Llengües penutianes de l'Altiplà
Penutianes de l'Altiplà (també Shahapwailutan) són una família de llengües del grup penutià parlades al nord de Califòrnia, centre-oest d'Oregon fins al nord de Washington i central-nord d'Idaho.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oest dels Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües penutianes | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Extensió de les llengües penutianes de l'Altiplà abans del contacte | |
Divisió familiar modifica
Les Penutianes de l'Altiplà consisteixen en quatre llengües:
- A. Lutumi
- B. Waiilatpuao (†)
- C. Llengües shahaptianes (c. 1.400 parlants 1981)
S'ha proposat que aquestes llengües podrien haver divergit segons el següent arbre filogenètic:
| Penutià de l'Altiplà |
| |||||||||||||||||||||
Història modifica
La unitat filogenètica del grup shahaptin, format pel Sahaptin pròpiament dit i el Nez percé ha estat reconegut des de fa temps, i la seva unitat filogenètica sembla indubtable.
Per una altra, part des de la proposta de Sapir [1929] del penutià dels turons, diversos lingüistes han publicat abundant evidència en suport del parentiu entre el klamath (també anomenat Klamath-Modoc) i el grup sahaptià. Recentment, Berman (1996) va proveir evidència convincent per incloure al molala entre les llengües penutianes dels turons. Altres investigadors han indicat prometedores similituds entre el penutià dels turons i la família de maidu, encara que aquesta proposta no està totalment demostrada i roman a nivell d'hipòtesi pendent de confirmació.
Silverstein [1979] considera que després d'examinar l'evidència disponible de les llengües penutianes dels turons que és molt improbable que formin una unitat filogenètica ben definida, i per tant, han d'entendre's com un grup geogràfic i no com una subfamília de llengües vàlida.[1]
Característiques comunes modifica
Alguns autors com Silverstein jutgen que és improbable que les llengües penutianes dels turons constitueixin una unitat filogenètica vàlida. Per la qual cosa aquesta branca ha d'entendre's abans de res com una classificació geogràfica convenient dins de la macrofamília penutiana.
Gramàtica modifica
La següent és una llista comparativa dels pronoms:[2]
| GLOSSA | Sahaptin | Molala | Cayuse | Klamath | Lutuami |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular |
in | ʔína | ínin | ni | ni |
| 2a persona singular |
im | kíˑ | nikí | ʔi | i |
| 3a persona singular |
ipi | níˑp | nip | bi | hut |
| 1a persona plural |
nun | kimt | námək | naˑd | nat |
| 2a persona plural |
ima | mkímiš | ʔaˑd | at | |
| 3a persona plural |
inma | nimt | nípik | baˑd | hutsa |
Diverses llengües mostrwn una alternança n-/l- en l'arrel, a vegades aparentment condicionada per l'accent:
- (Sahaptin) náxs 'un' / uy-láxs 'sis' (= '5 + 1')
- (Nez-Percé) náqe 'un' / ʔoy-láqe 'sis' (= '5 + 1')
- (Cayuse) nowi 'cinc' + na 'un' > nowína 'sis' / nowi 'cinc' + mat 'tres' > nomiwát 'vuit'
Comparació lèxica: numerals modifica
Els numerals de l'1 al 10 són:[3][4]
| GLOSSA | Sahaptià | Klamath- Modoc |
Molala | Cayuse | PROTO- PENUTIÀ DE L'ALTIPLÀ | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sahaptin | Nez-Percé | Yak | |||||
| '1' | náx̩š | náqc | naxš | n̥a:s | nánga | ná | *naqs |
| 2 | napt | lepít | ni:pt | la:p | lâ'p.ka | lip.lint | *l *lap- |
| 3 | míta:t | mitá:t | m |
ndan | mát.ka | mat.nint | *m *mat- |
| 4 | p |
pí:lept | píni:pt | woni:p | píp.a | píping | *pi-l |
| 5 | páxat | páxlo | páχa:t | ton'ip | pí.kuu | tauwít | |
| 6 | uy.láxs | ʔoy.lá:qc | ptáχninš | n̥ač.ksept | ná.pit.ha | nowí.na | *na+5 *5+na |
| 7 | uy.nápt | ʔuy.né:pt | túska:s | lap.ksept | lá.pit.ha | nowi.líp | *lap+5 *5+lap |
| 8 | uy.mátat | ʔuy.métet | paχatʼumá:t | ndan.ksept | mát.pit.ha | nomi.wát | *mat+5 *5+mat |
| 9 | k'uyc | k'uyc | cʼmɨst | n̥ač.qʼe:ks | la.kint.shi-átks | tanawiashint | |
| 10 | pút |
pú:timt | pútɨmpt | tewnʼip | lák.nan | miníti.t | |
Referències modifica
- ↑ Silvertein, 1979, p. 679
- ↑ F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.90
- ↑ Numerals in Penutian languages (Rosenfelder's Metaverse)
- ↑ «Penutian Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2011-08-16. [Consulta: 8 març 2014].
Bibliografia modifica
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopædia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopædia Britannica Company, Ltd.