Louis Gabriel Suchet

Militar francès

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera. És considerat un dels generals més brillants de Napoleó.

Infotaula de personaLouis Gabriel Suchet

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis-Gabriel Suchet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1770 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1826 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 39
Grave of Louis Gabriel Suchet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governador general Catalunya
3 novembre 1813 – 22 abril 1814
← Charles Mathieu Isidore Decaen
Capità general d'Aragó
maig 1808 – 22 abril 1814
← José de Palafox y MelziJosé de Palafox y Melzi →
Governador militar d'Estrasburg
Par de França
Parell de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1791–1815
Carrera militar
LleialtatFrança Regne de França
Monarquia Constitucional Francesa Monarquia Constitucional Francesa
França Primera República Francesa
França Primer Imperi Francès
França Primera Restauració
França Imperi dels Cent Dies
Regne de França Segona Restauració
Branca militarFrança Grande Armée
Rang militarMariscal de l'Imperi
ConflicteCampanya d'Egipte
Campanya d'Itàlia
Campanya d'Espanya
Batalla d'Austerlitz
Batalla de Jena
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolDucat d'Albufera Modifica el valor a Wikidata
FillsNapoléon Suchet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7828 Modifica el valor a Wikidata

L'any 1791 ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho feu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a Ardèche. Amb el grau de comandant prengué part en el Setge de Toló (1793), on feu presoner el general anglès O'Hara. Destinat a Itàlia, participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'Urca i Neumark.[1] L'any 1799 ascendí a general de divisió lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta última ajudà decisivament el general André Masséna, del qual era el segon en comandament). En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputació augmentà notablement, distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.

L'any 1808 fou nomenat comte i traslladat a Espanya al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'Aragó. Després es dirigí a Barcelona, on derrotà els generals Blake i O'Donnell, conquerí Lleida,[2] Tortosa i Tarragona. Com a premi rebé, el 8 de juliol de 1811, la dignitat de Mariscal de França. El 25 de juliol del 1811 va retre la muntanya de Montserrat, que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del Monestir de Montserrat. L'any 1812, després de capturar Morvedre, entrà a València i rebé el títol de duc de l'Albufera.[3]

Quan Josep I es retirà de Madrid, Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap al nord, unint-se a l'exèrcit de Soult, amb el que prengué part a la batalla de Tolosa.[1]

Trobant-se als Pirineus, rebé la notícia de l'abdicació de l'emperador. Llavors, oferí els seus serveis a Lluís XVIII, que el recompensà nomenant-lo par de França. Tanmateix, quan Napoleó retornà durant els Cent Dies, es posà novament a les seves ordres, obtenint el comandament de l'Exèrcit de Savoia. Durant la Restauració fou destituït i no tornà a tenir cap comandament important. L'any 1823 va formar part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, expedició que tenia per objectiu restaurar Ferran VII com a rei absolut a Espanya. Morí al castell de Montredón, prop de Marsella, el 1826.[4]

Una de les sales del Museu Romàntic Can Papiol duu el seu nom, ja que la tradició diu que va dormir en aquella estança durant la Guerra del Francès.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Chisholm, 1911, p. 7.
  2. Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. Londres: Pimlico, 2002, p. 342. ISBN 0-7126-9730-6. 
  3. Suchet, 1829, p. 439.
  4. Castle of Saint-Joseph Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine. on Napoleon & Empire website

Bibliografia modifica

  • Phipps, Ramsay Weston. The Armies of the First French Republic and the Rise of the Marshals of Napoleon I: The Army of Italy (1796-1797), Paris and the Army of the Interior (1792-1797), The Coup d'Etat of Fructidor (September 1797). 4. Pickle Partners Publishing, 2011. ISBN 978-1-908692-27-6. 
  • Suchet. Memoirs of the War in Spain, from 1808 to 1814. 2. Londres: Henry Colburn, 1829. 
  • Suchet, Louis-Gabriel. St. Cyr-Nogues. Mémoires (en francès). St. Cyr-Nogues, 1829–34. 
  • Suchet, Louis-Gabriel. Memoirs of the War in Spain. Londres: Henry Colburn, 2007. ISBN 1-85818-477-0. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Suchet