Llengües canac
Llengües canac o kanak designa les llengües vernacles de Nova Caledònia, parlades pels canac, que pertanyen al grup de llengües oceàniques de la branca malaio-polinèsia de les llengües austronèsies. Hi ha 28 llengües amb 11 dialectes, encara que l'inventari es diferencia entre els autors i la distinció que es pot fer entre les llengües i dialectes. Maurice Leenhardt hi va comptar fins a 37 idiomes i dialectes.[1] Un crioll, el tayo que es parla al barri de Saint-Louis del municipi de Le Mont-Dore, sovint se l'inclou. Algunes d'elles, però, tenen pocs parlants o estan en vies de desaparició.[2]
L'inventari mostra el donat per Bernard Cerquiglini en un informe sobre les llengües de França presentat l'abril de 1999. Pel que a les llengües canac, l'inventari fou elaborat amb les informacions donades pel Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (CNRS). Per a algunes d'elles no existeix pas ortografia estandarditzada, a vegades objecte de controvèrsia. L'Acord de Nouméa de 1998 preveuen la creació d'una Acadèmia de les Llengües Canac, i el 2007 era en curs de creació.
Repartiment geogràfic i lingüístic i nombre de parlants modifica
La localització d'aquestes llengües és donada a títol indicatiu. Els corrents migratoris i la urbanització han fet canviar la situació. Es considera per exemple que pot haver més de 5.000 parlants de drehu a Nouméa dels 7-8.000 parlants que hi ha a l'illa.
Cada color correspon a un únic grup lingüístic que distint o reconegut com a tal pels comparatistes, bé que no hi ha pas unanimitat sobre la qüestió, ja que aquestes llengües tenen molts manlleus entre elles,[3] el que fa que aquesta divisió estigui una mica esbiaixada.
- Llengües del grup Nord
- Llengües del grup Centre
- Llengües del grup Sud
- Llengües del grup Loyauté
- Llengua polinèsica
Mapa[4] modifica
Dades modifica
A aquest inventari cal afegir una 29a llengua, el tayo, un crioll parlats per 600 individus originaris de la tribu de Saint-Louis (Comuna de Mont Dore).
Estatut oficial i l'educació modifica
Reconeixement oficial modifica
Algunes d'aquestes llengües es consideren mortes o moribundes, ja que no tenen parlants o en tenen pocs.[5]
Per a un cert nombre d'aquestes llengües no hi ha grafia o ortografia estàndard, de vegades objecte de controvèrsia. S'ha creat una Acadèmia de les Llengües Canac prevista el 1998 pels acords de Nouméa.[6]
| « | Les llengües canac són, amb el francès, les llengües d'ensenyament i de la cultura a Nova Caledònia. El seu lloc en l'ensenyament i en els mitjans ha d'augmentar i ser objecte d'una reflexió acurada. Una recerca científica i un ensenyament universitari sobre les llengües canac haurà de ser organitzat a Nova Caledònia. L'Institut national de langues et civilisations orientales hi jugarà un rol essencial. […] Es posarà en marxa una Acadèmia de les Llengües Canac, establiment local el consell d'administració de la qual serà compost d'interlocutors designats d'acord amb les autoritats tradicionals. Ella fixarà les seves regles d'ús i llur evolució | » |
| — article 1.3.3 desdits accords. | ||
Ensenyament modifica
El reconeixement de les llengües canac com a llengües regionals data de l'Ordre de 20 d'octubre de 1992. Aquesta introdueix quatre llengües com a prova facultativa al graduat. Es tracta del drehu, nengone, paicî i l'ajië.
- El drehu s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, a la Universitat de Nova Caledònia i a l'Inalco.
- El nengone s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, i a la Universitat de Nova Caledònia.
- El paicî s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Poindimié i a la Universitat de Nova Caledònia.
- l'ajië s'ensenya al segon grau a Houaïlou (Nédivin, Do néva), a Nouméa (Do kamo, Anova) i a la Universitat de Nova Caledònia.
- El xârâcùù s'ensenya a les escoles primàries de Canala i Thio
- El fagauvea s'ensenya a l'Inalco.
- L'iaai és ensenyat al col·legi privat protestant Eben Eza d'Ouvéa.
Segons dades del vice-rectorat de Nova Caledònia de 2002 el nombre d'alumnes que rebien ensenyament en alguna de les llengües canac era de 849 (313 en drehu, 261 en nengone, 140 en paîci, 70 en ajië i 65 en xaracuu).[7]
Els nens els pares dels quals han expressat el seu desig, des de la petita secció de maternal poden rebre classes en llengües canac, a raó de set hores a la setmana a maternal i cinc hores d'escola primària, alhora que aprenen a familiaritzar-se amb la cultura melanèsia, no sols a llegir i escriure, sinó també a seguir totes les altres disciplines en aquesta llengua.[8]
Una formació de llicenciatura, menció Langues, Littératures et Civilisations étrangères régionales (LLCER) especialitat Langues océaniennes és impartida a la Universitat de Nova Caledònia.[9] Ha estat creada sota la forma d'un Diplôme d'études universitaires générales (DEUG) en 1999 completada per una llicenciatura en 2001. Aquest semestre, els estudiants escolliren dues de les quatre llengües que s'ofereixen a prova de baccalauréat que són una de Grande Terre (ajië o paicî) i una de les illes Loyauté (drehu o nengone).[10]
Les llengües canac també són igualment representades al sector « Langues océaniennes » de l'Institut national de langues et civilisations orientales, a París, pel drehu.[11]
Referències modifica
- ↑ Langues et dialectes de l'Austro-Mélanésie, París, 1946
- ↑ Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i comunitat, xifres de 1996, es poden descarregar en format .xls del servidor de l'Institut Estadístic i d'Estudis Econòmics de Nova Caledònia. «www.isee.nc». Arxivat de l'original el 2006-06-22. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ Si bé això és menys cert avui en dia, el canac sovint són bilingües o trilingües, parlant l'idioma del clan del pare i de la mare del endemés del francès.
- ↑ Cal millorar aquest mapa (el fitxer vectorial en format fla - Macromedia Flash versió 4 i superior - es pot descarregar d'aquesta adreça) : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.fla Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine. / Fichier swf : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.swf Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine..
- ↑ Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i de comunitat - xifres del Cens 1996 - són descarregables en format .xls Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine. (des del servidor de l’Institut de la statistique et des études économiques de Nouvelle-Calédonie.
- ↑ Académie des Langues Kanak Arxivat 2015-01-15 a Wayback Machine..
- ↑ La política lingüística a Nova Caledònia Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine. per la Universitat de Laval
- ↑ [hhttp://www.denc.gouv.nc/portal/page/portal/denc/pgm_outils/pgm_doc_acc/Organisation%20de%20l%27enseignement%20primaire.pdf Organisation de l'enseignement primaire, site de la DENC]
PDF
- ↑ http://www.univ-nc.nc/formation/catalogue-des-formations/licence-langues--litteratures-et-civilisations-etrangeres-et-regionales Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine. Description de la formation] (site de l'UNC)
- ↑ PDF Plaquette de la licence LLCER spécialité Langues océaniennes de l'Université de la Nouvelle-Calédonie Arxivat 2012-10-30 a Wayback Machine.
- ↑ Dos diplomes, al nivell DULCO i Llicència.
Font modifica
- Weniko Ihage, Rapport au Congrès de la Nouvelle-Calédonie, délibération portant création de l'Académie des langues kanakes (2007)
Enllaços externs modifica
- ethnologue.com : Languages of New Caledonia
- Alguns poemes en diverses llengües de l'emissió "ruo" (Radio Djiido) al web de l'ADCK (Agència de Desenvolupament de la Cultura Canac - Centre Cultural Tjibaou). «www.adck.nc». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 18 març 2021].
- "Initiation à la langue de l'île des Pins", Dubois, Marie-Joseph. Estudi inèdit descarregable al servidor Gallica de la BNF «Enllaç».
- Corpus sonor de cants en diverses llengües canacs amb llur traducció Arxivat 2009-12-31 a Wayback Machine.; així com una mapa de referència de les àrees tradicionals i de les llengües canacs[Enllaç no actiu] (web de LACITO-CNRS).
- Política lingüística a Nova Caledònia Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.
