Viquipèdia

Magda Polo Pujadas

professora, editora i filòsofa catalana

Magda Polo Pujadas (Manlleu, 6 de juny de 1965) és una filòsofa, editora, poeta i professora universitària catalana.[1] És catedràtica d'Estètica i Teoria de les arts i d'història de la música del Departament d'Història de l'art de la Universitat de Barcelona.[2] Ha estat vinculada al món editorial com a docent, editora i directora editorial durant més de trenta anys.[3] La seva especialització en recerca s'ha centrat, primordialment, a l'àmbit de l'estètica, la filosofia de la música, la interdisciplinarietat artística, els llibres d'artista i l'edició.[4]

Infotaula de personaMagda Polo Pujadas
Biografia
Naixement6 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Manlleu (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la música, llibre d'artista, edició, estètica i Filosofia de la dansa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora d'universitat, filòsofa, historiadora de la música, editora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Ramon Llull (2009–2013)
Universitat Autònoma de Barcelona (2002–2008)
Universitat Oberta de Catalunya (2000–2007)
Grupo Planeta (1999–1999)
ELISAVA (1999–2002)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): magdapolop Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va doctorar en filosofia el 1997 a la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre Filosofia de la música del Romanticisme alemany,[5] fent estades de recerca a Alemanya, Itàlia i els EUA. Com a professora, ha col·laborat amb diverses universitats, entre les quals destaquen la Universidad Autónoma de Madrid, Universitat de València, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Carabobo (Veneçuela), Universidad de Cantabria, Universitat de Bolonya, Universitat Ramon Llull i a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Ha estat coordinadora i directora de de diversos postgraus i màsters i ha format part de diferents comitès d'agències de qualitat universitària. Ha estat la creadora i directora dels Tallers Oberts de Barcelona (2009-2015).[6] Entre 2006 i 2008 fou presidenta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas;[7][8] presidenta de l'A FAD, Artistes i Artesans del FAD [9] entre 2009 i 2015, així com altres càrrecs directius a CEDRO, al FAD i a la FAAOC. Des de 2009 és membre d'honor de la UNE

Pràctica artística i comissariat modifica

En l'àmbit artístic, ha dirigit i creat els espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot, Quartet de corda per a violoncel sol en Sol Major i Volaverunt.[10] Ha estat compositora col·lectiva del tema de música electrònica, Intel·ligència artificial i Paisatge sonor titulat The right way (sobre l’ADN de Leïti Sène), estrenat al SÓNAR+D 2023.[11]

Ha comissariat diverses exposicions d'art contemporani com Libook (Palau Moja, 2005), Metamorfosis del llibre 1.0 (FAD, 2009), Metamorfosis del llibre 2.0 (Artesania Catalunya, 2010), Metamorfosis del llibre 3.0 (Universidad de Cantabria, 2010), Síntesi (FAD i Arts Santa Mònica, 2009-2015), El libro como... (Biblioteca Nacional de España, 2012-2013)[12][13] El Japó, país de contrastos (Museu del Disseny de Barcelona, 2014), Catalunya i Japó (Centre Internacional d'Art de Kyoto, 2015).

Ha escrit sis poemaris:  A contratemps (In-verso Ediciones de poesía, 2019), Gris alma (Parnass Ediciones, 2019), A contratiempo In-verso Ediciones de poesía, 2020), Filosofía crepuscular (Parnass, 2020), El olvido de la gravedad (Trío Editorial, 2021) i Batecs en compàs d'espera (Trío Editorial, 2022).

Pensament modifica

El seu àmbit de recerca es troba a la filosofia de la música. Van més enllà de vincular la música de determinats períodes amb el pensament que s'hi correspon, ja que la música és una font de coneixement de primer ordre pel que fa no només a allò que ens pot dir del músic sinó també a les referències explícites o implícites respecte de la societat on crea la seva obra compositiva.[14]Defensa que és necessari partir de la concepció de la música a Grècia (mousiké) i la seva funció de conèixer l'univers (el macrocosmos) i també la d'incidir en el nostre estat d'ànim (mitjançant la teoria de l'ethos). A partir d'aquí ha centrat la seva recerca en analitzar com i de quina manera la música pot ser filosofia, ja sigui perquè ens acosta a allò transcendental o bé perquè ens arrela encara més al món real i ens fa adonar de la vulnerabilitat, la fragilitat o l'empoderament que fa sentir. Com a eix central de les seves aportacions hi ha la concepció de la música pura (pure music) com una música que es basa en la forma, que es regeix per les seves pròpies regles i que no té cap finalitat sinó ella mateixa, i la música programàtica (programe music) que amb l'ajut d'una altra manifestació artística o element extramusical i posant èmfasi en el contingut, ens remet al món dels fenòmens. A més, i segons les conclusions que va presentar en la seva tesi doctoral defensada el 1997, la música absoluta (Absolute music) seria l'Aufhebung o la "superació" de la dialèctica que es va donar en el Romanticisme entre la música pura i la música programàtica. Per tant, considera que la música pura i música absoluta no són sinònims. Les influències i les lectures de Kant, Wackenroder, Schelling, Hegel, Schopenhauer, Nietzsche i Wagner, entre d'altres pensadors com Adorno, Dahlhaus i Fubini, han fonamentat les seves principals aportacions a la filosofia de la música.[15]

A partir de les seves anàlisis musicals del Romanticisme, s'ha endinsat a reflexionar sobre la música contemporània (dels segles XX i XXI), tant culta com popular, i aplica de manera sistemàtica una perspectiva de gènere a la filosofia de la música.

Publicacions destacades modifica

  • Coordinació editorial (UOC, 1999)
  • Procesos editoriales (UOC, 2000)
  • Libook. Poéticas del libro (Thule, 2015)
  • Libro de estilo de las publicaciones del Gobierno de La Rioja (Gobierno de La Rioja, 2005)
  • Creación y gestión de proyectos editoriales (Publican, Ediciones de la UCM, Edicions UIB, 2007)
  • L'estética de la música (UOC, 2007)
  • Historia de la música. (Publican, 2010)
  • La música de los sentimientos. Filosofía de la música de la Ilustración (Editum, 2010)
  • Música pura i música programàtica al Romanticisme (L'Auditori, 2010)
  • Pure and Programm music in Romanticism (UNICAN, 2016)
  • Les Vienes de Wittgenstein (PAMSA, 2011)
  • Filosofía de la música del futuro (PUZ, Primera edición 2011)[16]
  • Estética (Publican, 2012)
  • El libro como... (Biblioteca Nacional de España-Acción Cultural Española, 2012)
  • Pensamiento y música a cuatro manos (juntament amb Josep M. Mestres Quadreny, Editum, 2014)
  • Filosofía de la danza (juntament amb Roberto Fratini i Bàrbara Raubert, Edicions de la UB, 2015)
  • El cuerpo incalculable (juntament amb Roberto Fratini, Polígrafa, 2018)
  • Gris alma (Parnass Ediciones, 2019)
  • Pensamiento musical (Publican, 2019)
  • A contratemps (In-verso Ediciones de poesía, 2019)
  • Filosofía crepuscular (Parnass, 2020)
  • El olvido de la gravedad (Trío Editorial, 2021)
  • Batecs en compàs d'espera (Trío Editorial, 2022)
  • El proceso de edición en el siglo XX (Unión Editorial, 2023)

Referències modifica

  1. ↑ «El libro electrónico determinará cambios en el mundo editorial». La Nueva España. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 30 gener 2017].
  2. ↑ Constenla, Tereixa «Libros para exponer en museos» (en castellà). EL País, 01-10-2012.
  3. ↑ Navarro, Núria. «Magda Polo, profesora de la universidad: "En el decanato decían que yo era la 'problemática'"» (en castellà), 13-10-2022. [Consulta: 1r novembre 2023].
  4. ↑ «Entrevista a Magda Polo y Arlinda Garcia, autoras del informe sobre la situación de la música clásica en Cataluña» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r novembre 2023].
  5. ↑ «Magda Polo: "El Romanticismo es el periodo musical más subyugante"». [Consulta: 30 gener 2017].
  6. ↑ «150 tallers d'art i artesania obren les portes als barcelonins». Ara.cat.
  7. ↑ «Osona.com: Magda Polo, nova presidenta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas». Nació Digital.
  8. ↑ Press, Europa «UNE, nuevo nombre de la asociación de editoriales universitarias españolas, y Magda Polo su presidenta» (en castellà). europapress.es, 10-11-2006.
  9. ↑ «FADfest hace de Barcelona la capital mundial del diseño con "Fuera de lugar"» (en castellà). www.efe.com.
  10. ↑ «Exposición “Japón, país de contrastes”» (en castellà). Eikyô, influencias japonesas. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 30 gener 2017]. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Leïti Sène, del trap i l’afrobeat a la intel·ligència artificial». Núvol. [Consulta: 18 febrer 2024].
  12. ↑ «Un idioma sin fronteras - Exposición 'El libro como' en la Biblioteca Nacional de España, Un idioma sin fronteras - RTVE.es A la Carta» (en espanyol europeu), 30-08-2012. [Consulta: 30 gener 2017].
  13. ↑ «El libro como entrevista» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 gener 2017].
  14. ↑ «Entrevista a Magda Polo». Revista Musical Catalana, octubre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  15. ↑ «Entrevista a Magda Polo». [Consulta: 1r novembre 2023].
  16. ↑ «Los últimos centauros de la música». [Consulta: 30 gener 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Magda_Polo_Pujadas&oldid=33284101»