Llista d'alcaldes de Huelva

L'alcalde de Huelva és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Huelva. Des de la seva fundació el 1859 Huelva ha tingut un total de 82 alcaldes, incloent a l'actual, Gabriel Cruz Santana, sent el tractament protocol·lari el d'Excel·lentíssim/a Senyor/a.

D'acord amb la "Llei orgànica 5/1985", de 19 de juny, del "Règim Electoral General" (actualment en vigor) l'alcalde és triat per la corporació municipal de regidors, que al seu torn són triats per sufragi universal pels ciutadans de Huelva amb dret a vot, mitjançant eleccions municipals celebrades cada quatre anys.^[1] En la mateixa sessió de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció de l'alcalde, podent ser candidats tots els regidors que encapçalen les corresponents llistes. És proclamat electe el candidat que obté la majoria absoluta dels vots. Si cap d'ells obté aquesta majoria és proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista més votada.

Llista d'alcaldes modifica

Presidència	Alcalde	Inici del mandat	Fi del mandat
1	José María Pérez Barreda	1 de gener de 1859	29 de novembre de 1861
2	Miguel Fom	29 de novembre de 1861	21 de desembre de 1862
3	Fernando de la Cueva	8 de gener de 1863	6 de gener de 1865
3	Manuel García Moreno	6 de gener de 1865	1 de gener de 1866
4	José María López Ortiz	1 de gener de 1866	21 de setembre de 1868
Sexenni Democràtic (1868-1874)
5	Francisco de Paula García Carrión	21 de setembre de 1868	31 de desembre de 1869
6	Gregorio Jiménez	1 de gener de 1870	29 de novembre de 1870
7	Ángel Rabadán López	31 de desembre de 1870	24 de gener de 1872
8	Juan Vides	29 de gener de 1872	16 de juliol de 1872
9	Jose Coto Cobián	17 de juliol de 1872	24 de setembre de 1873	Partit Republicà Democràtic Federal
10	Antonio García Suárez	24 de setembre de 1873	30 d'abril de 1874
11	Francisco López Gavidia	30 d'abril de 1874	28 de maig de 1874
12	Rafael de la Corte Bravo	28 de maig de 1874	31 de desembre de 1883
13	Antonio García Ramos	6 de gener de 1883	22 d'abril de 1885
14	Miguel Vega Heredia	22 d'abril de 1885	19 de juny de 1885
15	Antonio García Ramos	19 de juny de 1885	1 de juliol de 1885
16	Francisco Pérez Márquez	1 de juliol de 1885	22 de desembre de 1885
17	Antonio García Ramos	22 de desembre de 1885	30 de novembre de 1887
18	José García Corte	30 de novembre de 1887	1 de gener de 1890
19	Gumersindo Bernal Barragan	1 de gener de 1890	3 de setembre de 1890
20	José María López Ortiz	23 de setembre de 1890	25 de març de 1891
21	Juan Cornejo Falcon	20 d'abril de 1891	1 de juliol de 1891
22	Rafael López Hernández	1 de juliol de 1891	31 de gener de 1893
23	Antonio García Ramos	31 de gener de 1893	1 de gener de 1894
24	José García López	1 de gener de 1894	18 de maig de 1895
25	Rafael López Hernández	18 d'abril de 1895	4 de novembre de 1896
26	Francisco García Ortiz	18 de novembre de 1896	12 de novembre de 1897
27	Francisco García Moreno	12 de novembre de 1897	1 de juliol de 1899
28	Manuel Martín Vázquez	1 de juliol de 1899	24 d'abril de 1901
29	Manuel Vázquez Pérez	24 d'abril de 1901	1 de gener de 1902
30	José Coto Mora	1 de gener de 1902	20 de gener de 1903	Dreta Liberal Republicana
31	Enrique Cortes Cicero	20 de gener de 1903	25 de gener de 1905
32	Alfonso Lebourg Horment	25 de gener de 1905	9 d'octubre de 1905
33	José Coto Mora	13 d'octubre de 1905	1 de gener de 1906	Dreta Liberal Republicana
34	Manuel de Mora Romero	1 de gener de 1906	27 de juliol de 1906
35	José Ruifernández Toro	27 de juliol de 1906	15 de març de 1907
36	José María Amo Caballero	15 de març de 1907	19 de maig de 1909
37	José García García	19 de maig de 1909	1 de juliol de 1909
38	Alfonso Lebourg Horment	1 de juliol de 1909	15 de novembre de 1909
39	Francisco García Morales	15 de novembre de 1909	23 de març de 1910
40	Juan José Mora Doblado	24 d'octubre de 1910	13 de desembre de 1911
41	Francisco García Ortiz	13 de desembre de 1911	22 de setembre de 1913
42	Juan Moreno García	22 de setembre de 1913	1 de gener de 1914
43	Manuel de Mora Romero	1 de gener de 1914	19 de juny de 1914
44	José Ruifernández Toro	26 de juny de 1914	24 de desembre de 1914
45	Emilio Sánchez Hernández	24 de desembre de 1915	1 de gener de 1916
46	José Muñoz Pérez	1 de gener de 1916	24 de juny de 1916
47	Nicolás Vázquez de la Corte	24 de juny	27 de juny de 1917
48	Antonio Vázquez Pérez	27 de juny de 1917	6 de desembre de 1917
49	Juan Moreno García	6 de desembre de 1917	1 de gener de 1918
50	Félix Vázquez de Zafra	1 de gener de 1918	4 d'abril de 1919
51	Antonio Morano Montiel	4 d'abril de 1919	1 d'abril de 1920
52	Antonio de Mora Claros	1 d'abril de 1920	20 de novembre de 1922	Partit Liberal Conservador
53	Juan Moreno García	1 de juny de 1923	1 d'octubre de 1923
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
54	Juan Gutiérrez Garrido	1 d'octubre de 1923	27 de febrer de 1924
55	Juan Villegas	29 de febrer de 1924	26 de maig de 1924
56	Juan Quintero Báez	26 de maig de 1924	9 de gener de 1928
57	Luis Losada y Ortiz de Zarate	9 de gener de 1928	27 d'agost de 1928
58	Guillermo Duclos López	27 d'agost de 1928	20 de febrer de 1930
59	José Vizcaya Muñoz	20 de febrer de 1930	10 d'abril de 1930
60	Juan Quintero Báez	10 d'abril de 1930	16 d'abril de 1931
II República espanyola (1931-1936)
61	Amós Sabrás Gurrea	16 d'abril de 1931	20 de juny de 1931	Partit Socialista Obrer Espanyol^[2]
62	José Barrigón Fornieles	20 de juny de 1931	30 de gener de 1936	Partit Republicà Radical^[3]
63	Carlos Oliveira Chardenal	30 de gener de 1936	18 de febrer de 1936	Partit Republicà Radical^[3]
64	Luis Cordero Bel	18 de febrer de 1936	22 de febrer de 1936	Partit Republicà Democràtic Federal
65	Salvador Moreno Márquez	22 de febrer de 1936	27 de juliol de 1936
Franquisme (1936-1979)
66	José Calatrigo Morales	27 de juliol de 1936	3 d'agost de 1936
67	Apolinar Arenillas Bueno	1 d'agost de 1936	19 de juny de 1937
68	José Domínguez Díaz de la Cuesta	19 de juny de 1937	25 d'abril de 1938
69	Joaquín González Barba	25 d'abril de 1938	18 de juliol de 1942
70	Ramiro Rueda de Andrés	18 de juliol de 1942	11 de maig de 1945
71	Juan Rebollo Jiménez	11 de maig de 1945	5 de febrer de 1949
72	Pedro Pérez de Guzmán Urzaiz	5 de febrer de 1949	21 d'agost de 1951
73	Rafael Lozano Cuerda	21 d'agost de 1951	7 de febrer de 1955
74	Antonio Segovia Moreno	7 de febrer de 1955	7 d'octubre de 1960
75	Manuel López Rebollo	7 d'octubre de 1960	5 de febrer de 1967
76	Federico Molina Orta	5 de febrer de 1967	29 de desembre de 1970
77	Diego Sayago Ramírez	29 de desembre de 1970	21 de setembre de 1974
78	Carmelo Romero Núñez	21 de setembre de 1974	20 d'abril de 1979
Règim constitucional democràtic (1979-Actualitat)
79	José Antonio Marín Rite	20 d'abril de 1979	5 d'octubre de 1988	Partit Socialista Obrer Espanyol
80	Juan Ceada Infantes	5 d'octubre de 1988	17 de juny de 1995	Partit Socialista Obrer Espanyol
81	Pedro Rodríguez González	17 de juny de 1995	13 de maig de 2015	Partit Popular
82	Gabriel Cruz Santana	13 de maig de 2015	Actualitat	Partit Socialista Obrer Espanyol

Referències modifica

↑ «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.».
↑ Martín Nájera, Aurelio. «Amós Sabrás Gurrea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 abril 2022].
↑ Álvarez Rey, Leandro; Ruiz Sánchez, José Leonardo «HUELVA DURANTE LA SEGUNDA REPÚBLICA: PARTIDOS, ELECCIONES Y COMPORTAMIENTO POLÍTICO (1931-1936)». Huelva en su historia, 1990, pàg. 609, 621 [Consulta: 24 abril 2022].

Enllaços externs modifica

150 años de Alcaldes de la ciudad de Huelva (castellà)

[1] «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.».

[2] Martín Nájera, Aurelio. «Amós Sabrás Gurrea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 abril 2022].

[3] Álvarez Rey, Leandro; Ruiz Sánchez, José Leonardo «HUELVA DURANTE LA SEGUNDA REPÚBLICA: PARTIDOS, ELECCIONES Y COMPORTAMIENTO POLÍTICO (1931-1936)». Huelva en su historia, 1990, pàg. 609, 621 [Consulta: 24 abril 2022].

[1]

[2]

[3]