Llista de rius d'Ucraïna

article de llista de Wikimedia

Vegeu també la Categoria:Rius d'Ucraïna i l'article Rius més llargs d'Ucraïna

Mapa topogràfic d'Ucraïna on es poden apreciar també els rius principals (topònims transcrits a l'anglès).
Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès)
Mapa de la conca del Dniéper (en belarús, ucraïnès i anglès)
Un detall del Dniéper a Kíiv
On el Seret desemboca al Dnièster.
El Buh Meridional al seu pas pel poble de Myheia, a la província de Mikolaiv
Pont ferroviari sobre el Buh Occidental a Wyszków, Polònia.
Vista general del Síverskyi Donets prop del poble de Xypylivka, província de Luhansk.
El Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Belarús
El riu Stryi, a la província de Lviv
El riu Inhulets al seu pas per Kriví Rih, província de Dnipropetrovsk, a l'hivern
Moll o "parada" de transbordador a Kriví Rih, a l'aiguabarreig del Saksahan (Саксагань) amb l'Inhulets (Інгулець).
Riu Uj (tributari del Làborets) prop d'Újhorod, Transcarpàcia
El Tisza o Tyssa al seu naixement, l'aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna
El Prut a prop del poble de Tatàriv, a la regió històrica de Hutsúlsxyna.
El riu Vorskla al seu pas per Poltava.
Pont de ciment sobre el riu Seim al poble de Jytxký (Хижки́), província de Sumi.
El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a la província de Kirovohrad.
La confluència del riu Inhul amb el Buh Meridional a Mikolaiv, província de Mikolaiv.
Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea.

Aquesta és una llista no-exhaustiva de rius d'Ucraïna, per conca i agrupant tributaris. També conté informació sobre embassaments i centrals hidroelèctriques a Ucraïna.

Els rius Dnièster, Buh Occidental (Zàkhidnyi Buh o simplement Buh) i el Buh Meridional (Pivdennyi Buh) irriguen la regió oest; el Dniéper el centre i el riu Síverskyi Donets (o Donets) -afluent del Don (a Rússia)- a l'est. A la conca del riu Donets s'hi pot trobar activitat minera de ferro, carbó i altres en menor quantitat, i industrial. Els rius que desemboquen a la mar Negra o a la d'Azov sovint formen estuaris de tipus liman.

Vegeu un mapa hidrogràfic d'Ucraïna (en ucraïnès); les línies fines puntejades mostren les divisions de conques.

Rius principals (conca de la mar Negra) modifica

Alguns dels rius més importants que banyen el territori ucraïnès són:

Tributaris del Dniéper modifica

El riu Dniéper té molts tributaris, alguns dels més importants dels quals anomenarem a continuació, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra pel marge dret; E = afluent que entra pel marge esquerre):

Tributaris del Desnà (conca del Dniéper) modifica

Tributaris del Prípiat (conca del Dniéper) modifica

Tributaris del Dnister modifica

En ordre orogràfic (?) del naixement fins a la desembocadura (afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcades amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se sap).

  • Stryi (Стрий, D, 230 km) - afluent dret del Dnister a la província de Lviv. Neix als Carpats, a la muntanya de Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnister entre les ciutats de Khódoriv (Хо́дорів) i Jidàtxiv (Жида́чів).
  • Nejukhivka (Нежухівка, D)
  • Svitxa (Свіча, D, 107 km), neix a l'óblast d'Ivano-Frankivsk, al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни), als Carpats.
  • Límnitsia, també Lòmnytsia (Лі́мниця, Ло́мниця, D, 122 km), neix al mont Buxtul (Буштул), també al massís dels Gorgan·y (Ґорґа́ни).
  • Lukva (Луква)
  • Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
  • Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
  • Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat de Berejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·y, on la "n" i la "y" són dues lletres diferents, pronunciades per separat).
  • Russava (Русава, E, 78 km)
  • Strypa (Стри́па, E, 135 km)
  • Djuryn (Джурин, E, 51 km), conegut per les seves cascades, passa per la província de Ternòpill.
  • Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats de Txortkiv (Чортків) i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a la província de Ternópill, com també per la província de Lviv. Desemboca al Dnister prop del poble de Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerre del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de la província de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohòbytx, Дрогóбич).
  • Nitxlava (Нічлава, E, 83 km)
  • Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
  • Smòtrytx (Смо́трич, E, 169 km)
  • Studènytsia (Студе́ниця, E, 85 km)
  • Úixytsia (У́шиця, E, 122 km), passa pel poble de Zínkiv (Зі́ньків), (província de Khmelnitski), famós pel seu pa negre i els seus embotits.
  • Murafa (Мура́фа, E, 163 km)
  • Iahorlyk (Ягорли́к, E, 73 km)
  • Răut o Réut (romanès: Răut; jiddisch: רעװעט, transcrit: révet; ucraïnès: Реу́т o Ре́ут, transcrit: Réut o Reüt; D, 286 km), banya el territori de Moldàvia, passant per Bălţi, Orhei i Floreşti.
  • Riu Bîc o Bîcul (moldau o romanès: Râul Bîc o Bîcul; ucraïnès: Бик, Byk, D, 155 km) és un riu a Moldàvia, afluent dret del Dnister.
  • Kutxurhan (Кучурган, E, 109 km)
  • Stryvíhor o Strwiąż (ucraïnès: Стриві́гор; polonès: Strwiąż, pronunciat Strviaj, E, 94 km). Neix a Polònia, als Beskids Centrals, i banya els territoris de Polònia i Ucraïna.
  • Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a la província de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
  • Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
  • Liadva (Лядва, E)

Tributaris del Buh Meridional modifica

Els afluents del Pivdennyi Buh estan en ordre orogràfic des de l'origen fins a la desembocadura (afluents que entren des de l'esquerra marcats amb E, els de la dreta, amb D):

  • Ploska (Плоска, D), que vol dir "plana", que entra al Buh M. a Khmelnitski
  • Bujok (Бужок, E), el "petit buh", que s'ajunta am el Buh M. a Medjýbyj
  • Vovk (Вовк, D), que es tradueix com a "llop",, entra al Buh M. a Letýtxiv (Лети́чів)
  • Ikva (Іква, E), entra al Buh M. a Khmilnyk
  • Savran o Savranka (Саврань, Савранка, D), que entra al Buh M. prop del municipi de Savran, després de Haivoron
  • Zhar (Згар, D), entra al Buh M. a Vínnytsia
  • Riv (Рів, D), entra al Buh M. a Hnívan
  • Synnýtsia (Сини́ця, D, 79 km)
  • Sob (Соб, E), entra al Pivdennyi Buh a Ladýjyn
  • Kodyma (Кодима, D), que entra al Buh M. a Pervomaisk.
  • Syniukha (Синюха, E, 111 km), neix de l'aiguabarreig del Velyka Vys (Велика Вись, "Gran Vys") i el Tikytx (Тікич), flueix per les óblasts de Kirovohrad i Mikolaiv. S'ajunta al Buh M. també a Pervomaisk.
    • Velyka Vys (Велика Вись, "Gran Vys", 166 km), afluent del Syniukha.
    • Tíkytx (Ті́кич), afluent del Syniukha que neix de la confluència dels Hirskýi i Hnylýi Tíkytx.
      • Hirskýi Tíkytx (Гірськи́й Ті́кич, el "Tíkytx Muntanyós" o de muntanya)
      • Hnylýi Tíkytx (Гнили́й Ті́кич, el "Tíkytx Podrit" o de terra baixa)
  • Hnylýi Ialanets (Гнилий Яланець, el "Petit Ialan Podrit", E), entra al Buh M. a Troitse, abans de Nova Odessa
  • Mertvovid o Mertvovod (Мертвовід o Мертвовод, E, 114 km), el seu nom vol dir "aigües mortes", entra al Buh M. prop de Voznessensk
  • Txytxykliia (Чичиклія, D), entra al Buh M. després de Biloúsivka, a Liubàixivka (Любашівка)
  • Inhul (Інгул, E), que entra al Buh M. a Mikolaiv

Tributaris del Danubi/Conca del Danubi modifica

Els afluents importants del Danubi que passen per Ucraïna són:

Rius principals (conca de la mar d'Azov) modifica

Tributaris del Síverskyi Donets:

Alguns afluents del Síverskyi Donets a Ucraïna, en ordre orogràfic (des de l'origen fins a la desembocadura, E = afluent esquerra, D = afluent dret):

Rius principals (conca de la mar Bàltica) modifica

Centrals hidroelèctriques modifica

La producció elèctrica compta amb moltes centrals hidroelèctriques (abreviades "ГЕС", és a dir, HES, en ucraïnès). El 1988, Ucraïna comptava amb un total de 1077 embassaments.[1]

Embassaments del Dniéper modifica

Alguns dels més importants pertanyen a la sèrie o "cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dniéper: la central hidroelèctrica de Kíiv (Ки́ївська ГЕС, Kíevska HES), a l'embassament de Kíev (Ки́ївське водосхо́вище, Kíevske vodoskhovysxe); la de Kàniv (Ка́нівська ГЕС, Kànivska HES), a l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище, Kànivske vodoskhovysxe); la de Krementxuk (Кременчуцька ГЕС, Krementxutska HES), a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́цьке водосхо́вище, Krementxutske vodoskhovysxe); la de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нська ГЕС, Dniprodzerjynska HES), a l'embassament de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нське водосхо́вище, Dniprodzerjynske vodoskhovysxe); la més gran i més antiga, que s'anomena Dniprovska HES o DniproHES (Дніпро́вська ГЕС, ДніпроГЕС, "Hec del Dnièper"), a la ciutat de Zaporíjia, amb el seu embassament (Дніпро́вське водосхо́вище, Dniprovske vodoskhovysxe); i la de Kakhovka (Кахо́вська ГЕС, Kakhovska HES), amb el seu embassament (Кахо́вське водосхо́вище, Kakhovske vodosxovysxe).[2] Vegeu un mapa de la «cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper» a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (anglès)

Referències modifica

  1. «Water Reservoirs» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2009].
  2. «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2009].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de rius d'Ucraïna

Vegeu també modifica