Llengües de Colòmbia
Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia. A Colòmbia, a més del castellà es parlen més d'una seixantena de llengües indígenes, el nombre concret varia lleugerament, ja que alguns autors consideren com a llengües diferents el que uns altres consideren que són varietats o dialectes de la mateixa llengua:
- Les millors estimacions comptabilitzaven 66 llengües indígenes parlades a Colòmbia, que s'agrupen en més de 20 famílies o unitats filogenètiques (algunes d'elles consisteixen en una sola llengua aïllada), parlades per prop de mig milió d'indígenes.[1]
- D'acord amb Ethnologue a Colòmbia hi ha una centena d'idiomes o llengües, de les quals 80 són llengües vives i 21 estan extintes.
Legislació lingüística modifica
La constitució assenyala a l'idioma castellà com l'idioma oficial de Colòmbia i reconeix a les llengües dels grups ètnics com a oficials en el seu territori. És obligatori l'ensenyament bilingüe a la zones amb tradició lingüística pròpia.
Espanyol de Colòmbia modifica
Les variants locals del castellà inclouen nombrosos dialectes molt distintius, com el cundiboyacense (Cundinamarca i Boyacá), el paisa (d'Antioquia i el Viejo Caldas), el valluno (del Vall del Cauca), el rolo (de Cundinamarca i el centre del país), el costeño de la regió Carib, el pastuso (de Nariño), el patojo (del Cauca), l'opita (de Huila i Tolima), el santandereano i el chocuano.
Llengües indígenes modifica
Més de 60 llengües aborígens es mantenen vives. Les principals famílies de llengües indígenes de Colòmbia són:
- Les llengües arawak, com el wayuunaiki de La Guajira i l'achagua i el piapoco al SE del país.
- Les llengües barbacoanes, a Nariño i el Cauca
- Les llengües bora-witoto, al departament de Putumayo.
- Les llengües carib, a Amazonas, Guaviare i Cesar.
- Les llengües txibtxa a la Sierra Nevada de Santa Marta i el Cocuy.
- Les llengües chocó, com l'emberà i el wounaan.
- Les llengües guahibanes, a Los Llanos del Orinoco.
- Les llengües makú, a Vaupés i Guaviare.
- Les llengües quítxues, al S. del país.
- Les llengües tucanes, al SE. i S. del país.
A més hi ha un nombre significatiu de llengües aïllades o no classificades:
- L'andoque al riu Caquetá.
- El camsá a la vall de Sibundoy (Putumayo).
- El nasa yuwe a Cauca.
- El sáliba-piaroa en Vichada.
- El tikuna al triangle de Leticia.
També es parlen llengües barbacoanes al costat de la frontera amb Equador, llengües caribs en el N. del país, nheengatu l'extrem SE del país. Anteriorment es van parlar el betoi, llengües aïllades com l'andaquí i el tinigua i un cert nombre de llengües sense classificar.
Classificació modifica
El següent quadre classifica unes 80 llengües de Colòmbia, que s'agrupen en 11 famílies a més de més d'una quinzena de llengües aïllades o no classificades. Les llengües extintes s'indiquen amb el signe (†).
| Classificació de les llengües indígenes de Colòmbia | ||||
| Família | Grup | Llengua | Territori | |
| Llengües arawak Es tracta de la família de llengües ameríndies amb més llengües a Sud-amèrica. |
Arawak septentrional | Wayuunaiki | La Guajira | |
| Achagua | Meta | |||
| Kurripako | riu Içana | |||
| Cabiyarí | riu Mirití-paraná | |||
| Maipure (†) | Vichada | |||
| Piapoco | Guainía, Vichada, Meta | |||
| Llengües barbacoanes La família barbacoana fou identificada com a grup separat de les llengües txibtxa recentment. |
Awano | Awá pit | Nariño | |
| Barbacoa (†) | Nariño | |||
| Pasto (†) | Nariño | |||
| Sindagua (†) | Nariño | |||
| Coconucan | Coconuco (†) | Cauca | ||
| Guambià | Cauca | |||
| Totoró | Cauca | |||
| Llengües bora-witoto Alguns autors qüestionen que les llengües bora i les llengües huitoto formin una única família degut a les grans divergències entre els dos grups. |
Bora | Bora | Amazones | |
| Miraña | Amazonas | |||
| Muinane | Amazonas | |||
| Witoto | Meneca-Murui | Amazonas | ||
| Nonuya | Amazonas | |||
| Ocaina | Amazonas | |||
| Llengües caribs . |
Septentrional | Costaner | Yukpa | Cesar |
| Opón-carare (†) | Santander | |||
| Meridional | SE Colòmbia | Carijona | Amazonas, Guaviare | |
| Llengües txibtxa |
Magdalènic | Arhuac | Ika (arhuac) | Cesar, Magdalena |
| Kankuí | Cesar | |||
| Kogui | Magdalena | |||
| Tairona | Magdalena, La Guajira, Cesar | |||
| Wiwa | Cesar | |||
| Cundicocúyic | Duit | Boyacá | ||
| Muisca | Cundinamarca, Boyacá | |||
| Guane | Santander | |||
| Tunebo | ARA, BOY, NSA, SAN | |||
| Barí | Barí | Cesar, Norte de Santander | ||
| Chimila | Chimila | Magdalena | ||
| Ístmic | Kuna | Kuna | Urabá, riu Atrato | |
| Llengües chocó Agrupades freqüentment amb la família txibtxa i el paez en un grup macrotxibtxa actualment no hi ha arguments sòlids per a sostenir aquest parentiu. |
Emberà | Emberà | Costa del Pacífic | |
| Wounaan | Wounaan | Chocó, Cauca, Vall del Cauca | ||
| Llengües guahibanes Alguns autors integren aquesta família de llengües junt amb les llengües maipureanes dins del filum macroarahuacan encara que aquesta agrupació no s'accepta universalment. |
Septentrional | Hitnü | Arauca | |
| Hitanü | Arauca | |||
| Central | Sikuani (Guahibo) | Meta, Vichada, Arauca, Guainía, Guaviare | ||
| Cuiba | Casanare, Vichada, Arauca | |||
| Meridional | Guayabero | Meta, Guaviare | ||
| Llengües makú Alguns autors consideren que el makú meridional sí forma una família però rebutja que aquest grup estigui relacionat amb el makú septentrional. |
Septentrional | Kakwa-Nukak | Kakwa | rius Papurí i baix Vaupés |
| Nukak | Guaviare | |||
| Puninave | Puinave | Guainía | ||
| Nadajup | Jup | Yuhup | rius Japurá i Tiquié | |
| Hup | rius Papurí i Tiquié | |||
| Llengües quítxues Aquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents ja que no totes les varietats de quítxues són intercomprensibles. |
Quítxua perifèric | Chinchay (Q II-B) | Quítxua septentrional | Cauca, Nariño, Putumayo |
| Llengües salibanes . |
Sáliba | Sáliba | Arauca, Casanare | |
| Piaroa | Piaroa | Vichada | ||
| Llengües tucanes . |
Occidental | Nord-occidental | Koreguaje | riu Orteguaza |
| Siona | riu Putumayo | |||
| Central | nord | Cubeo | Vaupés, Cuduyarí Querarí, Pirabotón | |
| sud | Tanimuca | Guacayá, Mirití Oikayá, Aporis | ||
| Oriental | nord | Piratapuya | Papurí | |
| Tucano | Papurí, Caño Paca | |||
| Wanano | Vaupés | |||
| centre | Bará | Colorado, Fríjol Lobo, Tiquié | ||
| Desano | Vaupés | |||
| Siriano | Vaupés | |||
| Tatuyo | Vaupés | |||
| Tuyuca | Tiquié | |||
| Yurutí | Vaupés | |||
| sud | Barasana | Vaupés | ||
| Carapana | Vaupés | |||
| Macuna | Vaupés | |||
| Llengües aïllades S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit. |
Andoque | riu Caquetá | ||
| Ticuna | Leticia, Puerto Nariño | |||
| Betoi (†) | Casanare | |||
| Camsá | Putumayo | |||
| Cofán | Nariño, Putumayo | |||
| Tinigua-pamigua (†) | Meta, Caquetá | |||
| Llengües no classificades A més existeix un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta d'informació. Vegeu per exemple llengües no classificades de Sud-amèrica. |
Páez | Cauca, Huila, Vall del Cauca | ||
| Andaquí (†) | Caquetá | |||
| Colima (†) | Cundinamarca | |||
| Malibú (†) | Tamalameque, Tenerife | |||
| Mocana (†) | Cartagena de Indias | |||
| Muzo (†) | Cundinamarca | |||
| Panche (†) | Cundinamarca | |||
| Pijao (†) | Tolima | |||
| Yarí | Caquetá | |||
| Yurí | Amazonas | |||
Llengües criolles modifica
També és important destacar les llengües criolles de comunitats afrocolombianes: el crioll palenquero del Palenque de San Basilio (Bolívar) i l'anglès crioll sanandresano, a l'arxipèlag de San Andrés y Providencia.
Referències modifica
- ↑ Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon, 1999, p. 369
Bibliografia modifica
- Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon. «13. Other Small families and isolates». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon. The Amazoninan Languages (en (anglès)). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 341-383. ISBN 0 521 57021 2.
- Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990.
- Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües de Colòmbia |