Lleterola vera
La lleterola vera,[1] lleterola roja[2] o lleterola vermella[3] (Lactarius rugatus) és una lleterola de llet blanca, de barret color vermell brunenc, sec i finament vellutat.[2][3]
Lactifluus rugatus  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactifluus |
| Espècie | Lactifluus rugatus Verbeken, 2012 |
Morfologia modifica
Bolet de barret més aviat mitjà, de fins a 10 cm de diàmetre, carnós, deprimit de superfície vellutada, de color vermell ataronjat, arrugada concèntricament, especialment cap el marge involut.
Làmines de cremoses a lleugerament ocràcies; brunenques al frec.
Cama curta, farcida, de superfície pruïnosa, de color semblant al barret.
Carn compacta, fràgil, blanquinosa; làtex abundant, blanc, fluid, dolcenc al tast.
Hàbitat modifica
Comú a la terra baixa i litoral, surt des de l'estiu a la tardor, en boscos termòfils, preferentment sorrencs, tant calcaris com silicis, vora alzina i surera, sovint entre estepes; també pot aparèixer en fagedes.[3][4]
Observacions modifica
D'aspecte similar a la lleterola roja peixenca (Lactifluus volemus), però més menuda, se'n diferencia per les làmines més espaiades, la cutícula arrugada concèntricament i l'embruniment de les làmines i la carn menys evident.
En la lleterola vera la reacció al sulfat de ferro és rosa mentre que en la lleterola roja peixenca és verda.
Comestibilitat modifica
Comestible. D'excel·lent qualitat.[3]
Referències modifica
- ↑ [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Basso, Maria Teresa. Lactarius Pers., p:848. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 88-87740-00-3.