Limbus
Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.[1][2]
Aquest ornament, quan es portava a la túnica, era fet d'una manera molt senzilla. Normalment es brodava o teixia a la mateixa peça, i de vegades tenia un color escarlata o porpra sobre un fons blanc. De vegades semblava que fossin fulles brodades, o volutes a imitació de les usades a l'arquitectura, segons Ovidi.[3] Les persones elegants portaven unes tires de porpra entreteixides amb fil d'or, i Plutarc diu que amb aquesta mena de limbus es va vestir una vegada Demetri Poliorcetes.[4] També Virgili parla d'una bufanda enriquida amb or a la Eneida.
Una tira ornamental que envoltava les temples o la cintura també s'anomenava limbus. Més tard, del limbus se'n va dir lorum, i els vestits que portaven una ratlla o més d'una s'anomenaven monolores, dilores, trilores, etc. Els fabricants de limbi eren anomenats limbolarii.[5]
Segons el Diccionari català-valencià-balear l'actual paraula llimbs, que no s'usa en singular en català, deriva del limbus, un lloc entre el cel i l'infern on en alguns períodes l'església catòlica havia determinat que anaven els innocents que morien sense batejar.[a]
Notes
modifica- ↑ Diccionari Català-valencià-balear, sub voce llim, 3a. accepció
Referències
modifica- ↑ Virgili. Eneida, IV, 137
- ↑ Servi Maure Honorat. Virgilii Opera Expositio, s. v.
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, VI, 127
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, 41
- ↑ Smith, William (ed.). «Limbus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 20 març 2022].