Llei d'Antiguitats
La Llei d'Antiguitats (Antiquities Act) de 1906, oficialment Llei per a la Preservació d'Antiguitats Nord-americanes (Act for the Preservation of American Antiquities), va ser aprovada pel Congrés dels Estats Units i signada pel president Theodore Roosevelt el 8 de juny del 1906. La llei concedeix al President dels Estats Units l'autoritat, per mitjà d'una ordre executiva, de crear monuments nacionals sense l'aprovació del Congrés i per tant restringir l'ús de les terres públiques. L'autoritat presidencial continguda en la llei s'ha utilitzat més d'un centenar de vegades des de la seva aprovació. L'ús de la llei sovint provoca una gran controvèrsia.
| Tipus | Llei del Congrés dels Estats Units  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 8 juny 1906 - | ||
| Promulgació | 59è Congrés dels Estats Units | ||
| Tema | Monument nacional (Estats Units) | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Jurisdicció | Estats Units d'Amèrica | ||
| Signatari | Theodore Roosevelt (8 juny 1906)
| ||
La Llei d'Antiguitats va ser el resultat de les preocupacions sobre la protecció de les ruïnes ameríndies i artefactes prehistòrics (que es denominen col·lectivament "antiguitats") a les terres federals sobretot a l'oest del país. La pèrdua d'artefactes d'aquestes terres per part de col·leccionistes privats ("caçadors d'olles" o pot hunters en el llenguatge de l'època) s'havia convertit en un problema greu a finals del segle xix. El 1902, el congressista John F. Lacey d'Iowa, que dirigia el Comitè de la Cambra de Representants sobre les Terres Públiques, va viatjar al sud-oest dels Estats Units amb l'antropòleg Edgar Lee Hewett per examinar la magnitud de l'impacte dels caçadors d'olles. Les seves conclusions i un informe exhaustiu dels recursos arqueològics de la regió van donar l'impuls necessari per a l'aprovació de la llei.
Objectiu modifica
La llei tenia per objecte permetre al president a deixar de banda els espais naturals públics com parcs i terres per a la conservació. La llei del 1906 va declarar que estava destinada a "la protecció dels objectes d'interès històric i científic." Aquestes àrees es diuen "monuments nacionals". La majoria, però de cap manera tots, estan sota el control del Servei de Parcs Nacionals. També permet que el president reservi o accepti terres privades amb aquesta mateixa finalitat.
L'objectiu és protegir a tots els llocs històrics i prehistòrics en terres federals als Estats Units i prohibir l'extracció o destrucció d'aquestes antiguitats. Amb l'autoritat de la llei, això es pot fer molt més ràpidament que l'acció del Congrés que en cas contrari és necessària per a aprovar i crear un parc nacional. Algunes de les àrees designades com monuments nacionals posteriorment s'han convertit en parcs nacionals o s'han incorporat als parcs nacionals ja existents.
Modificacions introduïdes a la llei modifica
Els poders presidencials sota la llei s'han reduït dues vegades. La primera vegada va seguir la proclamació del Monument Nacional de Jackson Hole el 1943 que va resultar controvertida a Wyoming. La llei del 1950 que va incorporar Jackson Hole en una ampliació del Parc Nacional de Grand Teton també va modificar la Llei d'Antiguitats. El consentiment del Congrés ara es requereix per a la creació o ampliació d'un monument nacional a Wyoming.[6]
La segona vegada va seguir la declaració del president Jimmy Carter el 1978 d'una sèrie de monuments nacionals a Alaska per un total de 230.000 quilòmetres quadrats. Aquesta acció també va provocar una gran polèmica a Alaska. La posterior aprovació de la Llei de Conservació de Terres d'Interès Nacional d'Alaska (Alaska National Interest Lands Conservation Act o ANILCA) de 1980 ara requereix la ratificació del Congrés quan s'utilitza la Llei d'Antiguitats a Alaska per a un monument nacional que conté més de 20.2 quilòmetres quadrats.[7]
Codificació modifica
La Llei d'Antiguitats es troba des de secció 431 fins a 433 del Títol 16 del Codi dels Estats Units.[8]
Vegeu també modifica
- National Park Service
- United States Fish and Wildlife Service
- Llista de les unitats oficials del National Park Service (inclou monuments nacionals gestionats pel NPS)
- Llista dels monuments nacionals gestionats pel United States Fish and Wildlife Service
- Llista de boscos nacionals dels Estats Units (inclou monuments nacionals gestionats pel Servei Forestal)
Referències modifica
- ↑ Papahānaumokuākea no és una unitat del National Park Service. La seva gestió és un esforç cooperatiu de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration o "NOAA"), el Servei de Pesca i Fauna Salvatge (Fish and Wildlife Service o "FWS") i l'Estat de Hawaii.
- ↑ Macaulay, David, "It's official - President Obama confirms Fort Monroe park designation," Daily Press, 1 novembre 2011.
- ↑ Lee, Robert F. «The Story of the Antiquities Act», 2001. Arxivat de l'original el 2012-10-26. [Consulta: 3 març 2012]. Chapter 8: The Proclamation of National Monuments Under the Antiquities Act, 1906-1970
- ↑ «Close Encounters of the Third Kind (1977)». Filmsite. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ Buckland, Warren. Directed by Steven Spielberg: Poetics of The Contemporary Hollywood Blockbuster, pàgines 111-129 (Nova York: The Continuum International Publishing Group Inc, 2006). ISBN 978-0-8264-1691-9
- ↑ Righter, Robert W. «National Monuments to National Parks: The Use of the Antiquities Act of 1906». [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ U.S. Fish and Wildlife Service. «Digest of Federal Resource Laws of Interest to the U.S. Fish and Wildlife Service: Alaska National Interest Lands Conservation Act of 1980». [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ 16 U.S.C. §§431-33