Míssil aire-aire
Un míssil aire-aire és un míssil dissenyat per a ser llançat des d'una aeronau militar per tal de destruir altres aeronaus.[1][2] Són coneguts habitualment per l'acrònim de l'anglès AAM (Air-to-Air Missile) i constitueixen l'armament antiaeri principal dels avions de combat moderns.[2]
| Tipus | classe funcional d'armes  |
|---|
Història modifica
El primer míssil aire-aire va ser el Ruhrstahl X-4 dissenyat entre 1943 i 1945 a l'Alemanya nazi amb l'objectiu de destruir els bombarders aliats des d'una distància superior a la de les metralladores de defensa. Es tractava d'un míssil senzill, amb estructura molt semblant a la dels coets però que comptava amb dos cables que l'unien a l'avió llançador i que permetien el pilot guiar-lo fins a l'objectiu mitjançant una palanca que corregia l'orientació del míssil. Tot i que es va començar la producció el final de la Segona Guerra Mundial va evitar que entressin en servei.[3]
El desenvolupament del míssils aire-aire moderns el va marcar el míssil estatunidenc AIM-9 Sidewinder el qual va ser disparat per primer cop el 3 de setembre de 1952, i el 1955 ja formava part de l'equipació dels avions de caça dels Estats Units.[4]
Descripció general modifica
Com la majoria dels coets solen tenir una forma cilíndrica i allargada, amb aletes estabilitzadores i de guiatge. A l'extrem anterior se solen situar els sensors per al guiatge i detonació, seguits per la càrrega explosiva i a la posterior el motor coet. Com que el seu objectiu és destruir aeronaus militars també compten amb una gran agilitat i velocitat (superior a la velocitat del so).[5] Per aconseguir impactar en l'objectiu solen comptar amb sistemes de guiatge complexos, els més habituals són infrarojos i mitjançant radar.
Classificació modifica
En general se'n distingeixen dues categories:[2]
- Míssils aire-aire de curt abast (dins l'abast visual)
- Míssils aire-aire de llarg abast (més enllà de l'abast visual)
Exemples modifica
Referències modifica
- ↑ «Míssil aire-aire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, Eugenio. «Los misiles aire-aire más avanzados del mundo». Fieras de la Ingenieria. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2014. [Consulta: 30 desembre 2014].
- ↑ «Ruhrstahl/Kramer X-4». Dan Johnson / Luft'46. [Consulta: 30 desembre 2014].
- ↑ Tom Hildreth «The Sidewinder Missile». Air-Britain Digest. Air-Britain, 40, 2, March–April 1988, pàg. 39–40. ISSN: 0950-7434.
- ↑ «Míssil aire-aire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míssil aire-aire |