Llista d'animals verinosos dels Països Catalans
article de llista de Wikimedia
Una llista d’animals verinosos presents en l’àmbit geogràfic dels Països Catalans que, en cas d'interacció amb els humans, deliberada o involuntària, pot tenir conseqüències doloroses i, en alguns casos, poden provocar la mort de persones o animals de companyia.
.jpg)
Mamífers modifica
- Musaranya d'aigua mediterrània (Neomys anomalus)[1]
- Musaranya d'aigua pirinenca (Neomys fodiens)[2][3]
Rèptils modifica
- Escurçó europeu (Vipera aspis)[3]
- Cada any es denuncien 130 mossegades d’escurçó a Espanya que han de ser tractades en un hospital.[4]
- Nicolás Monardes va descriure el tractament català de les picades d’escurçons. No hi ha confirmació de la seva efectivitat ni d’eventuals usos actuals.[5][6]
- Escurçó ibèric (Vipera latasti)[7]
- Serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus)[8]
- Serp verda (Malpolon monspessulanus)[9]
Aràcnids modifica
- Viuda negra (Latrodectus tredecimguttatus)[3]
- Escorpí groc (Buthus occitannus)[3]
- Taràntula (Lycosa tarentula)[10]
Miriàpodes modifica
Peixos modifica
- Aranya blanca (Trachinus draco)[11]
- Escòrpora (Scorpaena porcus)[12]
- Escurçana (Dasyatis pastinaca)[13]
- Milana (Myliobatis aquila)[11]
Amfibis modifica
- Gripau comú (Bufo bufo)[14]
- Salamandra (Salamandra salamandra)[14]
Cnidaris modifica
- Acàlef luminescent (Pelagia noctiluca)[15]
- Borm radiat (Chrysaora hysoscella)[15]
- Borm blau (Rhizostoma pulmo)[15]
- Caravel·la portuguesa (Physalia physalis)[15]
- Acàlef cresp (Cotylorhiza tuberculata)[15]
Insectes modifica
- Abella de la mel (Apis mellifera)[3]
- Vespa (Vespula vulgaris)[3]
- Processionària del pi (Thaumetopoea pinivora)[16]
Referències modifica
- ↑ Lewis York. El Millor llibre de perquès. Montena, 2008, p. 61–. ISBN 978-84-8441-427-8.
- ↑ Michalina Pucek. The Effect of the Venom of the European Water Shrew "Neomys Fodiens Fodiens" Pennant on Certain Experimental Animals. Pánstwowe Wydawnictwo naukowe, 1959.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Wolfgang Bücherl; Eleanor E. Buckley Venomous Animals and Their Venoms: Venomous Invertebrates. Elsevier, 24 setembre 2013, p. 529–. ISBN 978-1-4832-6289-5.
- ↑ El Periódico. Alerta amb els escurçons.
- ↑ Nicolás Monardes. Primera y segunda y tercera partes de la Historia medicinal, de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales, que siruen en Medicina: Tratado de la Piedra Bezaar y de la yerua escuerçonera; Dialogo de las grandezas del hierro y de sus virtudes medicinales; Tratado de la nieue y del beuer frio. en casa de Alonso Escriuano, 1574, p. 2–.
- ↑ Josep Nuet i Badia; Josep M. Panareda i Clopés Flora de Montserrat. L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 295–. ISBN 978-84-7826-247-2.
- ↑ Dicionario nuevo de las lenguas, espanola y francesa. Nueva ed. Foppens, 1721, p. 228–.
- ↑ Joan Mayol Serra. Rèptils i amfibis de les Balears. Moll, 1985.
- ↑ Xavier Bayer i González; Xavier Bayer; Cisco Guasch Paratges naturals: massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Cossetània Edicions, 2001, p. 113–. ISBN 978-84-95684-19-6.
- ↑ Whitney Cranshaw; Richard Redak Bugs Rule!: An Introduction to the World of Insects. Princeton University Press, 15 setembre 2013, p. 95–. ISBN 978-1-4008-4892-8.
- ↑ 11,0 11,1 D. Eaker; T. Wadström Natural Toxins: Proceedings of the 6th International Symposium on Animal, Plant and Microbial Toxins, Uppsala, August 1979. Elsevier Science, 29 juliol 2016, p. 719–. ISBN 978-1-4831-4656-0.
- ↑ Carme Arjona Cabello. La Cuina del Serrallo: 121 receptes del barri mariner de Tarragona. Cossetània Edicions, 1999, p. 25–. ISBN 978-84-89890-25-1.
- ↑ Arturo Valledor de Lozoya. Envenenamientos por animales: animales venenosos y urticantes del mundo. Ediciones Díaz de Santos, 1994, p. 106–. ISBN 978-84-7978-169-9.
- ↑ 14,0 14,1 Jordi Cerdeira i Ribot. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 31–. ISBN 978-84-8415-286-6.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Loisette M. Marsh; Shirley Slack-Smith Field Guide to Sea Stingers and Other Venomous and Poisonous Marine Invertebrates. Western Australian Museum, 1 febrer 2010, p. 71–. ISBN 978-1-920843-92-2.
- ↑ M. Rosa Girbau i García. Salut i medi ambient. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 67–. ISBN 978-84-475-3066-3.