Louis Kahn

Louis Kahn
	;
Nom original	(en) Louis Isadore Kahn
Biografia
Naixement	(en) Itze-Leib Schmuilowsky ; 20 febrer 1901 ; Kuressaare (Imperi Rus)
Mort	17 març 1974 (73 anys); Pennsylvania Station (Nova York)
Causa de mort	Causes naturals (Infart de miocardi )
Dades personals
Formació	Universitat de Pennsilvània ; Universitat Yale
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Ocupació	arquitecte, dissenyador, professor, pintor, professor d'universitat, filòsof
Ocupador	Universitat Yale ; Institut de Tecnologia de Massachusetts ; Zantzinger, Borie & Medary (en) ; Universitat de Pennsilvània
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1971–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Alumnes	Bernard Huet
Obra
	Obres destacables (1972) Museu d'Art Kimbell ;
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale ;
Família
Fills	Nathaniel Kahn
	Premis (1984) Premi Rokach; (1972) Medalla d'or del RIBA; (1970) Premi Golden Plate; (1964) Medalla Frank P. Brown; Fellow of the American Institute of Architects (en) ; Premi Roma ;

Louis Isadore Kahn (Kuressaare, Estònia, 20 de febrer de 1901 - 17 de març de 1974) treballà com arquitecte a Filadèlfia, i hi fou professor així com a la Universitat Yale.^[1]

Kahn nasqué a l'illa estoniana de Saaremaa el 1901. Aquell mateix any la seva família migrà als Estats Units, temerosos que el seu pare fos reclutat per l'exèrcit durant la Guerra russojaponesa. Louis Kahn es crià a Filadèlfia i adquirí la nacionalitat nord-americana el 15 de maig del 1914.

Fou educat en una rigorosa tradició de belles arts, amb èmfasi en el dibuix, a la Universitat de Pennsilvània. Després de graduar-se el 1924,^[2] Kahn viatjà per Europa i s'instal·là a la ciutat medieval emmurallada de Carcassona, en comptes de quedar-se al bressol del classicisme o del modernisme. El 1925-1926 Kahn fou dissenyador en cap de l'Exposició que es feu per celebrar els cent cinquanta anys de la Independència. A partir del 1947 ensenyà durant una dècada a la Universitat Yale, en la qual la seva influència era enorme. Posteriorment es traslladà a la Universitat de Pennsilvània.^[3] Entre els seus alumnes hi hagué Moshe Safdie i Robert Venturi.

Va morir d'un atac de cor als serveis de l'estació de Pennsilvània de Nova York. Acabava de tornar d'un viatge de feina a l'Índia.

Kahn sempre s'involucrà profundament a tots els seus treballs. Re-interpretà l'estil internacional de manera poc convencional, inspirant-se sovint en l'arquitectura antiga. Els seus treballs reflecteixen el seu interès per la llum i els materials. Isamu Noguchi es referí a ell com un filòsof entre arquitectes.

Kahn va tenir tres famílies amb tres dones diferents: la seva muller Esther, la seva companya de treball Anne Tyng, i amb Harriet Pattison. El seu fill amb aquesta darrera, Nathaniel Kahn, retratà la vida de l'arquitecte en el documental "El meu arquitecte: el viatge d'un fill", que fou nominat a l'Oscar el 2003. Hi participaren arquitectes de renom com B. V. Doshi, Frank Gehry, Philip Johnson, I. M. Pei, i Robert Stern, però també mostra les seves complexes relacions familiars, així com les inusuals circumstàncies de la seva mort.

No l'unia cap parentesc amb el seu col·lega i compatriota Albert Kahn.

Obres modifica

Galeria d'Art de la Universitat Yale, New Haven (Connecticut)
Laboratoris Richards d'investigació mèdica, Universitat de Pennsilvània, Filadèlfia (1957-1965)
Institut Salk, La Jolla, Califòrnia (1959;1965)
Biblioteca de l'Acadèmia Phillips Exeter, Exeter (Nou Hampshire) (1965-1972)^[4]
Assemblea Nacional de Dhaka, Bangladesh (1962-1974)
Museu d'Art Kimbell, Fort Worth, Texas (1967-1972)
Centre d'Art Britànic de Yale, New Haven (Connecticut) (1969-1974)
Indian Institute of Management, Ahmedabad, Índia

Escrits modifica

Louis I. Kahn: Escritos, conferencias y entrevistas, El Croquis, 2007
Louis I. Kahn: Conversaciones con estudiantes, Gustavo Gili, 2002

Referències modifica

↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.10. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
↑ «LOUIS KAHN - THE POWER OF ARCHITECTURE | Sobre Arquitectura y más | Desde 1998». [Consulta: 26 abril 2019].
↑ «Louis Kahn | American architect» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].
↑ Gil Solés, Daniel. «Kahn i la recerca de la forma: una nova biblioteca». A: Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l'arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI. Terres de l'Ebre: Petròpolis, 2018, p. 30-34 (Mirades ; 5). ISBN 9788409032037. OCLC 1077258448.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Kahn

En anglès

En castellà

Juárez Chicote, Antonio (1998). Continuidad y discontinuidad en Louis I. Kahn : material, estructura y espacio. Tesi doctoral, E.T.S. Arquitectura (UPM).

[RBA-1] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.10. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].

[2] «LOUIS KAHN - THE POWER OF ARCHITECTURE | Sobre Arquitectura y más | Desde 1998». [Consulta: 26 abril 2019].

[3] «Louis Kahn | American architect» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].

[4] Gil Solés, Daniel. «Kahn i la recerca de la forma: una nova biblioteca». A: Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l'arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI. Terres de l'Ebre: Petròpolis, 2018, p. 30-34 (Mirades ; 5). ISBN 9788409032037. OCLC 1077258448.

[1]

[2]

[3]

[4]