Llagunes (Soriguera)

Llagunes és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Havia pertangut ja a l'antic municipi de Soriguera.

Llagunes

Vista del poble amb l'església de Sant Martí al fons
Localització
42° 22′ 12″ N, 1° 11′ 24″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Soriguera
Geografia
Altitud	1.302,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Segon cap de setmana d'agost

A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l'esquerra del Barranc de Coma-sarrera es troben les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Llagunes entre els anys 20 del segle XX i el 1972.

Localització

El poble és a llevant de la confluència del Barranc de Coma-sarrera amb el riu de Llagunes, a l'est del terme municipal i en un contrafort sud-occidental del Serrat de Santa Creu, al sud-oest dels Feners. Un branc de la carretera N-260, al seu pas pel Port del Cantó, és la seva principal via de comunicació.

Poblacions properes

Llagunes

Soriguera (3 km)

Vilamur (3 km)

Embonui (6,5 km)

Puiforniu (7 km)

Rubió (7,5 km)

Sort (12,5 km)

Etimologia

Segons Joan Coromines, Llagunes és un topònim romànic, format a partir del mot comú català llacuna (estany de petites dimensions), en la forma llaguna, fruit de la fonètica mossàrab.

Geografia

El poble de Llagunes

Llagunes està situat en un pla en el vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, a l'entorn del qual pren la forma d'una C, mantenint uns camps de conreu al mig. L'església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre de la C, amb una petita plaça (l'antic cementiri) en el seu costat meridional. La resta, forma pràcticament un sol carrer, que ressegueix la forma del poble.

Les cases del poble

Ca l'Agustí del Bosc Cal Bosc Cal Cílio Cal Pere Bosc L'era de Cal Mingo

Cal Fèlix Cal Ferrer Cal Frare Cal Collet

Cal Guillem Cal Guitard Cal Janet Cal Mingo

Cal Marquet La Rectoria Cal Rei Cal Tonico

Cal Tonicoi Cal Birbe Cal Serrat Cal Sant

Història

Edat antiga

Els primers vestigis d'activitat humana documentat a Llagunes són al poblat medieval de Santa Creu, a un quilòmetre i mig al nord-est del nucli urbà. Estan datades entorn del 1500 aC, en un jaciment arqueològic trobat a la dècada dels 90 del segle xx, a 1.628 metres d'altitud (el més alt de tot Catalunya), que va ser ocupat des de l'edat de Bronze fins a l'alta edat mitjana, quan l'assentament es va desplaçar a l'actual emplaçament de Llagunes.

Edat mitjana

Llagunes ja apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 819. El 1014 el comte de Pallars, Guillem II, fa donació del poble a la seva germana Ermengarda.

L'any 1014 el lloc de Llagunes va ser donat com a dot pel comte de Pallars Sobirà, Guillem II de Pallars Sobirà, a Ermengarda, germana seva, casada amb el vescomte d'Urgell, Guillem Miró. Va formar part, com la major part de l'actual terme de Soriguera, del Vescomtat de Vilamur.

Edat moderna

El 1553 Lagunes enregistrava 10 focs civils i 1 d'eclesiàstic (uns 55 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico... a Llagunes. Diu Madoz que Llagunas és una localitat amb ajuntament situada al peu d'altes muntanyes i a la vora del rierol del Cantó. La combaten tots els vents, i el seu clima és fred i propens a inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 8 cases, una font de bona aigua i l'església parroquial de Sant Martí, que comprèn l'annex de Rubió. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia caça de perdius, conills i llebres, i s'hi pescaven truites. Comptava amb 3 veïns (caps de casa) i 91 ànimes (habitants).

Demografia

Evolució demogràfica

1857	1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
133	98	85	104	101	124	86	82	57	39	22	24	54	54	45	45	49	54	55

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Llacuna o Llaguna». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llagunes

• Llagunes al web de l'Ajuntament de Soriguera
• Llagunes en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
• Web de l'estació meteorològica automàtica de Llagunes