Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.[1][2]

Aquest ornament, quan es portava a la túnica, era fet d'una manera molt senzilla. Normalment es brodava o teixia a la mateixa peça, i de vegades tenia un color escarlata o porpra sobre un fons blanc. De vegades semblava que fossin fulles brodades, o volutes a imitació de les usades a l'arquitectura, segons Ovidi.[3] Les persones elegants portaven unes tires de porpra entreteixides amb fil d'or, i Plutarc diu que amb aquesta mena de limbus es va vestir una vegada Demetri Poliorcetes.[4] També Virgili parla d'una bufanda enriquida amb or a la Eneida.

Una tira ornamental que envoltava les temples o la cintura també s'anomenava limbus. Més tard, del limbus se'n va dir lorum, i els vestits que portaven una ratlla o més d'una s'anomenaven monolores, dilores, trilores, etc. Els fabricants de limbi eren anomenats limbolarii.[5]

Segons el Diccionari català-valencià-balear l'actual paraula llimbs, que no s'usa en singular en català, deriva del limbus, un lloc entre el cel i l'infern on en alguns períodes l'església catòlica havia determinat que anaven els innocents que morien sense batejar.[a]

  1. Diccionari Català-valencià-balear, sub voce llim, 3a. accepció

Referències

modifica
  1. Virgili. Eneida, IV, 137
  2. Servi Maure Honorat. Virgilii Opera Expositio, s. v.
  3. Ovidi. Les Metamorfosis, VI, 127
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, 41
  5. Smith, William (ed.). «Limbus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 20 març 2022].