Los fieles sirvientes

Pel·lícula de Francesc Betriu de 1980

Los fieles sirvientes és una pel·lícula espanyola de comèdia satírica del 1980 dirigida per Francesc Betriu, coautor del guió amb Benet Rosell i Gustau Hernández, on es fa una sàtira sobre les misèries humanes i sintonitza prematurament amb alguns aspectes de la posterior Paràsits de Bong Joon-ho.[1] Fou rodada a Santa Cristina d'Aro, fou vista per 68.969 espectadors i va recaptar 56.903,47 euros.[2]

Infotaula de pel·lículaLos fieles sirvientes
Fitxa
DireccióFrancesc Betriu i Cabeceran Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRicard Figueras i Marco i Ramiro Gómez Bermúdez de Castro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Betriu i Cabeceran i Benet Rossell Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlbert Sardà i Pérez-Bufill Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJordi Sangenís
FotografiaRaúl Artigot Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMargarita Benet
VestuariAna Salmerón
ProductoraImago Internacional
Ogro Films
Cop Nou
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació56.903,47 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079151 Filmaffinity: 739258 Letterboxd: the-faithful-servants TMDB.org: 351271 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

En la luxosa masia catalana dels Bofarull el personal de servei ha preparat un gran banquet i s'espera l'arribada dels convidats. Tot està disposat, però ningú no arriba. La governanta Fernanda intenta posar ordre, el xofer Natalio està més pendent de seduir-la que d'una altra cosa, la cuinera Rafaela es nega a treballar si ningú l'ajuda, el majordom Álvarez intenta esbrinar qui roba les ampolles de vi i la donzella Eli es dedica a espiar tothom per si en pot treure profit. L'arribada d'un grup de dones manifestant-se contra l'acomiadament dels seus marits de les empreses Bofarull fa sorgir els seus prejudicis de classe, i quan arribi el personal auxiliar es faran passar pels senyors i es comportaran despòticament.[3]

Repartiment modifica

Recepció modifica

Va rebre la menció del Jurat a les obres espanyoles de millor qualitat a la I edició de la Mostra de València.[4]

Referències modifica

Enllaços externs modifica