Ludwig Schlesinger

matemàtic alemany

Ludwig Schlesinger (Trnava, 1 de novembre de 1864 - Giessen, 16 de desembre de 1933) va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer). Va ser coeditor del Journal für die reine und angewandte Mathematik des del 1929 fins a la seva mort el 1933.

Infotaula de personaLudwig Schlesinger

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ludwig Schlesinger
(hu) Schlesinger Lajos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1864 Modifica el valor a Wikidata
Trnava Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Giessen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuer Friedhof (Giessen), Gräberfeld IV D 50° 36′ 09″ N, 8° 40′ 53″ E / 50.60258°N,8.681262°E / 50.60258; 8.681262 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg (–dècada del 1880)
Universitat Humboldt de Berlín - Dr. phil. (en) Tradueix (–1887) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber lineare homogene Differentialgleichungen vierter Ordnung ...  (1887 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLazarus Fuchs i Leopold Kronecker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, historiador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Giessen (1911–1930)
Universitat de Kolozsvár (1897–1911)
Universitat Humboldt de Berlín (1889–1897)
Universitat de Bonn
Universitat de Cluj-Napoca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAbraham Plessner, Wilhelm Kämmerer, Josef Fuhrich, Ludwig Bergmann, Lajos Dávid, Gyula Szőkefalvi-Nagy (en) Tradueix, Heinrich Hahn (en) Tradueix, Hans Axel (en) Tradueix, Ludwig Bergmann, Friedrich Dörr (en) Tradueix, Detlef Elert (en) Tradueix, Karl Faber (en) Tradueix, Emil Fischer (en) Tradueix, Otto Freidank (en) Tradueix, Heinrich Fuhr (en) Tradueix, Wilhelm Holzapfel (en) Tradueix, Georg Hronyecz (en) Tradueix, Martha Elisabeth Junge (en) Tradueix, Arthur Hesse, Georg Kissel (en) Tradueix, Magda Kleberger (en) Tradueix, Heinrich Lotz (en) Tradueix, Leo Monville (en) Tradueix, Walter Neumer (en) Tradueix, Artur Sassmannshausen (en) Tradueix, Karl Schweissguth (en) Tradueix, Paul Steinbach (en) Tradueix, Gusztáv Adolf Kinn (en) Tradueix, Henrik Király (en) Tradueix i Mihály Habán (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClara Fuchs (filla de Lazarus Fuchs)
FillsGertrud Schlesinger (en) Tradueix, Hildegard Lewy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obra modifica

Schlesinger va fer els seus estudis secundaris a Bratislava abans de matricular-se a la universitat de Berlín on va obtenir el doctorat el 1887 amb una tesi sobre les equacions diferencials lineals de quart ordre.[1] Des de 1889 fins a 1897 va ser professor a la universitat de Berlín. Després d'una breu estança com a professor visitant a la universitat de Bonn, va ser professor titular a la universitat de Kolozsvár (en alemany, Klausenburg; actualment Cluj-Napoca, Romania) fins al 1911.[2] A partir d'aquest any i fins a la seva jubilació el 1930 va ser professor de la universitat de Giessen.

Schlesinger, que era gendre de Lazarus Fuchs, es va especialitzar en l'estudi de les equacions diferencials lineals, tema sobre el que va ser un dels principals autors.[3] El seu tractat sobre el tema, Handbuch del Theorie der linearen Differentialgleichungen (1895-1898), d'unes 1500 pàgines en dos volums, exposava tots els resultats clàssics des d'Euler fins a Fuchs, icloent les seves pròpies aportacions al tema.[4] Va ser el editor de les obres escollides del seu sogre, Lazarus Fuchs (conjuntament amb el seu fill Richard Fuchs, i autor d'una biografia de Gauss. A partir de 1920, va inclinar les seves recerques cap els problemes geomètrics plantejats per la teoria de la relativitat.

Des de 1929 fins a la seva mort va ser editor, juntament amb Kurt Hensel i Helmut Hasse, de la coneguda revista de matemàtiques Journal de Crelle.

Referències modifica

  1. Merzbach, 2018, p. 269.
  2. Szenkovits, 2014, p. 423 i ss.
  3. Grattan-Guinness, 2008, p. 345 i ss.
  4. Purkert, 2012, p. 153.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig Schlesinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Kozák, Péter. «Lajos Schlesinger». Névpont, 2019. [Consulta: 2 febrer 2019]. (hongarès)