Lluís Estañ Alfosea

Supervivent valencià dels camps nazis

Lluís Estañ Alfosea (Callosa de Segura, 21 de febrer de 191710 de desembre de 2010) va ser un valencià, ex lluitador republicà, exiliat i supervivent dels camps de concentració nazis.[1]

Infotaula de personaLluís Estañ Alfosea
Biografia
Naixement21 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Callosa de Segura (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Callosa de Segura (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Popular de la República Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

En esclatar la guerra civil espanyola es va allistar voluntari a l'Exèrcit Popular de la República. Va ingressar a l'Escola d'Oficials i va obtenir el grau de tinent d'intendència. Aleshores fou destinat a Catalunya, on el va sorprendre el final de la guerra.

Durant la retirada va travessar la frontera i fou internat al camp d'Argelers. En esclatar la Segona Guerra Mundial va ingressar a les companyies de treballadors de l'exèrcit francès. La seva companyia fou capturada per la Wehrmacht després de la batalla de Dunkerque. Fou conduït amb la seva unitat al Stalag XII-D a Trier (Alemanya), però el 25 de gener de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen, on li fou adjudicat el número de pres 4375. Hi va romandre fins a gener del 1945, quan fou traslladat al camp de Gusen, on hi va romandre fins a l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945.

A França es va casar amb María Guilló, originària de Callosa de Segura, amb qui va tenir dos fills. Cap el 1950 van tornar a Espanya.[2]

El seu testimoni fou recollit per Montserrat Llor Serra al llibre Vivos en el Averno nazi,[3] on recull els testimonis d'una vintena de supervivents dels camps. Ell i els altres dos supervivents valencians de Mauthausen, Francesc Aura Boronat i Francesc Batiste Baila, van rebre el premi a la millor contribució cívica als XIV Premis Turia.[4]

Des de 2005 té un carrer dedicat a Callosa de Segura.[5]

Referències

modifica