Viquipèdia

Liliana Maffiotte i Olivencia

pianista i pedagoga catalana

Liliana Maffiotte i Olivencia (Barcelona, 1942) és una pianista catalana, concertista i pedagoga.[1]

Infotaula de personaLiliana Maffiotte i Olivencia

Concert de Liliana Maffiotte a la Sala Cortot de París Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professora de música, concertista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Especial Maria Canals
Premi Gian Battista Viotti (Itàlia)
Premi Nacional del Ministeri de Cultura Espanyol
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1994

Biografia modifica

Nascuda en plena postguerra al carrer Ample de Ciutat Vella, és filla de Guillermo Maffiotte, oficial de la marina mercant, i de Matilde Olivencia.[2] S'inicià en la música de la ma de la seva mare. Estudià al Conservatori del Liceu amb Mercè Llatas i completà la formació superior amb Maria Canals, Pierre Barbizet, Alberto Mozzatti i Monique Dessauschées a París.[3]

El 1965 fou guardonada amb la medalla d'or del Concurs Internacional de Música Gian Battista Viotti de Vercelli (Itàlia)[4] i també rebé el premi especial de piano del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, mèrit que repetí el 1970 guanyant la primera medalla.[5]

Des de molt jove compaginà els concerts amb la pedagogia. Durant 15 anys fou professora de piano a l'Acadèmia de Música Ars Nova, posteriorment, fou cap del departament de piano del Conservatori Professional de Música de Manresa i juntament amb Josep Maria Escribano, cofundadora i membre del jurat del Concurs Internacional "Premi Ciutat de Manresa".[6][7]

A partir del curs 1983-84 ocupà la plaça de professora i directora artística del grau superior de piano al Conservatori de Música de Tarragona, on organitzà els cursos d'estiu de cant i virtuosisme, amb Núria Delclòs, Maria Dolors Aldea i la col·laboració de prestigiosos professors nacionals i estrangers.[8]

Enregistrà discs com a solista i pianista acompanyant d'instrumentistes i cantants. L'any 1984 rebé el Premi Nacional del Ministeri de Cultura Espanyol per el seu LP La Historia de Babar de Francis Poulenc (estrena a Espanya) i Sports et divertissements d'Erik Satie.[9][10] Realitzà nombroses gires de concerts i impartí cursos magistrals a Europa, URSS, Àfrica i Continent americà.[11][12][13][14][15] Fou membre del jurat de concursos nacionals i internacionals, entre els quals: el Maria Canals de piano i el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.[5][16] Estrenà obres de compositors catalans del segle xx, com Xavier Montsalvatge, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Guinjoan, Carles Guinovart, Lleonard Balada, Josep Soler, etc. En reconeixement a aquesta tasca, el 1994 li fou concedit el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a millor intèrpret de música contemporània.[17]

Durant 20 anys, ocupà la càtedra de Música de cambra i fou coordinadora pedagògica del Conservatori Superior de Música de Barcelona.[1]

Artista eclèctica, ha conreat tots els estils, incloses les músiques populars, jazzístiques i blues. Més enllà dels seixanta anys, formà un trio de tango amb la soprano uruguiana Raquel Pierotti i el baixista i compositor argentí Jorge Sarraute, amb els quals va fer una gira de concerts i enregistrà el disc Concertango.[18][19]

És autora del llibre didàctic Piano Actual, cuentos musicales para niños de 7 a 99 años, amb les grafies contemporànies, apte per a qualsevol persona sense coneixements musicals que es vulgui expressar al piano.[20]

Ha publicat Cartas a Lile i Cartas a Liliana, dos llibres introspectius, que apleguen records, viatges i experiències vitals i artístiques.[21][22]

Paral·lelament a la seva trajectòria com a pianista i pedagoga, ha realitzat tasques socials, amb tallers, jocs i audicions en centres penitenciaris, hospitals, geriàtrics, maternitats etc.[23][24] i col·labora assíduament amb fundacions i projectes per a la pau al món.[2][25]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Liliana Maffiotte i Olivencia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «La pianista Liliana Maffiotte visita Itaca, el pis on va néixer i va viure la seva infantesa | Acollida.org», 25-02-2022. [Consulta: 17 març 2022].
  3. ↑ Maffiotte, Liliana. [Capítol 3.1 La Influencia de los profesores Cartas a Liliana (Retornando a la esencia)] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2021, p. 93-96. ISBN 978-84-124446-4-3. 
  4. ↑ Città di Vercelli. Rassegna Musicale della Società del Quartetto. Notizie statistiche e verbali delle Giurie del Sedicesimo Concorso Internazionale di Musica e Danza Gian Battista Viotti. 5 Ottobre- 20 Novembre 1965
  5. ↑ 5,0 5,1 Canals, Maria. Quaranta anys de vida del concurs d'execució musical: alguns records.. Barcelona: Publicacions de la Abadia de Montserrat, 4-1998, p. Pàg.99-100 (Ref. Liliana Maffiotte). ISBN 84-7826-945-2. 
  6. ↑ «[Ajuntament de Manresa. 11 0ctubre 1983 Acta de contractació de personal docent del conservatori Professional de Música. Foli 1147- Pàg.5 - Apartat 6]». [Consulta: 15 març 2022].
  7. ↑ J.G.M. «Empieza el II premio Ciudad de Manresa para piano y música de cámara.». La Vanguardia, 21-02-1985.
  8. ↑ «Escola i conservatori de música de Tarragona - Escultura». [Consulta: 18 març 2022].
  9. ↑ Metason. «Jean De Brunhoff, Francis Poulenc, Erik Satie - Historia de Babar (El pequeño Elefante) Narrador: Jose Mª Monegal, Piano (Lilliana Maffiotte)» (en anglès). [Consulta: 26 març 2022].
  10. ↑ Compañia discográfica Columbia. Acta de comunicación a Dña. Liliana Maffiotte de la concesión del premio del Ministerio de Cultura a "La historia de Babar" de Francis Poulenc, como mejor obra fonográfica de carácter infantil. 26 diciembre 1983
  11. ↑ Rozada Bestard, Hemilé «Liliana Maffiotte, una pianista de gran talla». Joventud Rebelde-Diario de la juventud cubana, 07-10-1984.
  12. ↑ Guerrero Martin, José «Destacada participación catalana en el I Festival de Música Contemporanea de Cuba». La Vanguardia, 07-11-1984.
  13. ↑ Lewis, R. «Exhilaratig piano recital a Harare». The Herald (Zimbabwe), 22-04-1986.
  14. ↑ Redacció - Cultura «Conciertos triunfales de Liliana Maffiotte en Moscú y Leningrado». La Vanguardia, 10-01-1991.
  15. ↑ (Arxiu Liliana Maffiotte) Invitació del departament de música de la Portland State University per impartir Master-class i concert. Firmat:Harold Gray. 30 maig 1995
  16. ↑ «Liliana Maffiotte Page 15.». [Consulta: 1r abril 2022].
  17. ↑ Generalitat de Catalunya - Joan Guitart i Agell, Conseller de Cultura. Acta de notificació de la concessió del Premi Nacional de Música 1994 a la Sra. Liliana Maffiotte, com a millor intèrpret de música contemporània. 22 Novembre 1994
  18. ↑ Redacció «Noche de "Concertango" en Caixanova». El Faro de Vigo, 22-11-2004.
  19. ↑ «Concertango» (en anglès), 02-12-2011. [Consulta: 21 març 2022].
  20. ↑ «Autores - Editorial de Música Boileau» (en castellà). [Consulta: 21 març 2022].
  21. ↑ Maffiotte, Liliana. [En busca del autoconocimiento. Cartas a Lile] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2019, p. 128. ISBN 978-84-121176. 
  22. ↑ Maffiotte, Liliana. [Retornando a la esencia. Cartas a Liliana] (en castellà). Barcelona: Cuatrohojas, 2021, p. 132. ISBN 978-84-124446-4-3. 
  23. ↑ «Dia Mundial del Prematur amb Liliana Maffiotte | Associació Ressó de Musicoteràpia». [Consulta: 20 març 2022].
  24. ↑ «La dansa del foc a l'hospital Sant Joan de Déu – Liliana Maffiotte | Associació Ressó de Musicoteràpia». [Consulta: 1r abril 2022].
  25. ↑ Bigas, Gisela «[Rec-clar. Parlem amb Liliana Maffiotte (Pàg.8-9)]». Revista de Vidreras (Diputació de Girona), Estiu 2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Liliana_Maffiotte_i_Olivencia&oldid=33111250»