Llista de vaixells (segle XX aC-segle XIX dC)
article de llista de Wikimedia
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Els vaixells i la navegació han tingut, i encara tenen, una gran importància en la vida dels humans. Una llista de vaixells per ordre alfabètic dels noms hauria de facilitar la consulta per part de persones interessades.
Introducció modifica
La que segueix és una llista, ordenada alfabèticament, de vaixells de tota mena: mercants, de guerra, mitològics, literaris, iots,...
- No es tracta d'una relació exhaustiva.
- La mostra és subjectiva i heterogènia. Idealment hauria de recollir tots els vaixells que tenen article en català. També hauria d'esmentar alguns vaixells notables que encara no tenen article.
A modifica
B modifica
C modifica
D modifica
- Derelicte d'Uluburun
- Es tracta del derelicte més antic trobat fins a l'actualitat
- Buc construït amb encadellats fenicis.
- Dingyuan
E modifica
- Endeavour. Vegeu HMB Endeavour, vaixell de James Cook
F modifica
G modifica
H modifica
- Henry Grace à Dieu
- HMB Endeavour, vaixell de James Cook
- HMS Beagle, bricbarca de Charles Darwin
- HMS Enterprise (1848)
- HMS Terror (1813)
- HMS Victoria (1887)
- HMS Victory va participar en la Batalla de Trafalgar com a vaixell insígnia de l'almirall Horatio Nelson.
I modifica
J modifica
K modifica
L modifica
M modifica
N modifica
O modifica
P modifica
Q modifica
R modifica
S modifica
- Salamínia
- San Lesmes
- Santa María (nau)
- Santísima Trinidad (navili), navili de línia espanyol de 120 canons, ampliats fins a 140 posteriorment, el qual fou el més gran i millor armat de la seva època, sent l'únic vaixell que comptà amb quatre cobertes. La tripulació i guarnició era de 1.071 places i 25 criats.
T modifica
- Thermopylae, clíper avarat a Aberdeen, Escòcia.
- Torrens (clíper)[15]
- Aquest clíper fou la darrera destinació de Joseph Conrad com a navegant, abans de dedicar-se a la literatura.
- Turbinia, primer vaixell de vapor propulsat per turbina de vapor.
U modifica
V modifica
- Vaixells de Calígula
- Vaixell d'Oseberg, drakar ben conservat descobert en un gran monticle sepulcral a la granja Oseberg, prop de Tønsberg, al comtat de Vestfold (Noruega).
- Vaixell de Tune
- Vasa
W modifica
X modifica
Y modifica
Z modifica
Referències modifica
- ↑ Brian Lavery. The Conquest of the Ocean. Dorling Kindersley Limited, 1 maig 2013, p. 258–. ISBN 978-1-4093-3457-6.
- ↑ DK; James Putnam Pyramid. Dorling Kindersley Limited, 1 juliol 2011, p. 29–. ISBN 978-1-4053-9274-7.
- ↑ William Ukers. All About Tea. Lulu.com, 14 juny 2017, p. 99–. ISBN 978-1-387-04007-0.
- ↑ Octavius Thorndike Howe; Frederick C. Matthews American Clipper Ships, 1833-1858. Courier Corporation, 1926, p. 75–. ISBN 978-0-486-25115-8.
- ↑ David W. Shaw. Flying Cloud: The True Story of America's Most Famous Clipper Ship and the Woman Who Guided Her. HarperCollins, 13 octubre 2009. ISBN 978-0-06-187388-1.
- ↑ EPUB 2-3; William W. Lace Sir Francis Drake. Infobase Learning, octubre 2013, p. 36–. ISBN 978-1-4381-4867-0.
- ↑ Duncan McLean; A sailor Description of the largest ship in the world: the new clipper Great republic, of Boston. Designed, built and owned by Donald McKay, and commanded by Capt. L. McKay. With illustrated designs of her construction. Eastburn's Press, 1853.
- ↑ Joshua Slocum. Voyage of the Liberdade. BoD – Books on Demand, 2009. ISBN 978-3-941842-85-4.
- ↑ Richard C. McKay. Donald McKay and His Famous Sailing Ships. Courier Corporation, 13 febrer 2013, p. 385–. ISBN 978-0-486-14429-0.
- ↑ Angela Cano Sánchez; Gaspar de Portolá; Elena Mampel González Crónicas del descubrimiento de la Alta California, 1769. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 35–. ISBN 978-84-7528-118-6.
- ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 332–.
- ↑ Donald R. Hickey. The War of 1812, A Short History. University of Illinois Press, 13 novembre 2012, p. 85–. ISBN 978-0-252-07877-4.
- ↑ Glenn A. Knoblock. The American Clipper Ship, 1845–1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland, 10 febrer 2014, p. 26–. ISBN 978-1-4766-0284-4.
- ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, desembre 1933, p. 66–. ISSN 01617370.
- ↑ Martin Ray. Joseph Conrad: Interviews and Recollections. University of Iowa Press, 13 setembre 2010, p. 62–. ISBN 978-1-60938-017-5.
- ↑ Olav Thulesius. The Man Who Made the Monitor: A Biography of John Ericsson, Naval Engineer. McFarland, 18 gener 2007. ISBN 978-0-7864-2766-6.
- ↑ W.M H. ALLEN AND CO. ALLEN'S INDIAN MAIL, 1852, p. 274–.