S'anomena múrgola falsa els espècimens de diverses espècies de bolets que ressemblen les molt preades múrgoles veritables del gènere Morchella. Tal com Morchella, les múrgoles falses són membres de Pezizales, però dins d'aquest grup representen diversos tàxons no relacionats en diverses famílies: Morchellaceae, Discinaceae, i Helvellaceae, molt sovint Gyromitra. D'altra banda les espècies de Verpa són Morchellaceae i són múrgoles veritables.

Recentment s'ha posat en dubte el grau de comestibilidad de Gyromitra esculenta. Gyromitra esculenta, considerada deliciosa, se sap que és potencialment mortal si es consumeix fresca, però recerques realitzades en la dècada de 1990 conclouen que les toxines subsisteixen fins i tot després dels tractaments denominats "adequats".[1][2]

Si bé moltes persones mengen múrgoles falses sense mal aparent, algunes persones han desenvolupat expressions de toxicitat aguda i la prova científica recent suggereix que també pot haver-hi riscos per a la salut a llarg termini. Aquests riscos tan sols s'associen amb les espècies Gyromitra esculenta i Gyromitra ambigua. Totes les altres espècies de "múrgola falsa" són comestibles una vegada cuinades, per la qual cosa la identificació adequada és clau.[3][4]

Referències modifica

  1. Christer Andersson: Stenmurklan – olämplig att äta. Toxikologiska enheten, Livsmedelsverket.
  2. «Evira: Gyrotoxin i stenmurklor». Arxivat de l'original el 4 de maig de 2011. [Consulta: 19 maig 2020].
  3. Michael W. Beug, Marilyn Shaw, and Kenneth W. Cochran. Thirty plus Years of Mushroom Poisoning: Summary of the Approximately 2,000 Reports in the NAMA Case Registry. From summary at «Archived copy». Arxivat de l'original el 20 de juliol de 2011. [Consulta: 12 abril 2011].
  4. Benjamin, Denis R. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company, 1995. ISBN 0-7167-2600-9.