Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi
Luquesi i Buonadonna (Gaggiano, Siena, Toscana, 1181 - Poggibonsi, 28 d'abril, abans de 1251) foren un matrimoni que, volent seguir Francesc d'Assís, es convertiren en els primers terciaris franciscans. Són venerats com a beats per l'Església catòlica.
 El beat Luquesi, per Memmo di Filipuccio, s. XIV  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Lucchese, Luchesio Modestini; Bona o Buonadonna de' Segni 1180 Poggibonsi (Itàlia) |
| Mort | 28 abril 1260 (79/80 anys) Poggibonsi (Itàlia) |
| Sepultura | Convent de San Lucchese (Poggibonsi) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Terciaris franciscans |
| laics, primers terciaris franciscans | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1274 , Poggibonsi nomenat per Gregori X |
| Festivitat | 28 d'abril |
| Iconografia | Com a laics, pregant |
| Família | |
| Cònjuge | Buonadonna de' Segni (en)  |
Biografia modifica
Luchesio Modestini nasqué a Gaggiano, prop de Poggibonsi; volia seguir la carrera militar i seguí el partit güelf, però durant les lluites entre els bàndols, fou derrotat i hagué de fugir. Instal·lat a Poggibonsi, s'hi feu comerciant i prengué com a esposa Bona, filla de Bencivenni de' Segni, coneguda com a Buonadonna Segni. En poc temps es convertí en un ric comerciant i tingué fama, tant ell com la seva muller, d'avar.
Contemporani de Francesc d'Assís, que havia conegut com a fill del seu col·lega Pietro di Bernardone, va veure'l a Poggibonsi eln 1221 i tingué una crisi espiritual. El matrimoni va voler imitar el sant, va desfer-se dels seus béns i començà a fer caritat. D'entrada, la seva esposa va posar en dubte la salut mental del seu marit; segons la llegenda, un cop que el reprenia perquè havia donat tot el pa de la casa als pobres i no n'hi havia, però en obrir el rebost, va trobar-lo ple de pa fet de nou. En veure aquest miracle, donà suport al marit i el seguí en la seva nova vida. Havien perdut els seus dos fills de petits, i es dedicaren a la caritat i la pregària.
Luquesi i Buonadonna van pensar de fer-se franciscà ell i clarissa ella, però en trobar Francesc, aquest els digué que eren marit i muller i havien de continuar vivint junts. Per fer-ho, va donar-los una regla de vida perquè visquessin de manera cristiana i segons el carisma franciscà. El mateix Francesc els donà la túnica de color de cendra i els cenyí el cordó; segons les Fioretti els digué:
| « | Viureu al món com a frares penitents, però no us apartareu del món: fareu obres pies, dejunareu i predicareu la pau. | » |
Es convertiren així, sempre segons la tradició, en els primers membres de l'Orde de la Penitència, després Tercer Orde de Sant Francesc; la primera regla d'aquest ordre fou aprovada el 1223 per Honori III. El matrimoni anava amb freqüència a pregar al convent de S. Maria a Camaldo, on s'havien establert els franciscans, després anomenat de San Francesco, i segons la tradició, Luquesi hi tenia èxtasis i levitava.
El 1227 vengueren la casa que havia aportat Buonadonna com a dot i donaren els diners a l'hospital de San Giovanni. Els esposos van viure llavors en una caseta prop d'un camp que Luquesi conreava, i destinar el producte a alimentar els necessitats. Els dos esposos van morir el mateix dia, el 28 d'abril, abans de 1251, amb poques hores de diferència.
Veneració modifica
Morts en llaor de santedat, se'ls atribuïren nombrosos miracles. A un moment indeterminat, es va creure que el cos de Luquesi fou portat envers Alemanya, però els franciscans de Poggibonsi se'n quedaren un braç i la mà esquerra, i en conservaren el crani en un reliquiari. El 1274, Gregori X, de pas a Poggibonsi va autoritzar el culte al beat.
El 1581, en unes obres foren trobades les restes de Luquesi i es col·locaren en una urna a l'altar de l'església, amb les de la seva muller.
A un altar pintat per Filippino Lippi per a San Salvatore de Florència (avui a la National Gallery de Washington), apareixen acompanyant a Sant Francesc els sants terciaris: Lluís IX de França, Elisabet d'Hongria i Luquesi i Bonadona, la qual cosa confirma l'antiguitat de la seva veneració.