Lleó Hebreu
Yěhudà Abrabanel conegut també com a Lleó Hebreu (Lisboa 1461 - Itàlia aprox 1521) va ser un metge i filòsof jueu fill i deixeble d'Ishaq Abrabanel.[1] El 1483 va emigrar a Toledo i va viure en diverses ciutats italianes a causa de l'expulsió dels jueus de Castella. Va escriure poesia i un tractat sobre l'amor en italià els Dialoghi d'amore (1535). La seva influència és clara en autors com Baldassare Castiglione, Garcilaso de la Vega i fins i tot Montaigne o Cervantes.
  | |
| Nom original | (pt) Judá Abravanel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1460 (Gregorià) Lisboa (Portugal) |
| Mort | 1530 (Gregorià) (69/70 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, escriptor, rabí, metge, poeta, humanista |
| Nom de ploma | Leão Hebreu |
| Família | |
| Família | Abravanel |
| Pare | Ishaq Abrabanel |
| Germans | Samuele Abarbanel |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó Hebreu |
- ↑ «Lleó Hebreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.