Llorenç Barber i Colomer
Llorenç Barber i Colomer (Aielo de Malferit, 6 d'agost de 1948) és un compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor (en els camps de la poesia fonètica i la veu difònica) valencià de renom internacional.[1][2] Tot i residir a Madrid del 1972 al 2008 o 2009, actualment torna a viure al seu poble natal. Està casat amb la també artista i musicòloga d'origen mexicà, Montserrat Palacios, amb qui col·labora en diversos projectes artístics.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1948 (75 anys) Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, músic |
| Influències | |
| Artistes relacionats | Carles Santos |
 | |
Trajectòria modifica
Fill de músics, després d'estudiar piano de xiquet,[4] el 1973 va formar amb Josep Lluís Berenguer Actum, un grup pioner de la música experimental i electroacústica als Països Catalans.[5]
Els seus concerts paisatgístics es nodreixen de la inclusió de tambors, sirenes, vaixells, canons i focs d'artifici, així com de músics o bandes de música distribuïdes per l'espai. És així com van sorgir Naumàquia, un «concert-combat» en la primera edició del qual van participar 19 vaixells de l'armada espanyola, o el Concert dels sentits, una sinestèsica composició espacial en què van prendre part uns 1.700 músics.[6] Els seus diversos concerts de naumàquia són descrits per l'artista Roc Jiménez de Cisneros com a «barreges de batalla i concert naval en què es fonen de nou flaixos en el subconscient individual i col·lectiu, tradició, instint i la peculiar manera de concebre i explotar el binomi entorn-so d'aquest valencià universal».[7]
Barber ha participat en diverses edicions del Festival de la Bouesia[8] a la Cava, i sovint fa accions musicals al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.[9] L'any 2018 va rebre un homenatge a la seua trajectòria d'artista i investigador al Centre del Carme amb taules redones, concerts, intervencions sonores i exposicions.[10] El 2024, dues exposicions retrospectives simultànies, al Centre del Carme amb el títol de «La construcció d'un nosaltres múltiple», i a l'Institut Valencià d'Art Modern titulada «Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes», van resituar el seu mig segle d'aportació incansable a l'art sonor.[5]
Obra publicada modifica
- Músiques d'intempèrie. Tarragona: Arola, 2009. ISBN 9788492408641.
- Barber, Llorenç; Palacios, Monserrat. La mosca tras la oreja: de la música experimental al arte sonoro en España. Madrid: Fundación Autor, 2009. ISBN 978-84-8048-815-0.[11]
Referències modifica
- ↑ Bono, Ferran. «Llorenç Barber, artista sonoro: “No toco campanas, toco el cosmos”» (en castellà), 16-12-2023. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Carratalà, Sebastià. «L’artista sonor Llorenç Barber, premi Fer Comarca 2024 de l’IEVA». Diari La Veu, 15-02-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Camps, Esperança. «Encara som medievals en la música viva, i qui se n'ix del rogle, ho paga». Vilaweb, 04-03-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Úbeda, Pepa. «La meua música se n’ha eixit d’auditoris, conservatoris...», 29-01-2015. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Devís, Álvaro. «Llorenç Barber, un genio conjugado en primera persona del plural» (en castellà). [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Biografia professional de Llorenç Barber a Experimenta Club Arxivat 2010-09-27 a Wayback Machine. (en castellà i anglès)
- ↑ Avant #2, Llorenç Barber, a càrrec del músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros, Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
- ↑ Vegeu, per exemple, aquest article a Vilaweb, de Jordi Martí i Font, 3 de juliol 2006.
- ↑ «BARBER, Llorenç - Relación de conciertos de campanas y espadañas y eventualmente sirenas de buques o bandas sinfónicas o fuegos de artificio y otros etcéteras». [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Llorenç Barber "enclaustra" el seu univers en complir 70 anys». Levante-EMV.
- ↑ «Ars sonora - La mosca tras la oreja - Primera parte - 27/06/09» (en castellà). Radio Clásica, 01-03-2011. [Consulta: 20 maig 2024].
