Macunaíma
Macunaíma: O herói sem nenhum caráter (en català, Macunaíma, l'heroi sense cap caràcter), és una novel·la publicada l'any 1928 per Mário de Andrade, gran figura del modernisme brasiler.
  | |
| Subtítol | O herói sem nenhum caráter |
|---|---|
| Tipus | obra literària i versió, edició o traducció |
| Fitxa | |
| Autor | Mário de Andrade |
| Llengua | portuguès |
| Publicació | São Paulo , Brasil, 1928 |
| Editorial | sine nomine (en)  |
| Dades i xifres | |
| Gènere | realisme màgic i fantasia |
| Altres | |
| ISBN | 978-85-209-3260-5 |
  | |
Història modifica
Macunaíma és l'antiheroi protagonista del llibre. Es tracta d'un indígena que queda captivat per la gran ciutat (São Paulo) i la seva indústria. Per destacar la poca esma del personatge, la seva frase més repetida és Ai, que preguiça! ("Ai, quina mandra!"). Es tracta d'un joc de paraules, ja que en llengua tupi, aique significa "mandra", per tant és doblement peresós. De Andrade fa servir Macunaíma per representar la societat brasilera, a la què retreu la seva passivitat; al mateix temps, critica el creixement econòmic desmesurat que vivia el país en aquella època.[1]
L'obra s'enquadra en la corrent de l'indigenisme, que artistes com Tarsila do Amaral, Oswald de Andrade i el propi Mário venien propugnant en els anys precedents. N'és un exemple el Manifest Pau-Brasil, de 1924.[2]
L'escriptor opta per un prisma còmic –influència del surrealisme de Breton– i anti-romanticista i empra multitud de mites i llegendes del folklore nadiu. L'estructura de la història és innovadora, ja que no segueix una línia temporal ni espacial; també incorpora elements del realisme màgic, que ha sigut molt important en la producció artística brasilera.[3]
La novel·la és una defensa a ultrança dels trets distintius del Brasil. N'és un exemple el llenguatge escrit, que s'allunya de l'academicisme del portuguès europeu i s'apropa a la forma de parlar dels paulistes. Això queda ben palès en el capítol Carta pras Icamiabas.[4][5]
Sinopsi modifica
Macunaíma neix en una tribu amazònica. A diferència de la resta de nens del poblat, és entremaliat, mentider, traïdor i diu paraulotes. Té dos germans, Maanape i Jiguê. Quan creix, s'enamora de la Ci "Mãe do mato" (mare del bosc). Tenen un fill, però tant el nadó com la Ci moren.[6]
El protagonista es desespera i perd un amulet, regal de la seva estimada. Cercant-lo, s'adona que el gegant Paimã se l'ha endut a São Paulo. La història transcorre explicant el viatge de Macunaíma a la ciutat, què hi troba i les seves peripècies per recuperar la pedra de Ci.[7] Finalment aconsegueix recuperar-la i torna al seu poble, on novament perd l'amulet. Deprimit, decideix allunyar-se de tot i es converteix en la constel·lació de l'Ossa Major.[8]
Adaptacions modifica
L'any 1969, el director Joaquim Pedro de Andrade va estrenar la versió cinematogràfica, Macunaíma. Va aconseguir un notable èxit i és considerada una de les millors pel·lícules del cinema brasiler.[9]
El dramaturg Antunes Filho va preparar una adaptació teatral, que va ser estrenada en diversos països.[10]
Referències modifica
- ↑ Daufenback, Vanessa. Mário de Andrade e a cultura popular brasileira (tesi) (en portuguès brasiler). Araraquara: Universidade Estadual Paulista, 2008. Arxivat 2023-09-19 a Wayback Machine.
- ↑ Viqueira, Rodrigo «Macunaíma de Mário de Andrade: lengua, héroe y los entrelugares de la identidad nacional». La traza y la letra, 01-01-2015. Arxivat de l'original el 2022-04-23 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Almeida, Alexandra Vieira de «A recepção de Macunaíma na época de sua primeira publicação» (en portuguès). Palimpsesto - Revista do Programa de Pós-Graduação em Letras da UERJ, 4, 4, 2005, pàg. 113–128. Arxivat de l'original el 2022-04-23. ISSN: 1809-3507 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Martínez, Alejandro A. «Macunaíma y Bartleby o sobre la destrucción del lenguaje» (en castellà). Cantera, 25-02-2014. Arxivat de l'original el 2022-05-23. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Marques Filho, Teotônio. «Macunaíma - Mário de Andrade - Modernismo» (en portuguès brasiler). Portal das Letras. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Redel, Elisangela «Ci, Mãe do Mato: o mito das amazonas às avessas em Macunaíma e o projeto modernista» (en portuguès). Manuscrítica. Revista de Crítica Genética, 30, 29-06-2016, pàg. 32–46. Arxivat de l'original el 2023-07-16 [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Fernández, Hans «Cansancio, oralidad y Mündigkeit en Macunaíma» (en castellà). Iberoromania, 2020, 92, 20-11-2020, pàg. 215-231. Arxivat de l'original el 2022-04-23. DOI: 10.1515/iber-2020-0018. ISSN: 1865-9039 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ George, David «Macunaima, A Parody of The Lusiads?». Chasqui, 14, 1, 1984, pàg. 41–52. Arxivat de l'original el 2022-04-23. ISSN: 0145-8973 [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Dib, André. «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros» (en portuguès brasiler). Associação brasileira de críticos de cinema, 27-11-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Armada, Alfonso «Antunes Filho, director de Macunaíma: "Un pueblo pobre sólo tiene la imaginación"» (en castellà). El País [Madrid], 05-05-1985. Arxivat de l'original el 2024-05-20. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 23 abril 2022].
Bibliografia modifica
- Andrade, Mário de. Macunaíma: o heroi sem nenhum carater. (en portuguès brasiler), 1928. ISBN 978-85-7126-004-7.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macunaíma |