El liquen esclerós (LE, a vegades com a liquen esclerós i atròfic) és una malaltia crònica i inflamatòria de la pell de causa desconeguda que pot afectar qualsevol part del cos de qualsevol persona, però té una forta preferència pels genitals (penis, vulva) i també es coneix com a balanitis xeròtica obliterant (BXO) quan afecta el penis. El liquen esclerós no és contagiós. Hi ha un augment ben documentat del risc de càncer de pell en LS, potencialment millorable amb el tractament. El LE en dones adultes és normalment incurable, però millorable amb el tractament, i sovint empitjora progressivament si no es tracta adequadament. La majoria dels homes amb malaltia lleu o intermèdia restringida al prepuci o al gland es poden curar amb tractament mèdic o quirúrgic.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaLiquen esclerós
Tipuserupció liquenoide Modifica el valor a Wikidata
Especialitatginecologia i urologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11EB60 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L90.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9701.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM151590 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1123316 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD018459 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet33409 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0023652 Modifica el valor a Wikidata
Balanitis xeròtica obliterant. Home de 70 anys.
Liquen esclerós a la vulva, dona de 82 anys.

Tractament modifica

No hi ha cap cura definitiva per a l'LE.[2] El canvi de comportament forma part del tractament. El pacient hauria de minimitzar o preferiblement deixar de rascar-se la pell afectada per l'LE.[3] Qualsevol rascada, estrès o dany a la pell pot empitjorar la malaltia. S'ha teoritzat que el rascat augmenta els riscos de càncer.[4] A més, el pacient ha de portar roba còmoda i evitar roba ajustada, ja que és un factor important en la gravetat dels símptomes en alguns casos.[4][5]

Els glucocorticoides aplicats tòpicament a la pell afectada per l'LE són el tractament de primera línia en dones i homes, amb una forta evidència que demostra que són "segurs i efectius" quan s'apliquen adequadament, fins i tot durant llargs cursos de tractament, rarament causen efectes adversos greus. efectes.[6][7][8][9][10]

Referències modifica

  1. European Dermatology Forum Guideline on Lichen Sclerosus (2014)
  2. Chi, CC; Kirtschig, G; Baldo, M; Lewis, F; Wang, SH «Systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials on topical interventions for genital lichen sclerosus.». Journal of the American Academy of Dermatology, 67, 2, Aug 2012, pàg. 305–12. DOI: 10.1016/j.jaad.2012.02.044. PMID: 22483994.
  3. «ACOG Practice Bulletin No. 93: Diagnosis and Management of Vulvar Skin Disorders». Obstetrics & Gynecology, 111, 5, maig 2008, pàg. 1243–53. DOI: 10.1097/AOG.0b013e31817578ba. PMID: 18448767.
  4. 4,0 4,1 Scurry «Does lichen sclerosus play a central role in the pathogenesis of human papillomavirus negative vulvar squamous cell carcinoma? The itch-scratch-lichen sclerosus hypothesis». International Journal of Gynecological Cancer, 9, 2, març 1999, pàg. 89–97. DOI: 10.1046/j.1525-1438.1999.99016.x. PMID: 11240748.
  5. Todd, P.; Halpern, S.; Kirby, J.; Pembroke, A. «Lichen sclerosus and the Kobner phenomenon». Clinical and Experimental Dermatology, 19, 3, 1994, pàg. 262–263. DOI: 10.1111/j.1365-2230.1994.tb01183.x. ISSN: 0307-6938. PMID: 8033394.
  6. Dalziel, K.L.; Millard, P.R.; Wojnarowska, F. «The treatment of vulval lichen sclerosus with a very potent topical steroid (clobetasol Propionate 0.05%) cream». British Journal of Dermatology, 124, 5, 1991, pàg. 461–464. DOI: 10.1111/j.1365-2133.1991.tb00626.x. ISSN: 0007-0963. PMID: 2039723.
  7. Garzon, Maria C.; Paller, Amy S. «Ultrapotent Topical Corticosteroid Treatment of Childhood Genital Lichen Sclerosus». Archives of Dermatology, 135, 5, 1999, pàg. 525–8. DOI: 10.1001/archderm.135.5.525. ISSN: 0003-987X. PMID: 10328191.
  8. Dahlman-Ghozlan, Kristina; Hedblad, Mari-Anne; von Krogh, Geo «Penile lichen sclerosus et atrophicus treated with clobetasol dipropionate 0.05% cream: A retrospective clinical and histopathologic study». Journal of the American Academy of Dermatology, 40, 3, 1999, pàg. 451–457. DOI: 10.1016/S0190-9622(99)70496-2. ISSN: 0190-9622. PMID: 10071317.
  9. Neill, S.M.; Lewis, F.M.; Tatnall, F.M.; Cox, N.H. «British Association of Dermatologists' guidelines for the management of lichen sclerosus 2010». British Journal of Dermatology, 163, 4, 2010, pàg. 672–682. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2010.09997.x. ISSN: 0007-0963. PMID: 20854400.
  10. Neill, S.M.; Tatnall, F.M.; Cox, N.H. «Guidelines for the management of lichen sclerosus». British Journal of Dermatology, 147, 4, 2002, pàg. 640–649. DOI: 10.1046/j.1365-2133.2002.05012.x. ISSN: 0007-0963. PMID: 12366407.