Liquidambar orientalis
El liquidàmbar oriental, també conegut com a estorac oriental, és un arbre de la família de les hamamelidàcies present al Pròxim Orient, especialment a Turquia i Síria. És apreciat tant per la seva fusta com per la seva saba. A Catalunya, no es troba de manera silvestre, tot i que pot ser cultivat.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | resina de líquidambar oriental |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 62556 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Altingiaceae |
| Gènere | Liquidambar |
| Espècie | Liquidambar orientalis Mill., 1768 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | L. imberbe
|
Etimologia modifica
El terme liquidambar fa referència a "ambre líquid", a causa del color i aspecte que presenta la seva resina. Pel que fa a orientalis es refereix a l'hàbitat natural de la planta, és a dir, el Pròxim Orient.
Descripció morfològica modifica
El liquidàmbar oriental és un arbre gran de fullatge caduc de fins a 20 metres d'alçada, molt ramificat i amb una escorça molt gruixuda, d'uns 100 centímetres de diàmetre i de color grisós, i que presenta canals secretors a la part externa de la medul·la. Les fulles són simples sense baina de color verd brillant, palmades amb 3-5 lòbuls de marges serrats, alternes, estipulades, amb nervació palmada, brillants per l'anvers i pàl·lides pel revers. Els fruits són càpsules espinoses amb una cel·la interna que conté diverses llavors, que són dispersades pel vent i pels insectes (especialment les abelles). Les seves flors són molt petites, de color verd-grogós, monoiques, reunint-se les flors femenines en corimbe i les masculines en raïms. El periant és sepalí i acrescent en les flors femenines. L'androceu és poliàndric, estant les anteres basifixades. El gineceu està format per dos carpels sincàrpics.
Ecologia modifica
Creix en boscos i terrenys humits (1000-1200 mm/any), temperats (al voltant de 18 °C), lleugerament assolellats i de substrat àcid o neutre, i a una alçada de 0-1000 m. respecte al nivell del mar. És de creixement lent (sobretot fora del seu hàbitat) i floreix a la primavera, entre el març i l'abril. Els fruits maduren entre el novembre i el desembre.
Farmacologia modifica
Composició química modifica
- Estirol, estirè i estirolè: en forma d'oli essencial. Poden obtenir-se per hidrodestil·lació, sent el punt d'ebullició d'uns 145 °C. L'oli és incolor.
- Estiracina, Cinamat de cinamil: es poden obtenir tractant la resina amb alcohol, èter o benzè calent.
- Cinamat de fenilpropil: líquid espès i inodor.
- Estoresina: constituent principal.
- Àcid cinnàmic
- Triterpens: àcids oleanòlics, 3-epioleanòlic.
- Vanil·lina
- Tanins
Usos medicinals modifica
A partir de la seva saba s'obté un oli anomenat estorac, que s'utilitza sobre afeccions de la pell, com ara en dermatitis, rascades, talls, cremades i úlceres cutànies.
També pot utilitzar-se com a bàlsam per inhalació en refredats, per facilitar l'expulsió de moc de les vies respiratòries i per calmar la tos.
Gràcies a la presència de tanins, pot utilitzar-se per tractar diarrea i tos irritant.
De la mateixa manera, es creu que podria ser útil per a tractar ansietat, bronquitis, tinya, sarna, estrès, hemorroides, fístula anal, algun tipus de càncer, inflamacions i algunes micosis.
Accions farmacològiques modifica
- Antibacterià
- Antídot
- Antiinflamatori
- Antisèptic
- Astringent: degut als tanins presents a les fulles i a l'escorça
- Cicatritzant
- Emol·lient
- Estimulant
- Expectorant
- Parasiticida
- Supuratiu
- Tònic amarg
Toxicitat modifica
No es coneix, tot i que la seva ingesta pot causar diarrea. En algunes persones ha provocat reaccions al·lèrgiques. L'aplicació tòpica excessiva pot provocar absorció transdèrmica i causar danys renals.
Presentacions i dosis modifica
Observacions modifica
Obtenció de l'estorac modifica
L'escorça de l'arbre és triturada mecànicament a l'estiu, i ratllada a la tardor. Llavors, es sotmet a un cicle d'expressió en aigua freda i posterior ebullició fins que l'estorac és obtingut. Per tal d'evitar la pèrdua dels components volàtils (olis essencials), es dissol el bàlsam en etanol.
Altres usos modifica
La fusta és un valorat combustible natural, gràcies a l'alt contingut en olis.
L'exportació de l'estorac és una important font d'ingressos pels habitants de les zones on és endèmic.
L'oli és utilitzat com a base emol·lient en cosmètica, sobretot en la producció de sabons, i en perfumeria és molt valorada la seva aroma, ja que és molt semblant al gessamí.
El liquidàmbar oriental és molt apreciat en la jardineria gràcies a la seva forma i als seus colors atractius.
A causa de la seva aromaticitat, l'oli també és utilitzat per a l'elaboració d'encens.
Perill d'extinció modifica
El liquidàmbar oriental es troba en perill d'extinció per culpa de la desforestació il·legal, per tal d'obtenir la seva fusta, i per l'obtenció massiva de l'estorac. Actualment, trobem el L. orientalis limitat a la província de Mugla i al sud-oest de la província d'Anatolia.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
- BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
- VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
- DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
- TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liquidambar orientalis |