Lleterola vera

espècie de fong

La lleterola vera,[1] lleterola roja[2] o lleterola vermella[3] (Lactarius rugatus) és una lleterola de llet blanca, de barret color vermell brunenc, sec i finament vellutat.[2][3]

Infotaula d'ésser viuLleterola vera
Lactifluus rugatus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactifluus
EspècieLactifluus rugatus Modifica el valor a Wikidata
Verbeken, 2012

Morfologia modifica

[2][3][4]

Bolet de barret més aviat mitjà, de fins a 10 cm de diàmetre, carnós, deprimit de superfície vellutada, de color vermell ataronjat, arrugada concèntricament, especialment cap el marge involut.

Làmines de cremoses a lleugerament ocràcies; brunenques al frec.

Cama curta, farcida, de superfície pruïnosa, de color semblant al barret.

Carn compacta, fràgil, blanquinosa; làtex abundant, blanc, fluid, dolcenc al tast.

Hàbitat modifica

Comú a la terra baixa i litoral, surt des de l'estiu a la tardor, en boscos termòfils, preferentment sorrencs, tant calcaris com silicis, vora alzina i surera, sovint entre estepes; també pot aparèixer en fagedes.[3][4]

Observacions modifica

[3][4]

D'aspecte similar a la lleterola roja peixenca (Lactifluus volemus), però més menuda, se'n diferencia per les làmines més espaiades, la cutícula arrugada concèntricament i l'embruniment de les làmines i la carn menys evident.

En la lleterola vera la reacció al sulfat de ferro és rosa mentre que en la lleterola roja peixenca és verda.

Comestibilitat modifica

Comestible. D'excel·lent qualitat.[3]

Referències modifica

  1. [1]"Institut d'Estudis Catalans-DIEC2"
  2. 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Basso, Maria Teresa. Lactarius Pers., p:848. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 88-87740-00-3.