Viquipèdia

Llengües salish

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana. El seu nom és derivat de salst (home) Es caracteritzen per ser llengües aglutinants.

Infotaula de llenguaLlengües salish
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~12.200 (1981)[1]
~3.134 (2009)[2]
Autòcton deCosta del pacífic d'Amèrica del Nord
EstatEstats Units Estats Units
Canadà Canadà
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sal Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-5sal Modifica el valor a Wikidata
Glottologsali1255 Modifica el valor a Wikidata
IETFsal Modifica el valor a Wikidata

Divisió interna modifica

La família salish consta de 23 llengües, que no sempre es corresponen amb la divisió tribal, ja que algunes tribus parlen dialectes diferents, com els de l'illa Squaxin o els tulalip.

I. Bella Coola

1. Nuxálk (també Bella Coola, Salmon River)

II. Salish de la Costa

A. Salish de la Costa Central (també Central Salish)
2. Comox
  • Comox (també Q’ómox̣ʷs)
  • Sliammon (Homalco-Klahoose-Sliammon) (també ʔayʔaǰúθəm)
3. Halkomelem
Island (també Hul'q̱’umi’num’, həl̕q̓əmín̓əm̓)
Downriver (també Hunq’umʔiʔnumʔ)
Upriver (també Upper Stalo, Halq’əméyləm)
4. Luixutsid (també Puget Salish, Skagit-Nisqually, Dxʷləšúcid)
Northern
Southern
5. Nooksack (també ɬə́čələsəm, ɬə́čælosəm) (†)
6. Pentlatch (també Pənƛ̕áč) (†)
7. Sechelt (també Seshelt, Shashishalhem, šášíšáɬəm)
8. Squamish (també Sqwxwu7mish, Sḵwx̱wú7mesh, sqʷx̣ʷúʔməš)
i. Straits Salish group (també Straits)
9. Klallam (també Clallam, Nəxʷsƛ̕áy̓emúcən)
  • Becher Bay
  • Eastern
  • Western
10. Estrets del Nord (també Straits)
  • Lummi (també Xwlemi’chosen, xʷləmiʔčósən) (†)
  • Saanich (també SENĆOŦEN, sənčáθən, sénəčqən)
  • Samish (també Siʔneməš)
  • Semaihmoo (també Tah-tu-lo) (†)
  • Sooke (també T’sou-ke, c̓awk) (†)
  • Songhees (també Lək̓ʷəŋín̓əŋ) (†)
11. Twana (també Skokomish, Sqʷuqʷúʔbəšq, Tuwáduqutšad) (†)
B. Tsamosan (també Olympic)
i. Interior
12. Cowlitz (també Lower Cowlitz, Sƛ̕púlmš) (†)
13. Upper Chehalis (també Q̉ʷay̓áyiɬq̉) (†)
ii. Marítim
14. Lower Chehalis (també ɬəw̓ál̕məš) (†)
15. Quinault (també Kʷínayɬ)
C. Tillamook
16. Tillamook (també Hutyéyu) (†)
Siletz
Tillamook

III. Salish de l'Interior

A. Septentrional
17. Shuswap (també Secwepemctsín, səxwəpməxcín)
Eastern
  • Kinbasket
  • Shuswap Lake
Western
  • Canim Lake
  • Chu Chua
  • Deadman's Creek-Kamloops
  • Fraser River
  • Pavilion-Bonaparte
18. St’at’imcets (també Lillooet, Lilloet, St'át'imcets)
  • Lillooet-Fountain
  • Mount Currie-Douglas
19. Salish del Riu Thompson (també Nlaka’pamux, Ntlakapmuk, nɬeʔkepmxcín, Thompson River, Thompson Salish, Thompson, coneguts en temps de la frontera com a Klackarpun, Couteau o Knife Indians)
  • Lytton
  • Nicola Valley
  • Spuzzum-Boston Bar
  • Thompson Canyon
B. Meridional
20. Coeur d'Alene (també Snchitsu’umshtsn, snčícuʔumšcn)
21. Columbian (també Columbia, Nxaʔamxcín)
  • Chelan
  • Entiat
  • Moses Columbia
  • Wenatchee (també Pesquous)
22. Colville-Okanagan (també Okanagan, Nsilxcín, Nsíylxcən, ta nukunaqínxcən)
Septentrional
Meriodional
  • Lakes-Colville-Inchelium
  • Methow
  • San Poil-Nespelem
  • Southern Okanogan
23. Spokane-kalispel-flathead (també Kalispel)

Descripció lingüística modifica

Fonologia modifica

Les llengües salish admeten grups consonàntics d'enorme complexitat entre els quals no hi ha cap sonorant. L'anàlisi convencional en síl·labes presenta algunes dificultats en diverses d'aquestes llengües. Alguns exemples de paraules llargues en aquestes llengües són:[3]

sčkʷkʼkʷƛus.tn 'ulls petits' (spokane, salish de Montana)
xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓ [xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰts͡ʼ] 'ha tingut en el seu poder una planta de cornus (Cornus canadensis)' (bella coola)

L'inventari consonàntic del proto-salish vé donat per:[4]

Labial Coronal Palatal Velar Uvular glotal
obstruent
no-contínua 		simple *p *t *c *k *kʷ *q *qʷ
glotalitzada *pʼ *tʼ *cʼ *ƛ̕ *kʼ *kʼʷ *qʼ *qʼʷ *ʔ
obstruent
contínua 		*s *ɬ *x *xʷ *χ *χʷ *h
Sonant simple *m *n *l *y *ɣ *w *ʕ *ʕʷ
glotalizada *mʼ *nʼ *lʼ *yʼ *ɣʼ *wʼ *ʕʼ *ʕʼʷ

Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han emprat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions:

  • Els símbols /*c, *cʼ, *ƛ̕/ denoten africades (= AFI [ʦ, ʦʼ, tɬ͡ʼ])
  • Els signes /*y, ɣ, ʕ*/ (i llurs corresponents glotalitzades) denoten aproximants (= AFI [j, ɰ, ʕ])

Comparació lèxica modifica

Els numerals per a diferents llengües salish són:[5][6]

GLOSSA Bella Coola
(Nuxálk) 		PROTO-SAL.
DE LA COSTA 		PROTO-SAL.
DEL INTERIOR 		PROTO-
SALISH
'1' smaw *n(ə)čʼúʔ *nkʼúʔ *n(a)kʼuʔ
'2' ɬnus *ʔəsáli *(ʔe)sáli *ʔəsali
'3' ʔasmus *čaɬas /
*ɬíxʷ-		 *kaʔɬás~
*čaʔɬás		 *kaʔɬas
'4' mus *mus *mús *mus
'5' cʼixʷ *ci- /
*ɬqʼačis		 *cíl-kst *cil(-ak-ist)
'6' tʼx̩ʷuɬ *tʼəχm *tʼəqʼm- *tʼəχ(m)
'7' nus(ʔ)aɬkɬm *cʼúʔkʷ(i)s *cʼu(p)ɬkʼ *cʼuʔ
'8' kʼiɬnus
(10-2)		 *tqačiʔ *tqačiʔ
'9' kʼismaw
(10-1)		 *tə́wixʷ *təwixʷ *təwixʷ
'10' cʼklakt *ʔúpən *ʔu-pan-kst *(ʔu)pan

Referències modifica

  1. ↑ Probablement aquesta xifra es referia al grup ètnic, no al nombre precís de parlants.
  2. ↑ Ethnologue:Statistical summaries
  3. ↑ Salish languages and linguistics: theoretical and descriptive perspectives, p. 17
  4. ↑ Kuipers, 2002.
  5. ↑ A. H. Kuipers (2002): Salish Etymological Dictionary
  6. ↑ «Salishan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 18 maig 2014].

Bibliografia modifica

  • Czaykowska-Higgins, Ewa; & Kinkade, M. Dale (Eds.). (1997). Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-015492-7.
  • Kroeber, Paul D. (1999). The Salish language family: Reconstructing syntax. Lincoln: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington.
  • Thompson, Laurence C. (1973). The northwest. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (pp. 979-1045). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
  • Thompson, Laurence C. (1979). Salishan and the northwest. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 692-765). Austin: University of Texas Press.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_salish&oldid=32035648»