Llengües uraloaltaiques
Les llengües uraloaltaiques constitueixen una proposta obsoleta de grup filogenètic de llengües que agruparia als grups de llengües uralianes i llengües altaiques. Avui dia aquesta agrupació és debatuda pels lingüistes, a causa de la falta de proves rellevants en favor d'aquesta divisió (que originalment es va basar entre altres en factors racials i històrics, no relacionats directament amb llengua).
| Tipus | família lingüística i objecte hipotètic  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Euràsia |
| Classificació lingüística | |
| ens entitat no física llenguoide llengua protollengua | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Història modifica
Al segle xix era comú en l'antropologia lingüística usar criteris racials o culturals per proposar esquemes preliminars de la classificació de llengües del món. Així la idea de confluir en un sol grup a idiomes uralians i altaics es refereix bàsicament a l'origen ètnic dels grups humans que les parlen, que en la seva gran majoria pertanyen a grups humans euroasiàtics i mongoloides, com els magiars (hongaresos), finesos (finlandesos), turcs, mongols, turcmans, etc.
A més dels arguments racials, també s'argumentà l'existència de trets tipològics comuns en les llengües altaiques i uralianes com:
- Els dos grups de llengües tendeixen a ser altament aglutinants i amb cas morfològic de tipus aglutinant.
- Els dos grups de llengües solen ser de nucli final: col·loquen el modificador abans que el modificat, usen postposicions en lloc de preposicions i col·loquen el verb al final de la frase (SOV).
- Un bon nombre d'aquestes llengües posseeix harmonia vocàlica.
- Absència de gènere gramatical, a diferència de llengües geogràficament properes com les indoeuropees i les afrosiàtiques.
Actualment s'interpreta que els trets anteriors podrien haver-se expandit entre diferents famílies per sprachbund o podrien deure's a simples universals lingüístics, per tant les coincidències superficials assenyalades no permet afirmar que va haver d'existir una protollengua, antecessora comuna a les actuals llengües altaiques i uralianes. És més, la mateixa proposta que les llengües altaiques formen una família està en dubte, deguda al fet que l'evidència que permeti reconstruir un protoaltaic és escassa.
Comparacions entre les diferents llengües modifica
Bibliografia modifica
- Greenberg, Joseph H. (2000). Indo-European and Its Closest Relatives: The Eurasiatic Language Family, Volume 1: Grammar. Stanford: Stanford University Press.
- Greenberg, Joseph H. (2005). Genetic Linguistics: Essays on Theory and Method, edited by William Croft. Oxford: Oxford University Press.
- Marcantonio, Angela (2002). The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. Publications of the Philological Society, 35. Oxford – Boston: Blackwell.
- Shirokogoroff, S. M. (1931). Ethnological and Linguistical Aspects of the Ural–Altaic Hypothesis. Peiping, China: The Commercial Press.
- Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, and Oleg A. Mudrak. (2003). Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-13153-1.
- Vago, R. M. (1972). Abstract Vowel Harmony Systems in Uralic and Altaic Languages. Bloomington: Indiana University Linguistics Club.
Enllaços external modifica
- Något om rastänkandet i Sverige Arxivat 2011-06-15 a Wayback Machine. per Niclas Wahlgren
- "The 'Ugric-Turkic battle': a critical review" per Angela Marcantonio, Pirjo Nummenaho, i Michela Salvagni (2001)
- Review of Marcantonio (2002) per Johanna Laasko