Llac Baringo
El llac Baringo és, després del Llac Turkana, el llac més al nord de la Vall del Rift de Kenya, té una superfície d'uns 130 km² i està auna altitud d'uns 970 m. Al llac hi arriben diversos rius, El Molo, Perkerra i Ol Arabel, i no té una sortida visible. És un dels dos llacs d'aigua dolça de la Vall del Rift a Kenya, l'altre és el Llac Naivasha.[1] Hi viuen unes 470 espècies d'ocells, ocasionalment inclouen flamencs migradors.
| ||||
| Tipus | Llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | Kenya | |||
| Entitat territorial administrativa | Kenya | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 965 m | |||
| Profunditat | 5 m | |||
| Mida | 13 ( ) × 21 ( ) km | |||
| Superfície | 168 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 6.820 km² | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Data | 10 gener 2002 | |||
| Identificador | 1159 | |||
Aquest llac és part del sistema de la Vall del Rift.
Hi ha diversos jaciments arqueològics i paleontològics del Miocè al Plistocè.[2][3][4]
La població més important al voltant del llac és Marigat. Hi ha un turisme creixent. Les ètnies autòctones que habiten la zona són: Il Chamus, Rendille, Turkana i Kalenjins.
Referències modifica
- ↑ See "Kenya designates freshwater lake in Great Rift Valley," at Ramsar 2009 - 2002.
- ↑ e.g. Ward, Steven «Pliocene Hominid Partial Mandible from Tabarin, Baringo, Kenya». American Journal of Physical Anthropology, 72, 1, 1987, p. 21–37. Abstract from web search Arxivat 2014-04-16 a Wayback Machine.
- ↑ «Tugen Hills examples from Smithsonian website». [Consulta: 1r maig 2010].
- ↑ Wood, Bernard. «Plio-Pleistocene hominins from the Baringo Region, Kenya». A: Late Cenozoic Environments and Hominid Evolution: a Tribute to Bill Bishop. Londres: Geological Society, 1999, p. 113–122 [Consulta: 1r maig 2010].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Baringo |
- MSN Map Arxivat 2019-09-11 a Wayback Machine.