Lluís Ramon Fita
Lluís Ramon Fita (Barcelona, final segle XVI – 23 de desembre de 1640) va ser magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 23 desembre 1640 Barcelona |
| Causa de mort | Assassinat |
| Activitat | |
| Ocupació | jutge |
Entra a la Reial Audiència de Catalunya, on ja havia exercit el seu pare Ramon Montserrat durant vint anys, a principis de 1638. Ho fa com a jutge de cort i amb l’aspiració d’obtenir la plaça de coadjutor del magistrat Roca. El virrei-duc de Cardona va desestimar aquesta demanda. El maig del mateix any, és un dels magistrats que dona facultat al nou virrei, Dalmau III de Queralt, per condemnar a mort sense judici a les persones que desertaven de lluitar al Rosselló contra el regne de França.[1]
Un any més tard (juny de 1639) té l’encàrrec de garantir que totes les Universitats entre Hostalric i Girona financessin el pas de l’exèrcit reial que es desplaçava a Salses. Manel Güell cita un memorial de la Diputació del General en el qual s’esmenta l’actitud expeditiva de Ramon, que no hauria dubtat a amenaçar alguns pobles en “envia’ls-hi tropes per a destruir-les o comissaris que els hi requisarien tot el que tinguessin”.[1]
La seva casa, situada davant el palau del marquès d’Aitona, va ser cremada pels segadors durant el Corpus de Sang. En els següents mesos, Ramon es veu obligat a amagar-se en diferents indrets de Barcelona. Segons Miquel Parets, fou descobert el 23 de desembre al carrer de Sant Pere més baix i immediatament escopetejat. El seu cos va ser arrossegat, juntament amb els de Rafael Puig i Joan Baptista Gori, fins a la plaça del Rei, on va ser penjat i exhibit públicament.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lluís Ramon Fita» (en castellà). Real Academia Historia. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ Parets, Miquel. De los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluña (en castellà). Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1889, p. 39 i 40.