Madeleine Zillhardt
Madeleine Zillhardt (Saint Quentin, 10 de juny de 1863 – Neuilly-sud-Seine, 16 d'abril de 1950) va ser una pintora, escriptora i decoradora francesa. La seva vida i la seva carrera estan vinculades a una altra artista, la pintora germano-suïssa Louise Catherine Breslau, de qui va ser parella, musa i inspiradora. Van viure juntes durant més de quaranta anys. Va ser, a més, la germana de la pintora Jenny Zillhardt.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1863 Saint-Quentin (França) |
| Mort | 16 abril 1950 (86 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Académie Julian |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintora, ceramista, decoradora, escriptora, muse (en)  |
| Professors | Tony Robert-Fleury |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Parella | Louise Catherine Breslau (1886–1927) |
| Germans | Jenny Zillhardt |
Trajectòria modifica
Zillhardt va estudiar al costat de la seva germana a l'Académie Julian, que en aquell moment era l'única institució d'educació artística oberta a les dones a París. Allà hi va conèixer a joves artistes com ella: Anna Klumpke, Hermine David, Agnes Goodsir, Sarah Purser, Marie Bashkirtseff i a la "rival" d'aquesta i la seva futura parella, Louise Catherine Breslau, que la va retratar per primera vegada el 1884.
Breslau i Zillhardt van estar juntes des del 1886. L'any 1887 Breslau va crear Contre Jour, una de les seves obres mestres, representant a la parella que va formar amb Zillhardt en la seva intimitat. El govern suís va comprar la pintura el 1896 i avui es conserva en el Museu de Belles arts de Berna. El 1908 Breslau va pintar La Vie pensive, una altra obra de la parella, que ara s'exhibeix en el Museu Cantonal de Belles arts de Lausana.[2]
Zillhardt es va convertir en una de les decoradores més originals de la seva època i Breslau va tenir un gran èxit en el món de la pintura. Les dues dones es van convertir en una parella essencial en l'escena artística parisenca, rebent a artistes com Henri Fantin-Latour, Auguste Rodin o Edgar Degas, de qui Zillhardt va escriure una biografia.[3]
Consta com una de les participants de la Exposition d'art français que es va fer al Palau de Belles Arts de Barcelona l'any 1917.[4]
Durant la Primera Guerra Mundial, Zillhardt es va distingir per desmentir el bombardeig de civils amb obres com Fluctuat nec mergitur, París bombardejada, executada l'any 1918 i ara part de les col·leccions del Museu de l'aire i l'espai.[5] També, al costat de Breslau, va pintar retrats de soldats, infermeres i metges per donar-los a les seves famílies abans d'anar-se al front.
Després de la guerra, la salut de Breslau va declinar fins a la seva mort el 12 de maig de 1927 a París. Zillhardt va passar la resta de la seva vida tractant de perpetuar el treball de la seva companya amb donacions a diversos museus. No va permetre que el treball de la seva parella es dispersés massa i gràcies a ella avui està en col·leccions internacionals.[6] A Saint-Quentin, la seva ciutat natal, el Musée Antoine Lécuyer exhibeix Sous la lampe. Retrat de Madeleine Zillhardt..[7]
A París hi ha un carrer situat en el districte 6 anomenat Louise-Catherine-Breslau-et-Madeleine-Zillhardt.[8]
La barcassa Louise-Catherine modifica
El 1928 Zillhardt va comprar la barcassa de formigó 'Lieja' a París per posar-la a la disposició de l'Exèrcit de Salvació. Amb el suport de Winnaretta Singer, princesa de Polignac i hereva de la companyia de màquines de cosir Singer, l'arquitecte Le Corbusier va rehabilitar la barcassa l'any 1929.
Segons la voluntat de Madeleine Zillhardt, el vaixell va prendre el nom de Louise-Catherine en homenatge a Breslau i es va convertir en un refugi per a les persones sense llar a l'hivern i en un campament per a nens i nenes a l'estiu.[9] Romania amarrat a la vora del Sena, en el Pont de les Arts i en el Pont d'Austerlitz.
L'any 2006 la barcassa va passar a les mans de la Fundació Le Corbusier. El 10 de febrer de 2018 es va enfonsar accidentalment durant la inundació del Sena a París. La barcassa Louise-Catherine encara està en el Pont d'Austerlitz, esperant un possible projecte de renovació.[10]
Obra modifica
- Madeleine Zillhardt. Louise-Catherine Breslau et ses amis, París, Éditions donis Portiques, 1932.
- Monsieur Edgar Degas, París, L'Echoppe, nova edició 2015.
Referències modifica
- ↑ «Marie Bashkirtseff. Un homenaje. (www.bashkirtseff.com.ar)». www.bashkirtseff.com.ar. [Consulta: 6 maig 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Breslau_La Vie pensive: Musée des Beaux-Arts». www.mcba.ch. Arxivat de l'original el 2019-01-25. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ «Madeleine Zillhardt (1863-1950)» (en francès). data.bnf.fr. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 110. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ «Assiette : Fluctuat nec mergitur» (en francès). Musée de l'Air et de l'Espace. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «William Hauptman reviews Louise Breslau: De l'impressionnisme aux années folles, exhibition and catalogue». www.19thc-artworldwide.org. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Video (French)». Arxivat de l'original el 2018-11-27. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Council of Paris. City of Paris (France)».
- ↑ «The Fascinating History of Le Corbusier’s Lost Barge» (en anglès). Metropolis, 01-03-2018. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Fondation Le Corbusier (French)». Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 30 abril 2020].
Enllaços externs modifica
- Madeleine Zillhardt a Europeana.