Múscul dilatador de la pupil·la
El múscul dilatador de la pupil·la (musculus dilatator pupillae),[nota 1] és un múscul llis de l'ull.[2] Discorre radialment a l'iris i, per tant, s'ajusta com un dilatador.
 Vista frontal de l'iris (el múscul és visible). | |
 Vista de la meitat superior en una secció sagital de la part frontal del globus ocular. No s'ha de confondre el múscul dilatador de la pupil·la amb les "fibres radiants" prop del centre, que formen part del múscul ciliar. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | Musculus dilatator pupillae |
| Origen | En la circumferència de l'iris.[1] |
| Inserció | A la vora de la pupil·la.[1] |
| Innervació | Sistema nerviós simpàtic |
| Accions | Dilatació de la pupil·la.[1] |
| Identificadors | |
| TA | A15.2.03.030  |
| FMA | 49158 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1013 |
| Termes anatòmics dels músculs | |
El dilatador de la pupil·la consisteix en una disposició de cèl·lules contràctils modificades anomenades cèl·lules mioepiteliales. Aquestes cèl·lules són estimulades pel sistema nerviós simpàtic.[3] Quan s'estimula el sistema nerviós simpàtic, es contrauen les cèl·lules es dilata la pupil·la i així fa possible que passi més llum a través de l'ull. La dilatació pupil·lar succeeix en dues situacions fonamentals: quan es produeixen canvis d'intensitat de llum, i quan modifiquem la nostra visió entre objectes distants i propers.[3] L'acció antagonista va a càrrec del múscul constrictor de la pupil·la que estreny la pupil·la i permet menys entrada de llum a l'ull.
Té el seu origen en l'epiteli anterior.[4] Està innervat pel sistema nerviós simpàtic, que actua mitjançant l'alliberament de noradrenalina, la qual actua sobre els receptors adrenèrgics α1.[5] Quan es produeix algun tipus d'amenaça s'activa una resposta de lluita o fugida, i l'estímul nerviós contreu els músculs i dilata l'iris, de manera que fa possible que temporalment arribi més llum a la retina.
Notes modifica
- ↑ També múscul dilatador de l'iris, nom usat en altres llengües, però que ni el Diccionari enciclopèdic de medicina ni el TERMCAT recullen; tampoc, en llatí, la Terminologia Anatomica.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ jneurosci.org Muscarinic and Nicotinic Synaptic Activation of the Developing.
- ↑ 3,0 3,1 Saladin, Kenneth. Anatomy and Physiology. McGraw-Hill, 2012, p. 616–617.
- ↑ "eye, human." Encyclopædia Britannica. Encyclopaedia Britannica Ultimate Reference Suite. Chicago: Encyclopædia Britannica, 2010.
- ↑ Rang, H. P.. Pharmacology. Edinburgh: Churchill Livingstone, 2003. ISBN 0-443-07145-4. Page 163
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Enllaços externs modifica
- Descripció de la funció a tedmontgomery.com
- Diapositiva Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine. a mscd.edu
- dilator+pupillae+muscle al Diccionari d'eMedicine