Llibre de Menescalia
El Llibre de Menescalia, manuscrit català, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en els segles XV i XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la llengua catalana, en aquella època, s'havia estès per tota la Mediterrània, a part de ser entesa gran part d'Europa per la seva similitud amb l'occità (que inclou el gascó, el provençal), el llombard, el milanese, etc.. Va tenir un enorme èxit també a Castella, ja que es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa sobre l'anatomia externa del cavall, qualitats que han de concórrer per a la tria del pare, pelatge, manera de criar el poltre, etc.. El segon (Tractat de la menescalia de les mules) és sobre la mula.[2]
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Manuel Dies de Calataiud |
| Llengua | català |
| Publicació | segle XV |
| Dades i xifres | |
| Tema | veterinària i equine medicine (en)  |
| Altres | |
| OCLC | 1335950321 |
Primeres edicions modifica
Dieç va compilar per ordre d'Alfons V, entre 1424 i 1436, les notícies que sobre veterinària equina li forniren els professors més famosos de l'exèrcit i els textos clàssics i moderns que va poder trobar, formant amb aquestes un Llibre del Art de Menescalia en català,[3] una traducció aragonesa del qual es va publicar a Saragossa: Pablo Hurus, el 1499. El libre de menescalia de Manuel Dieç es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins. El manuscrit original de 1436, es traduí al castellà el 1499, aragonès, portugués, napolità, francés… i és citat com a referència en obres impreses a París, Mèxic, Bolonya o Nuremberg.
Contingut modifica
El manuscrit, del qual en queda alguna còpia, està compost de dos llibres.[3] El primer (Llibre de menescalia), el més llarg, de més de noranta cinc capítols, la major part dels quals versen sobre l'anatomia externa del cavall, qualitats que han de concórrer per a la tria del pare, pelatge, manera de criar el poltre, etc. El segon (Tractat de la menescalia de les mules) és sobre la mula, qualitats relatives al seu exterior i manera d'administrar-li el menjar. Destaca en aquesta obra la claredat i bon mètode amb què l'autor va exposar les mateixes idees, així com el fet de ser el primer treball d’aquestes característiques a lligar el cavall amb l’astronomia-astrologia, encara que no conté cap avançament digne de consideració, segons el parer de Pedro Darder.[4] Amb tota probabilitat l'autor coneixia altres textos sobre la matèria, com Cirujia del cavall de Gallien Corretger (identificat com Guillem Corretger), Tractat de la menescalia de Giordano Ruffo i El llibre dels cavalls de Teodoric Borgognoni. L'aragonès de Sos Martín Martínez de Ampiés va traduir aquest llibre al castellà i el va fer imprimir a Toledo (1507).
El seu treball va inspirar el d'altre autors com Salvador Vila (Dels nodriments dals cavalls i de les mules, etc.), Juan Álvarez de Salamiellas (Libro de menescalia y de albeitería y física de las bestias),[5] Carlo Ruini (Anatomia del cavalo infirmitate i suo rimedii),[6] etc. Va ser una obra que va córrer en còpies manuscrites i també impreses als segles xv i xvi en català (Barcelona 1515 i 1523) i castellà (Saragossa 1495, 1499 i 1545; Toledo 1507, 1511 i 1515) etc.[7]
Autor del Llibre del Coch modifica
Sabem perquè està escrit al títol del llibre imprès que l'autor del Llibre del Coch es deia "mestre Robert"[8] i que era cuiner del "rei Ferran de Nàpols",[8] però no sabem si havia nascut a Nola,[8] a Noia,[9] o altre lloc, ni "ningú sap qui fou aquest personatge".[8] És "nadiu de Catalunya".[10]
Segons el capítol “De offici de mestre de Estable”, que descriu algunes obligacions del càrrec i diu: “E de aquesta materia nom curaré més de parlar-ne ara perquè en lo llibre de Menescalia ja molt largament n'he parlat:...”, cal suposar que l'autor del “Llibre del Coch” i el “Libre de Menescalia” foren la mateixa persona: el majordom del rei Alfons el Magnànim, mossen Manuel Dieç. (Vegeu foli VIIIr o a Viquitexts:Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/9)[11]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Ru. Libro de Albeytería'. en la estampa de P, 1568.
- ↑ Acta historica et archaeologica mediaevalia, pàg. 201. Edicions Universitat Barcelona, 1994. ISBN 8447504549
- ↑ 3,0 3,1 Lluis Cifuentes y Carmel Ferragud, "El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares", en Asclepio vol. LI (1-1999), pp. http://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/viewFile/325/323
- ↑ Pedro Darder, Cirugía veterinaria: Tomo 1-2, Julián Viñas, 1860, p. 41
- ↑ Juan Alvarez de Salamiellas. El Libro de menescalcia et de albeyteria et fisica de las bestias, 1999.
- ↑ Carlo Ruini. Anatomia del Cavallo, infermita ..., 1599.
- ↑ Biblioteca colombina-menescalia[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Cuina medieval catalana, pàg. 52, Eliana Thibaut i Comalada
- ↑ Cuina medieval catalana, pàg. 16, Eliana Thibaut i Comalada
- ↑ Conquista y comida: consecuencias del encuentro de dos mundos, pàg. 24. Janet Long, Ed. UNAM, 2003. ISBN 9703208525 (castellà)
- ↑ Rupert de Nola. Libre del coch. en la estampa de Pau Cortey y Pedro Malo, 1568, p. 7–.
Bibliografia modifica
- CIFUENTES, Lluís i FERRAGUD, Carmel: El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares, Asclepio, Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, Vol 51, n 1, (1999), pàg. 93-127; Edita Consejo Superior de Investigaciones Científicas; ISSN 1988-3102
- Manuel Díez i el seu manual de menescalia | Sciència.cat (sciencia.cat) Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine. (català)
Enllaços externs modifica
- Pàgines del llibre en castellà Biblioteca Virtual