Liliane Berton (Bully-les-Mines, 11 de juliol de 1924 - París, 22 d'abril de 2009) va ser una soprano francesa, coneguda principalment als escenaris d'òpera, però també activa en enregistraments radiofònics i com a professora.[1]

Infotaula de personaLiliane Berton
Biografia
Naixement11 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata
Bully-les-Mines (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 2009 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRegional Conservatory of Lille (en) Tradueix
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1169641 Musicbrainz: 6e424ef4-7f91-4ed0-832c-2d9ec0fac444 Discogs: 1361021 Modifica el valor a Wikidata

Carrera modifica

Encara que considerada una intèrpret dramàtica, després dels estudis vocals en el Conservatori de Lilla i el Conservatori de París, va debutar a l'Òpera de Marsella com a Blonde a Die Entführung aus dem Serail.[2]

Berton va ser contractada per la RTLN, i va fer el seu debut a París a l'Òpera com a Siebel a Faust el 8 de setembre de 1952, abans d'aparèixer en l'estrena de Dolorès de Michel-Maurice Lévy a l'Opéra-Comique el 7 de novembre de 1952.[2][3]

La seva carrera va abastar molts papers de soprano més lleugers en el repertori: l'Amour, Fatime (Les Indes galantes), Sophie (Werther), Poussette (Manon), Xenia (Borís Godunov), Rosina (Il barbiere di Siviglia, en francès), Eurídice. (Orfeu i Eurídice), Sophie (Der Rosenkavalier) i Chérubin i Susanna (Les noces de Fígaro).

El 1957 va crear el paper de Soeur Constance en l'estrena francesa de Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc.

A més de París, va cantar amb freqüència a les cases provincials franceses, així com en els festivals d'Ais de Provença, Edimburg, Glyndebourne i els Països Baixos, i a Rio de Janeiro, Buenos Aires, Lisboa i Londres.[2]

Cap a 1966 la seva carrera va passar d'actuar a ensenyar, en el Conservatori de París, amb Gabriel Bacquier, mentre cantava ocasionalment repertori i operetes.[2]

A més de Dialogue des Carmélites va deixar enregistraments d'altres òperes, moltes operetes i melodies de Poulenc.

Es va casar amb René Charrière del grup «Les garçons de la rue» el 1952. Va patir un vessament cerebral El 2005.

Referències modifica

  1. Machart R. Obituary: Liliane Berton. Le Monde, 14 Maig 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gourret J. Dictionnaire des cantatrices de l'Opera de Paris. Editions Albatros, Paris, 1987.
  3. Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra Comique (1900-1950). André Bonne, Paris, 1953.