes econòmics. Dit d'una altra manera, les seves posicions anaven més enllà dels límits doctrinals.

Referències modifica

↑ Woessner, Martin. Heidegger in America. Cambridge University Press, 2010, p. 248. ISBN 9781139494403.
↑ Miller, Donald L. Lewis Mumford, a Life (en anglès). Grove Press, 2002, p. 402. ISBN 0802139345.

[1] Woessner, Martin. Heidegger in America. Cambridge University Press, 2010, p. 248. ISBN 9781139494403.

[2] Miller, Donald L. Lewis Mumford, a Life (en anglès). Grove Press, 2002, p. 402. ISBN 0802139345.

[1]

[2]

Biografia

Naixement	19 octubre 1895 Flushing (Nova York)
Mort	26 gener 1990 (94 anys) Amenia (Nova York)




Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	City College de Nova York Universitat de Nova York Stuyvesant High School The New School Universitat de Colúmbia
Activitat
Lloc de treball	Nova York (1915–1990)
Ocupació	arquitecte, periodista, filòsof, urbanista, escriptor, teòric de l'arquitectura, crític literari, sociòleg, guionista, historiador de la tecnologia, historiador, historiador de l'art
Ocupador	The Dial ^(en) The New Yorker
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Influències	Patrick Geddes, Thorstein Veblen i Herman Melville
Obra
Obres destacables (1934) Technics and Civilization ^(en) (1961) The City in History ^(en) (1970) The Myth of the Machine ^(en)
Premis (1983) Medalla Benjamin Franklin (1976) Premi Mundial Cino Del Duca (1971) medalla Hodgkins (1969) Leonardo da Vinci Medal ^(en) (1965) Medalla Emerson-Thoreau (1964) Medalla Presidencial de la Llibertat (1962) National Book Award de no-ficció, per l'obra The City in History ^(en) (1961) Medalla d'or del RIBA (1932, 1938, 1956) Beca Guggenheim Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic Medalla Nacional de les Arts