Viquipèdia

Llista de guardonats amb el Premi Nobel d'Economia

article de llista de Wikimedia

El Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, conegut també com a Premi Nobel d'Economia tot i no ser un dels premis originàriament per Alfred Nobel,[1] és lliurat anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i és una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el món de l'economia. Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia, amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel. El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma.[2] Des d'aquest moment, a data de 2020 el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 52 ocasions a 86 investigadors per la seva contribució en l'àmbit de les ciències econòmiques. Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models dinàmics a l'anàlisi dels processos econòmics.

El Premi Nobel d'Economia no va ser establert per Alfred Nobel (el creador de la dinamita), va ser creat el 1968 pel Banc Central de Suècia en Memòria d'Alfred Nobel per ser atorgat per l'Acadèmia Reial de Ciències de Suècia.

Es tracta d'un dels premis més qüestionats per crítics i intel·lectuals. La majoria dels guanyadors són estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago,[3] i el 2012 fins a 5 guardonats van ser alhora membres de la Facultat d'Economia d'aquesta universitat.[3]

El premi va ser lliurat en una ocasió a l'asiàtic Amartya Sen, economista de Santiniketan, a l'Índia. Des de la seva creació i fins al 2009 el guardó va ser atorgat només a homes, fins que en aquell mateix any se li atorgà a Elinor Ostrom, acadèmica nord-americana de les universitats d'Indiana[4] i Arizona.[5] Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, és la possibilitat que un altre intel·lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi. Per aquesta raó, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ciència política, va ser distingit amb el premi el 1978.


Guardonats modifica

Any Guardonat País[6][7] Motivació
1969   Ragnar Frisch   Noruega Per desenvolupar i aplicar els models dinàmics per a l'anàlisi dels processos econòmics[8]
  Jan Tinbergen   Països Baixos
1970   Paul Samuelson   Estats Units Pel treball científic a través del qual ha desenvolupat una teoria per a l'economia, estàtica i dinàmica, contribuint a elevar el nivell d'anàlisi en la ciència econòmica[9]
1971   Simon Kuznets   Estats Units Per la seva interpretació empíricament fundada del creixement econòmic, que ha portat a un nou i més profund acostament a l'estructura econòmica i social i als processos de desenvolupament[10]
1972   John Hicks   Regne Unit Per les seves contribucions a la teoria de l'equilibri econòmic i del benestar[11]
  Kenneth Arrow   Estats Units
1973   Wassily Leontief   Estats Units Pel desenvolupament del mètode input-output, i per la seva aplicació a importants problemes econòmics[12]
1974   Gunnar Myrdal   Suècia Pels seus treballs en la teoria dels diners i de les fluctuacions i per la seva anàlisi de la independència dels fenòmens econòmics, socials i institucionals[13]
  Friedrich Hayek   Regne Unit
1975   Leonid Kantoròvitx   Unió Soviètica Per les seves contribucions a la teoria de l'assignació òptima de recursos[14]
  Tjalling Koopmans   Estats Units
1976   Milton Friedman   Estats Units Pels seus triomfs en el camp de l'anàlisi del consum, la història i teoria monetària, i per la seva demostració sobre la complexitat de l'estabilització política[15]
1977   Bertil Ohlin   Suècia Per la seva contribució conjunta a la teoria del comerç internacional[16]
  James Meade   Regne Unit
1978   Herbert A. Simon   Estats Units Per la seva investigació pionera en el procés d'adopció de decisions en les organitzacions econòmiques[17]
1979   Theodore Schultz   Estats Units Per les seves investigacions en el desenvolupament econòmic, particularment les referides als problemes de desenvolupament dels diferents països[18]
Arthur Lewis   Regne Unit
1980 Lawrence Klein   Estats Units Per la creació de models economètrics i l'aplicació de l'anàlisi de les fluctuacions i polítiques econòmiques[19]
1981   James Tobin   Estats Units Per les seves anàlisis dels mercats financers i les seves relacions amb l'ocupació, producció i preus[20]
1982 George Stigler   Estats Units Pels seus estudis de les estructures industrials que funcionen com mercats i les causes i efectes de la regulació pública[21]
1983   Gerard Debreu   Estats Units Per incorporar nous mètodes analítics a la teoria econòmica i per les seves rigorosa reformulació de la teoria de l'equilibri general[22]
1984 Richard Stone   Regne Unit Per les seves contribucions fonamentals al desenvolupament dels comptes nacionals, des del qual s'han pogut millorar en gran manera les bases per l'anàlisi econòmica empírica[23]
1985   Franco Modigliani   Estats Units Per les seves anàlisis de l'estalvi i dels mercats financers[24]
1986   James M. Buchanan   Estats Units Pel seu desenvolupament de les bases contractuals i constitucionals per a la teoria del procés de les decisions econòmiques i políticques[25]
1987   Robert Solow   Estats Units Per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic[26]
1988   Maurice Allais   França Per les seves contribucions a la teoria dels mercats i l'eficient utilització dels recursos[27]
1989   Trygve Haavelmo   Noruega Per clarificar els fonaments de la teoria economètrica i per les seves anàlisis de les estructures simultànies econòmiques[28]
1990 Harry Markowitz   Estats Units Pels seus treballs pioners per a establir la teoria de l'economia financera[29]
Merton Miller   Estats Units
  William Sharpe   Estats Units
1991   Ronald Coase   Estats Units Pel seu descobriment sobre el significat dels costos de transacció i els drets de propietat per a l'estructura institucional i funcionament de l'economia[30]
1992   Gary Becker   Estats Units Per estendre el domini de l'anàlisi microeconòmica cap a nous dominis del comportament i de les relacions humanes, fins i tot més enllà dels límits del mercat[31]
1993   Robert Fogel   Estats Units Per renovar la investigació de la història econòmica, aplicant teories i mètodes per explicar els canvis tant econòmics com institucionals[32]
  Douglass North   Estats Units
1994   John Forbes Nash   Estats Units Per les seves anàlisis de l'equilibri en la teoria dels jocs no cooperatius[33]
  Reinhard Selten   Alemanya
John Harsanyi   Estats Units
1995 Robert Lucas   Estats Units Per desenvolupar la hipòtesi de les expectatives racionals, que va transformar l'anàlisi de la macroeconomia i va permetre aprofundir en el activitats assignades de la política econòmica[34]
1996 James Mirrlees   Escòcia Per les seves contribucions a la teoria econòmica dels incentius sota la informació asimètrica[35]
William Vickrey   Estats Units
1997   Robert C. Merton   Estats Units Pel seu nou mètode per determinar el valor dels derivats[36]
  Myron Scholes   Estats Units
1998   Amartya Sen   Índia Per les seves contribucions a l'anàlisi del benestar econòmic[37]
1999   Robert Mundell   Canadà Per la seva anàlisi de la política fiscal i monetària sota diferents règims de tipus de canvi i de les zones monetàries òptimes[38]
2000   James Heckman   Estats Units Per dissenyar mètodes per comprendre els comportaments econòmics de les economies familiars i els individus[39]
Daniel McFadden   Estats Units
2001   Joseph E. Stiglitz   Estats Units Per la seva investigació en teoria dels mercats amb informació asimètrica[40]
  George Akerlof   Estats Units
  Michael Spence   Estats Units
2002   Daniel Kahneman   Estats Units
  Israel 		Per integrar aspectes de la teoria psicològica sobre el comportament econòmic de l'ésser humà en moments d'incertesa i realitzar anàlisis empíriques de laboratori, especialment sobre mecanismes alternatius de mercat[41]
  Vernon Smith   Estats Units
2003   Robert F. Engle   Estats Units Pels seus mètodes estadístics en sèries temporals econòmics que permeten incorporar elements no previsibles[42]
  Clive W. J. Granger   Regne Unit
2004   Finn E. Kydland   Noruega Per les seves contribucions a la teoria de la macroeconomia dinàmica[43]
  Edward C. Prescott   Estats Units
2005   Robert J. Aumann   Israel Per ampliar la comprensió del conflicte i la cooperació a través d'anàlisis basades en la teoria dels jocs[44]
  Thomas C. Schelling   Estats Units
2006   Edmund S. Phelps   Estats Units Per les seves investigacions sobre la interacció entre els preus, la desocupació i les expectatives de l'inflació[45]
2007   Leonid Hurwicz   Estats Units Per establir les bases de la teoria del disseny dels mecanismes, que determina quan els mercats estan treballant de manera efectiva[46]
  Eric Maskin   Estats Units
  Roger B. Myerson   Estats Units
2008   Paul Krugman   Estats Units Per la seva anàlisi de patrons comercials i la localització d'activitat econòmica[47]
2009   Elinor Ostrom   Estats Units Per les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i per l'anàlisi del paper de les empreses com a estructures de govern alternatives i els seus límits[48]
  Oliver E. Williamson   Estats Units
2010   Peter A. Diamond   Estats Units Pels seus estudis sobre la desocupació[49]
  Dale T. Mortensen   Estats Units
  Christopher A. Pissarides   Regne Unit
  Xipre
2011   Thomas J. Sargent   Estats Units Per les seves investigacions empíriques sobre la causa i efecte en la macroeconomia[50]
  Christopher A. Sims   Estats Units
2012   Alvin E. Roth   Estats Units Per la seva teoria sobre assignacions estables i disseny de mercats[51]
  Lloyd S. Shapley   Estats Units
2013   Eugene F. Fama   Estats Units Per la seva anàlisi empírica dels preus dels actius[52]
  Lars Peter Hansen   Estats Units
  Robert J. Shiller   Estats Units
2014   Jean Tirole   França Per les seves anàlisis del poder i la regulació del mercat.[53]
2015   Angus Deaton   Regne Unit
  Estats Units [54] 		Per la seva anàlisi del consum, la pobresa i el benestar[55]
2016   Oliver Hart   Estats Units[56] Per les seves contribucions a la teoria de contractes[57]
  Bengt Holmström   Finlàndia
2017   Richard Thaler   Estats Units «Per les seves contribucions a l'economia conductual.»[58]
2018   William Nordhaus   Estats Units «Per integrar el canvi climàtic en l'anàlisi macroeconòmica a llarg termini»
  Paul Romer   Estats Units «Per integrar les innovacions tecnològiques en l'anàlisi macroeconòmica de llarg termini»
2019   Abhijit Banerjee   Índia
  Estats Units 		«Pel seu enfocament experimental per a alleujar la pobresa global»[59]
  Esther Duflo   França
  Estats Units
Michael Kremer   Estats Units
2020   Paul Robert Milgrom   Estats Units «Per les millores en la teoria de les subhastes i la invenció de nous formats de subhasta»[60]
Robert Butler Wilson   Estats Units
2021   David Card   Canadà «Per les seves contribucions empíriques a l'economia laboral»
  Joshua Angrist   Estats Units
  Israel 		«Per les seves contribucions metodològiques a l'anàlisi de les relacions causals»
  Guido Imbens   Estats Units
  Països Baixos
2022   Ben Bernanke   Estats Units «Per les seves contribucions metodològiques a la investigació sobre bancs i crisis financeres»
  Philip Dybvig
  Douglas Diamond
2023   Claudia Goldin   Estats Units «Per haver avançat en la comprensió dels resultats de les dones en el mercat laboral»[61]

Guardonats per país modifica

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

Nació Nombre de guardonats
  Estats Units 62
  Regne Unit 7
  Noruega 3
  França 2
  Suècia 2
  Israel 2
  Canadà 2
  Països Baixos 1,5
  Alemanya 1
  Índia 1
  Escòcia 1
  Unió Soviètica 1
  Finlàndia 1
  Xipre 0,5

Referències modifica

  1. ↑ «El “Premio del Banco de Suecia en Ciencias Económicas en memoria de Alfred Nóbel”». costaricahoy.info. Arxivat de l'original el 2010-10-27. [Consulta: 26 març 2012].
  2. ↑ «Una mujer gana por primera vez el Nobel de Economía». eluniverso.com, 12-10-2009. [Consulta: 26 març 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Nobel Laureates» (en anglès). uchicago.edu. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 26 març 2012].
  4. ↑ «Elinor Ostrom» (en anglès). cogs.indiana.edu. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 26 març 2012].
  5. ↑ «Today's Q&A with Nobel Prize winner Elinor Ostrom, IU professor» (en anglès). heraldtimesonline.com, 02-03-2010. Arxivat de l'original el 2011-12-25. [Consulta: 26 març 2012].
  6. ↑ «Winners of the Nobel Prize for Economics» (en anglès). Encyclopaedia Britannica Online Academic Edition. [Consulta: 6 març 2014].
  7. ↑ Nacionalitat del guardonat en el moment de rebre el premi
  8. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969 Ragnar Frisch, Jan Tinbergen» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  9. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1970 Paul A. Samuelson» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  10. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971 Simon Kuznets» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  11. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972 John R. Hicks, Kenneth J. Arrow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  12. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1973 Wassily Leontief» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  13. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974 Gunnar Myrdal, Friedrich August von Hayek» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  14. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1975 Leonid Vitaliyevich Kantorovich, Tjalling C. Koopmans» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  15. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976 Milton Friedman» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  16. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1977 Bertil Ohlin, James E. Meade» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  17. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1978 Herbert A. Simon» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  18. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1979 Theodore W. Schultz, Sir Arthur Lewis» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  19. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1980 Lawrence R. Klein» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  20. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1981 James Tobin» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  21. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1982 George J. Stigler» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  22. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983 Gerard Debreu» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  23. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984 Richard Stone» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  24. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1985 Franco Modigliani» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  25. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1986 James M. Buchanan Jr.» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  26. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1987 Robert M. Solow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  27. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1988 Maurice Allais» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  28. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1989 Trygve Haavelmo» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  29. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990 Harry M. Markowitz, Merton H. Miller, William F. Sharpe» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  30. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1991 Ronald H. Coase» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  31. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1992 Gary S. Becker» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  32. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1993 Robert W. Fogel, Douglass C. North» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  33. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994 John C. Harsanyi, John F. Nash Jr., Reinhard Selten» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  34. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1995 Robert E. Lucas Jr.» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  35. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1996 James A. Mirrlees, William Vickrey» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  36. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997 Robert C. Merton, Myron S. Scholes» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  37. ↑ «El Premio Nobel de Economía Amartya Sen afirma que "Copenhague fue un éxito"». vanguardia.com. [Consulta: 26 març 2012].
  38. ↑ Bartlett, Bruce. «Mundell, Premio Nobel de Economía». analitica.com. Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 26 març 2012].
  39. ↑ «El Nobel va a la economía social». bbc.co.uk, 11-10-2000. [Consulta: 26 març 2012].
  40. ↑ «Joseph Stiglitz PREMIO NOBEL DE ECONOMIA 2001 : "Al especulador le gustan los países pequeños como Grecia"» (en castellà). Diario de Cordoba, 16-04-2010 [Consulta: 26 març 2012].
  41. ↑ «El premio Nobel de economía 2002 fue para dos investigadores que aprovecharon los aportes de la psicología y los experimentos de aborat». perspectivaciudadana.com, 09-10-2002. [Consulta: 26 març 2012].
  42. ↑ «Premio Nobel de Economía 2003». gh.profes.net. Arxivat de l'original el 2010-06-13. [Consulta: 26 març 2012].
  43. ↑ «Kydland y Prescott ganan el Nobel de Economía 2004». lukor.com. [Consulta: 26 març 2012].
  44. ↑ «Premio Nobel de Economía 2005 para Aumann y Schelling». zonaeconomica.com. [Consulta: 26 març 2012].
  45. ↑ «Estadounidense Phelps gana premio Nobel de Economía». 20minutos.es, 09-10-2006. [Consulta: 26 març 2012].
  46. ↑ «Premio Nóbel de Economía 2007. Hurwicz, Myerson y Maskin y la teoría de juegos». finanzzas.com, 16-10-2007. [Consulta: 26 març 2012].
  47. ↑ trecet, jose. «Paul Krugman, Premio Nobel de Economía 2008». finanzzas.com, 13-10-2008. [Consulta: 26 març 2012].
  48. ↑ «Ostrom y Williamson ganan el Nobel de Economía 2009». cincodias.com, 12-10-2009. [Consulta: 26 març 2012].
  49. ↑ «El Nobel de Economía premia a tres estudiosos del mercado de trabajo». elpais.com, 11-10-2010. [Consulta: 26 març 2012].
  50. ↑ «Los estadounidenses Sims y Sargent ganan el Nobel de Economía 2011». elmundo.es, 10-10-2011. [Consulta: 26 març 2012].
  51. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2012» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 4 març 2014].
  52. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2013» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 4 març 2014].
  53. ↑ «Premi Nobel d'economia 2014 2014». Nobel Foundation. [Consulta: 13 octubre 2014]. (anglès)
  54. ↑ «Angus Deaton, home». The Trustees of Princeton University. [Consulta: 12 octubre 2015].
  55. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2015» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 12 octubre 2015].
  56. ↑ Hart, Oliver. «cv». [Consulta: 11 octubre 2016].
  57. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2016» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 10 octubre 2016].
  58. ↑ «Richard H. Thaler gana el Nobel de Economía», 09-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2017].
  59. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2019» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].
  60. ↑ «El Nobel d'economia premia la innovació en el camp de les subhastes». Ara, 12-10-2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
  61. ↑ «The Prize in Economic Science 2023» (en anglès). The Nobel Prize, 09-10-2023.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel d'Economia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_guardonats_amb_el_Premi_Nobel_d%27Economia&oldid=33095881»