Llinatge Besora. Llinatge nobiliari de l'alta Edat Mitjana sorgit d'una branca del Vescomtat de Barcelona, que foren per al comtat de Besalú castlans i senyors del Castell de Besora,[1] de Torelló, de Manlleu i d'Orís, del qual deriven els llinatges Santmartí i Orís.

El primer senyor de Besora-[2] conegut és Ermemir de Besora, primer senyor de Besora i casat amb Ingilberga, amb qui va tenir com a fills Oliba de Besora, bisbe d'Elna (1009-1013), Gombau de Besora, segon senyor de Besora, i Ingilberga de Besora, darrera abadessa benedictína del monestir de Sant Joan de les Abadesses. En morir Gombau de Besora la herència va passar a Gombau II de Besora, fill de Mir Geribert d'Olèrdola i Guisla de Besora, filla de Gombau I.[3] La línia s'extingí al segle XIV, i l’herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Besora». GEC. [Consulta: 21 octubre 2023].
  2. Fluvià i Escorsa, Armand de. "Nobiliari General Català. Vol. I: Llinatges comtals i vescomtals", Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, Barcelona 2017, p. 114 i 116.
  3. «Catalan Nobility» (en anglès), 2015. [Consulta: 6 febrer 2015].