Madrid en el año 2000
Madrid en el año 2000 va ser una pel·lícula muda espanyola de l'any 1925 dirigida i amb guió de Manuel Noriega. Era un llargmetratge en blanc i negre i de 35 mm, amb rètols explicatius.[1] La pel·lícula s'ha perdut per complet i no queden més que notícies de periòdics.[2][1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Manuel Noriega Ruiz  |
| Protagonistes | |
| Producció | Luis Maurente |
| Guió | Manuel Noriega Ruiz |
| Fotografia | Agustín Macasoli |
| Efectes especials | Bernardo Perrote |
| Productora | Ediciones Maurente |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1925 |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ciència-ficció |
   | |
Producció
modificaLa pel·lícula va ser estrenada el 16 d'abril de 1925 al cinema Rey Alfonso, l'actual cinema Bogart del carrer Cedaceros. A l'estrena hivan assistir els reis.[3]
Els efectes especials creats per Bernardo Perrote resultaven espectaculars per a l'època. Es podia veure als grans transatlàntics navegant al costat del Palacio Real. En part va ser rodada a la vora de Manzanares, que feia les vegades de platges creades pel gran canal.[3][1] Ajudava a crear aquesta imatge fabulosa de la ciutat la fotografia d'Agustín Macasoli, les dobles exposicions i les sobreimpressions.[1]
Segons Román Gubern, «el títol és adscribible a una derivació específica del futurisme, a la que Eisenstein va denominar ‹urbanomania›. El marc històric d'aquell fenomen és ben conegut. En 1919, el mateix any en què es va fundar a Weimar la Bauhaus, es va inaugurar el metro de Madrid [...]. El colorisme del món urbà, símbol de modernitat, va envair la literatura en diferents països [...]. En pintura, els temes urbans havien aparegut com a fruit de la ruptura antiacadèmica del segle anterior [...]. El futurisme italià va donar un impuls decisiu a aquest gènere [...]. El cinema no va trigar a entrar en sintonia amb aquesta sensibilitat urbanista, característica dels nous temps.»[4] Segons Gubern, és molt possible que a Madrid s'hagués sentit parlar de Metropolis de Fritz Lang i que aquestes notícies servissin d'inspiració. «La seva data de producció resulta significativa, perquè si bé és anterior al rodatge de Metropolis a Berlín, la seva gestació bé va poder inspirar-se en la nodrida publicitat que va envoltar la preparació d'aquell famós film, l'elaboració del qual es va estendre des de març de 1925 a octubre de 1926, per ser distribuït per la UFA a Espanya en la temporada 1926-27. Exemples d'aprofitament oportunista de la publicitat de grans produccions estrangeres no havien faltat en el raquític cinema espanyol i continuarien sorgint en el futur. El film de Noriega bé va poder constituir un exemple de tal estratègia i, de fet, el propi títol s'adhereix a l'ambició del cinema alemany de l'època de crear espais escenogràfics impossibles, irreals i utòpics, propis de l'imaginari expressionista».[5]
Argument
modificaLa pel·lícula és una visió fantàstica del futur Madrid de l'any 2000. Vista des de 1925, la Madrid del 2000 és una important ciutat portuària, gràcies a que el Manzanares s'ha convertit en un canal com el de Suez que permet el pas de grans transatlàntics.[2][3][6] Gràcies a aquesta activitat econòmica, Madrid s'ha convertit un empori europeu, un gran centre de negocis internacional.[1]
Repartiment
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Merelo, Alfonso. «El cine de ciencia ficción en España: una aproximación» (en español). Sitio de Ciencia Ficción. [Consulta: 25 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «La pantalla de Madrid: películas perdidas en torno a Madrid» (en español). Madriz, 30-03-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 25 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cebollada, Pascual «Madrid en el año 2000» (en español). Madrid y el cine p. 49. [Consulta: 25 juliol 2020].
- ↑ Gubern, Román. «Periferias vanguardistas». A: Proyector de luna. La generación del 27 y el cine. Barcelona: Anagrama, 1999, p. 159-175. citat a Delgado Leiva, Rosa María. «El imaginario del mundo futuro en el cine primitivo y clásico» (en español), octubre 2007. [Consulta: 25 juliol 2020].
- ↑ Gubern, Román. «Periferias vanguardistas». A: Proyector de luna. La generación del 27 y el cine. Barcelona: Anagrama, 1999, p. 162. citat a Delgado Leiva, Rosa María. «El imaginario del mundo futuro en el cine primitivo y clásico» (en español), octubre 2007. [Consulta: 25 juliol 2020].
- ↑ «'3 días' y el dulce momento del fantástico español» (en español). 20 Minutos, 24-04-2008. [Consulta: 25 juliol 2020].