Llista de cràters de (433) Eros

article de llista de Wikimedia
En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.[1] Tots els cràters han estat identificats durant la missió de la sonda espacial NEAR, l'única que ha arribat fins ara a (433) Eros.

El 2019, els 37 cràters amb nom de Eros representaven el 0,67% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

Llista modifica

Els cràters de (433) Eros porten noms de personatges de la història, la literatura i la mitologia vinculats a les passions amoroses.[2]

La latitud i la longitud es donen com a coordenades planetogràfiques amb longitud oest (+ Oest; 0-360).

Cràter Coordenades Diàmetre
(km)
Epònim Ref.
Abelard 3° 30′ S, 12° 12′ O / 3.5°S,12.2°O / -3.5; -12.2 1,1 Pere Abelard (1079-1142), filòsof francès amant d'Heloïsa. WGPSN
Aida 7° 54′ N, 130° 30′ O / 7.9°N,130.5°O / 7.9; -130.5 1,6 Aida - Princesa i esclava etíop estimada per l'oficial egipci Radames a l'obra Aida, de Giuseppe Verdi (Itàlia, 1870). WGPSN
Avtandil 22° 30′ S, 233° 06′ O / 22.5°S,233.1°O / -22.5; -233.1 1,2 Avtandil - Amant de Tinatin a la novel·la El cavaller a la pell de tigre, de Xota Rustaveli (Geòrgia, segle XII). WGPSN
Bovary 61° 00′ S, 27° 18′ O / 61°S,27.3°O / -61; -27.3 0,8 Bovary - Protagonista de la novel·la Madame Bovary, de Gustave Flaubert (França, segle XIX). WGPSN
Casanova 46° 36′ N, 236° 00′ O / 46.6°N,236°O / 46.6; -236 0,9 Giacomo Girolamo Casanova (1725-1798), aventurer venecià, el nom del qual s'ha convertit en sinònim de «seductor» WGPSN
Catherine 9° 06′ N, 171° 06′ O / 9.1°N,171.1°O / 9.1; -171.1 1,1 Catherine - Amant de Heathcliff a la novel·la Cims borrascosos d'Emily Brontë (Anglaterra, 1847). WGPSN
Cupid 8° 06′ N, 230° 12′ O / 8.1°N,230.2°O / 8.1; -230.2 1,8 Cupido - Déu de l'amor de la mitologia romana, equivalent a Eros de la mitologia grega. WGPSN
Don Juan 29° 30′ N, 356° 42′ O / 29.5°N,356.7°O / 29.5; -356.7 1,1 Don Joan - Personatge de la literatura i el teatre europeus, protagonitzat entre d'altres per Molière i Wolfgang Amadeus Mozart. WGPSN
Don Quixote 57° 42′ S, 250° 48′ O / 57.7°S,250.8°O / -57.7; -250.8 0,9 Don Quixot (Alonso Quijano) - Cavaller errant de la novel·la El Quixot, de Miguel de Cervantes (Espanya, 1605). WGPSN
Dulcinea 76° 06′ S, 272° 54′ O / 76.1°S,272.9°O / -76.1; -272.9 1,4 Dulcinea del Toboso - Dama imaginada per Don Quixot de la novel·la El Quixot, de Miguel de Cervantes (Espanya, 1605). WGPSN
Eurydice 13° 30′ N, 170° 00′ O / 13.5°N,170°O / 13.5; -170 2,2 Eurídice - Nimfa de la mitologia grega esposa d'Orfeu, a qui va intentar salvar-li la vida d'Hades. WGPSN
Fujitsubo 3° 42′ S, 62° 42′ O / 3.7°S,62.7°O / -3.7; -62.7 1,7 Fujitsubo - Amant del Príncep Genji de la novel·la japonesa Genji Monogatari, de Murasaki Shikibu (Japó, segle XI). WGPSN
Galatea 10° 12′ S, 183° 06′ O / 10.2°S,183.1°O / -10.2; -183.1 1,4 Galatea - Estàtua de la mitologia grega de la qual Pigmalió (llegendari rei de Xipre) es va enamorar. WGPSN
Gamba 20° 36′ S, 54° 06′ O / 20.6°S,54.1°O / -20.6; -54.1 1,3 Marina Gamba (c. 1570-1612), amant i mare de tres fills de Galileo Galilei. WGPSN
Genji 19° 30′ S, 88° 00′ O / 19.5°S,88.0°O / -19.5; -88.0 1,5 Príncep Genji - Amant de Fujitsubo de la novel·la japonesa Genji monogatari, de Murasaki Shikibu (Japó, segle XI). WGPSN
Heathcliff 7° 24′ N, 167° 54′ O / 7.4°N,167.9°O / 7.4; -167.9 1,1 Heathcliff - Amant de Catherine a la novel·la Cims borrascosos d'Emily Brontë (Anglaterra, 1847). WGPSN
Himeros 21° 12′ N, 282° 18′ O / 21.2°N,282.3°O / 21.2; -282.3 10,0 Hímer - Acompanyant d'Afrodita de la mitologia grega, personificació de la luxúria i el desig sexual WGPSN
Hios 9° 24′ S, 130° 54′ O / 9.4°S,130.9°O / -9.4; -130.9 1,3 Hios - En la mitologia grega, fill de l'amor entre Posidó i Jònia WGPSN
Jahan 74° 12′ N, 293° 30′ O / 74.2°N,293.5°O / 74.2; -293.5 2,1 Xa Jahan (1592-1666), emperador mogol qui va construir el Taj Mahal per a seva esposa Mumtaz Mahal. WGPSN
Kastytis 6° 48′ N, 161° 18′ O / 6.8°N,161.3°O / 6.8; -161.3 1,7 Kastytis - Pescador que, segons una llegenda lituana, va ser amant de la deessa Jūratė. WGPSN
Leander 25° 36′ N, 210° 18′ O / 25.6°N,210.3°O / 25.6; -210.3 1,4 Leandre - Amant d'Hero, protagonista del mite d'Hero i Leandre, també adoptat per Dante al XXVIII Cant del Purgatori. WGPSN
Leylie 3° 00′ S, 23° 30′ O / 3°S,23.5°O / -3; -23.5 1,9 Leilie - Amant de Majnoon al poema persa Leilie i Majnoon, de Jami (Khorasan, segle XV). WGPSN
Lolita 35° 12′ S, 197° 42′ O / 35.2°S,197.7°O / -35.2; -197.7 1,8 Lolita - Jove protagonista de la novel·la Lolita, de Vladímir Nabókov (Estats Units d'Amèrica, 1955). WGPSN
Mahal 79° 24′ N, 170° 00′ O / 79.4°N,170°O / 79.4; -170 1,2 Mumtaz Mahal (1593-1631), emperadriu mogola, favorita de Xa Jahan, qui va construir el Taj Mahl per a ella. WGPSN
Majnoon 3° 48′ N, 28° 48′ O / 3.8°N,28.8°O / 3.8; -28.8 2,1 Majnoon - Amant de Leilie al poema persa Leilie i Majnoon, de Jami (Khorasan, segle XV). WGPSN
Mélisande 67° 06′ N, 185° 36′ O / 67.1°N,185.6°O / 67.1; -185.6 1,0 Mélisande - Protagonista del drama simbolista Pelléas et Mélisande de Maurice Maeterlinck (Bèlgica, 1892). WGPSN
Narcissus 18° 12′ N, 7° 06′ O / 18.2°N,7.1°O / 18.2; -7.1 2,9 Narcís - Home jove de la mitologia grega que es va enamorar del seu propi reflex a l'aigua. WGPSN
Orpheus 25° 36′ N, 176° 42′ O / 25.6°N,176.7°O / 25.6; -176.7 1,1 Orfeu - Cantant i músic de la mitologia grega, espòs de la nimfa Eurídice. WGPSN
Pao-yü 73° 12′ S, 105° 36′ O / 73.2°S,105.6°O / -73.2; -105.6 0,8 Pao-yü - Amant de Tai-yü de la novel·la xinesa El somni de la cambra vermella, de Cao Xueqin (Xina, 1929). WGPSN
Pelléas 63° 06′ N, 221° 18′ O / 63.1°N,221.3°O / 63.1; -221.3 1,2 Pelléas - Amant de Mélisande del drama simbolista Pelléas et Mélisande de Maurice Maeterlinck (Bèlgica, 1892). WGPSN
Psyche 31° 36′ N, 94° 36′ O / 31.6°N,94.6°O / 31.6; -94.6 4,8 Psique - En la mitologia grega, l'amant d'Eros i personificació de l'ànima humana. WGPSN
Pygmalion 1° 48′ S, 191° 06′ O / 1.8°S,191.1°O / -1.8; -191.1 1,7 Pigmalió - Mític rei de Xipre que es va enamorar d'una estàtua que Venus va aconseguir donar-li vida. WGPSN
Radames 5° 12′ S, 115° 06′ O / 5.2°S,115.1°O / -5.2; -115.1 1,6 Radames - Oficial egipci, amant de l'esclava etíop Aida de l'òpera Aida de Verdi (Itàlia, 1870). WGPSN
Selene 14° 12′ S, 12° 30′ O / 14.2°S,12.5°O / -14.2; -12.5 3,6 Selene - Deessa de la Lluna en la mitologia grega, amant d'Endimió. WGPSN
Tai-yü 47° 00′ S, 126° 06′ O / 47°S,126.1°O / -47; -126.1 1,4 Tai-yü - Amant de Pao-yü de la novel·la xinesa El somni de la cambra vermella, de Cao Xueqin (Xina, 1929). WGPSN
Tutanekai 56° 24′ N, 3° 18′ O / 56.4°N,3.3°O / 56.4; -3.3 2,1 Tutanekai - Heroi maori, estimat de la jove donzella Hinemoa que va nedar pel llac Rotorua per casar-se amb ell. WGPSN
Valentine 14° 36′ N, 208° 24′ O / 14.6°N,208.4°O / 14.6; -208.4 2,2 San Valentí de Roma - Bisbe i màrtir cristià venerat com a sant per l'Església catòlica, l'església ortodoxa i l'església anglicana, patró dels enamorats. WGPSN

Referències modifica

  1. Nomenclature Search Results: Eros > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
  2. Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).