Llista de torres de senyals de la Catalunya del Nord

article de llista de Wikimedia

Aquest article presenta una llista de les torres de senyals de la Catalunya del Nord.

Llista modifica

Lista incomplerta

Alta Cerdanya modifica

Torre Municipi Comentari Coordenades Imatge
Torre del Vacaró Llo 42° 27′ 17″ N, 2° 03′ 59″ E / 42.4547°N,2.0665°E / 42.4547; 2.0665  

Conflent modifica

Torre Municipi Comentari Coordenades Imatge
Castell de la Llaguna
Torre del Capil
La Llaguna 42° 31′ 36″ N, 2° 07′ 17″ E / 42.526642°N,2.121411°E / 42.526642; 2.121411  
Torre de Mascardà Mentet 42° 40′ 34″ N, 2° 19′ 20″ E / 42.676197°N,2.322195°E / 42.676197; 2.322195  
Torre de Nyòvols[1] Nyer No confondre amb el castell de Nyòvols, que era sobre l'altra riba, a Canavelles. 42° 31′ 53″ N, 2° 14′ 59″ E / 42.531384°N,2.249634°E / 42.531384; 2.249634
Torre de Goà[2] Saorra Segle XIII; Inscrit com Monument històric de França el 1982 42° 31′ 22″ N, 2° 22′ 38″ E / 42.5227°N,2.3773°E / 42.5227; 2.3773  
Sant Valentí de Corts Taurinyà Torre d'antiga església romànica. Segles XI-XII 42° 34′ 59″ N, 2° 25′ 04″ E / 42.583056°N,2.417778°E / 42.583056; 2.417778  
Torres de Badabany[3] Vilafranca de Conflent Dues torres de costat. 42° 34′ 38″ N, 2° 21′ 50″ E / 42.5773°N,2.3639°E / 42.5773; 2.3639 (desaparegudes)

Rosselló modifica

Torre Municipi Comentari Coordenades Imatge
Torre de la Maçana[4] Argelers Segle XIII 42° 29′ 53″ N, 3° 01′ 33″ E / 42.4981°N,3.0259°E / 42.4981; 3.0259  
Castell de Querroig Cervera de la Marenda 42° 26′ 18″ N, 3° 07′ 15″ E / 42.4382°N,3.1209°E / 42.4382; 3.1209  
Torre de Madaloc[4] Cotlliure Segle XIII 42° 29′ 26″ N, 3° 04′ 29″ E / 42.4906°N,3.07475°E / 42.4906; 3.07475  
Fort de Sant Elm (Cotlliure) Cotlliure Inscrit com Monument històric de França el 1927 42° 31′ 07″ N, 3° 05′ 38″ E / 42.5186°N,3.0939°E / 42.5186; 3.0939  
Castell de Força Real[5] Montner Derruïda al segle xiv per a la construcció de la fortalesa de Força Real 42° 43′ 38″ N, 2° 42′ 01″ E / 42.7272°N,2.7002°E / 42.7272; 2.7002  
Castell de la Roca d'Albera La Roca d'Albera 42° 31′ 15″ N, 2° 55′ 59″ E / 42.520861°N,2.932931°E / 42.520861; 2.932931  
Torre del Far[6] Talteüll Inscrit com Monument històric de França el 1986 42° 48′ 19″ N, 2° 45′ 43″ E / 42.805412°N,2.761838°E / 42.805412; 2.761838  

Vallespir modifica

Torre Municipi Comentari Coordenades Imatge
Torre de Cortsaví Cortsaví A l'extrem oest del poble. 42° 27′ 59″ N, 2° 34′ 37″ E / 42.466279°N,2.576848°E / 42.466279; 2.576848  
Torre de Vetera[7] Cortsaví 42° 30′ 30″ N, 2° 34′ 36″ E / 42.50834°N,2.57665°E / 42.50834; 2.57665  
Torres de Cabrenç[8] Entre la Menera i Serrallonga Inscrit com Monument històric de França el 1988 per la torre del mig i les ruïnes del castell, i el 1994 per la torre nord 42° 21′ 56″ N, 2° 32′ 30″ E / 42.3655°N,2.5416°E / 42.3655; 2.5416  
Torre de Mir Prats de Molló i la Presta Inscrit com Monument històric de França el 2002 42° 23′ 40″ N, 2° 26′ 51″ E / 42.39444°N,2.44759°E / 42.39444; 2.44759  
Torre de Cos[9] El Tec Segle XIII 42° 25′ 20″ N, 2° 33′ 07″ E / 42.4222°N,2.5520°E / 42.4222; 2.5520 aproximadament  

Referències modifica

  1. Basseda, 1990, pàg. 538.
  2. Basseda, 1990, pàg. 641.
  3. Basseda, 1990.
  4. 4,0 4,1 Becat, 2015.
  5. Basseda, 1990, pàgs. 535 i 536.
  6. Basseda, 1990, pàg. 700.
  7. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine. ISBN 978-84-7283-920-5
  8. Basseda, 1990, pàgines 686 i 687.
  9. Basseda, 1990, pàg. 711.

Bibliografia modifica

  • Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prades: Revista Terra Nostra, 1990. 
  • Becat, Joan. Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner i II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Pous, Annie de. Les tours à signaux des vicomtés de Castelnou et de Fenouillède au XIe siècle. París: Société Française d'Archéologie, 1947, p. 209-250 (Bulletin monumental, n. 105). 
  • Pous, Annie de. Les tours à signaux des vicomtés de Castelnou et de Fenouillède au XIe siècle. París: Société Française d'Archéologie, 1948, p. 63-73 (Bulletin monumental, n. 106). 
  • Pous, Annie de. Les tours à signaux du Conflent, 1951, p. 345-383 (Étvdes rovssillonnaises, n. 3-4). 
  • Pous, Annie de. Les tours à signaux : Atalaya, Guardia, Farahon, 1980, p. 109 (Conflent). 
  • Salch, Charles-Laurent. «Tours à signaux en Roussillon». A: Châteaux forts d'Europe, n. 10. Strasbourg: Castrum Europe, 1999.