Enganyapastors d'alzina
L'enganyapastors d’alzina (de llet groga)[3] (Lactarius chrysorrheus), també anomenat cabra de pinetell,[4] pinenca borda, pinetell bord,[5] rovelló bord,[6] lleterola de llet groga és una lleterola, del grup dels enganyapastors, espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Lactarius chrysorrheus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius chrysorrheus Fr., 1838[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | |||||||||
Etimologia modifica
Del llatí lactarius (que té llet) i del grec khrysós (or) i rhéo (fluir, pel seu làtex, el qual pren un color groc de sofre poc després d'ésser exposat a l'aire).[7]
Descripció modifica
- És un bolet que, vist pel damunt (amb el barret d'uns 4 a 10 cm, ataronjat i amb zones concèntriques), es confon fàcilment amb un rovelló.
- La cutícula presenta tons taronja pastanaga, zonat. El marge és incorbat i no estriat.
- Làmines de color crema, primes, decurrents, atapeïdes i molt nombroses. Deixen anar, en ferir-les, un làtex de color blanc, molt abundant, que en contacte amb l'aire es torna groc.
- El peu és cilíndric, de 3-7 x 1,5-2 cm, del mateix color que el barret, curt, llis, ple de jove i buit de vell.
- Carn blanca, que grogueja a l'aire, compacta, de sabor amarg i, al final, coent.
- Les espores són de color blanc crema, de 7-9 x 6-8 micres, d'ovoïdals a subgloboses i amb berrugues poc denses.
- Olor suau i fúngic.[8][9][10][11][12][13][14][15]
Hàbitat modifica
Viu en boscos mixtos (preferentment sota les alzines, els roures i els castanyers), des de finals de l'estiu i durant tota la tardor.[8]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a Europa i Nord-amèrica.[16]
Comestibilitat modifica
És rebutjable i sense interès culinari pel seu gust coent (encara que és consumit, macerat en vinagre, per algunes persones com a aperitiu). En cas de consumir-ne de tendres, i en quantitat, pot produir lleus trastorns intestinals (com ara, diarrea, vòmits i mal de ventre).[8][17][10]
Risc de confusió amb altres espècies modifica
Pot confondre's fàcilment amb espècies del grup del pinetell (Lactarius deliciosus) -les quals segreguen làtex de color acarabassat o vinós- i del rovelló (Lactarius sanguifluus) -del qual es diferencia pel seu hàbitat i pel color del làtex- .[10][11]
Referències modifica
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon. Gran Bretanya: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Societat Catalana de Micologia: Bolets de Catalunya. Barcelona, 1992.
- ↑ Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 25. ISBN 0-330-44237-6
- ↑ 10,0 10,1 10,2 www.isona.org (català)
- ↑ 11,0 11,1 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ www.edu.xunta.es (castellà)
- ↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
- ↑ www.fungipedia.es Arxivat 2010-09-23 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ RogersMushrooms Arxivat 2011-11-09 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Marcel Bon, 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North Western Europe. Hodder and Stoughton. ISBN 0 340 39935 X
Bibliografia modifica
- Benjamin, Denis R., 1995. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company. pp. 364–65. ISBN 0-7167-2600-9.
- Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie, 2005. The Great Encyclopedia of Mushrooms. Könemann. p. 49. ISBN 3-8331-1239-5.
Enllaços externs modifica
- Species Fungorum (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- MushroomObserver (anglès)