Malaltia inflamatòria intestinal
En la medicina, la malaltia inflamatòria intestinal (MII) és un grup de malalties inflamatòries del còlon i l'intestí prim. Els tipus principals de MII són la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.[1][2] No s'ha de confondre amb la síndrome de l'intestí irritable.[3] De moment són incurables.[4]
  | |
| Tipus | malaltia intestinal, malaltia immunitària i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | RORC (en)  , ADCY3 (en) , GPR35 (en) , DAP (en) , MAP3K8 (en) , CXCR5, SMAD3 (en) , CRTC3 (en) , PRKCB (en) , CD226 (en) , DNMT3B, ZMIZ1, IL23R, NOD2 i TNFSF15 (en) |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 31127 |
| eMedicine | 179037 |
| MeSH | D015212 |
| Orphanet | 104012 |
| UMLS CUI | C0021390 i C5681741 |
| DOID | DOID:0050589 |
Es caracteritza per no ser contagiosa.[5] Avui en dia no pot ser curada.[4]
A Espanya hi ha al voltant de 300.000 persones que pateixen alguna malaltia inflamatòria intestinal.[6]
Causes modifica
Les causes són desconegudes. Hi ha teories al respecte: la més acceptada afirma que la malaltia la pateixen les persones genèticament determinades a tenir una resposta exagerada del sistema immunitari "desencadenada per un agent desconegut, com ara un bacteri comensal de l'intestí".[7]
No hi ha evidències que siga hereditària però s'ha trobat que "les persones amb antecedents familiars de malaltia inflamatòria intestinal tenen una predisposició més gran a patir-la que la resta".[4] Tot i això, estudis fets amb bessons mostren que tant la malaltia de Crohn com la colitis ulcerosa poden dependre tant de factors genètics com ambientals.[8]
Causes descartades modifica
Ni la dieta ni l'estrès són causants de la malaltia.[5]
Símptomes modifica
Les distintes malalties emmarcades en la MII tenen símptomes similars: diarrea (fins al punt de excrementar amb sang), fatiga, pèrdua de pes i de la gana, dolor abdominal còlic i recargolament de tripes amb ganes immediates d'anar al bany.[5]
Pot ser empitjorada per l'estrès[5] i també sol empitjorar de manera imprevisible.[9]
Diagnòstic modifica
A més de la colonoscòpia, pot ser d'interès la determinació de la calprotectina fecal.[10]
Referències modifica
- ↑ Baumgart, DC; Carding, SR «Inflammatory bowel disease: cause and immunobiology». The Lancet, 369, 9573, 2007, pàg. 1627-40. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)60750-8. PMID: 17499605.
- ↑ «Enfermos de Crohn y Colitis Ulcerosa: guía para los centros educativos». Jovenmanía. Servicio de Juventud del Gobierno de Cantabria. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Inflammatory Bowel Disease» (PDF). World Gastroenterology Organization, 2015. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Malaltia inflamatòria intestinal». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 ACCU Cantabria, 2016, p. 3.
- ↑ ACCU Cantabria, 2016, p. 2.
- ↑ Hecht, GA «Inflammatory bowel disease - Live transmission». N. Engl. J. Med., 358, 5, 2008, pàg. 528-30. DOI: 10.1056/NEJMcibr0707718. PMID: 18234759.
- ↑ Halme L, Paavola-Sakki P, Turunen U, Lappalainen M, Farkkila M, Kontula K «Family and twin studies in inflammatory bowel disease». World J. Gastroenterol., 12, 23, 2006, pàg. 3668-72. PMID: 16773682.
- ↑ ACCU Cantabria, 2016, p. 4.
- ↑ van Rheenen PF, Van de Vijver E, Fidler V «Faecal calprotectin for screening of patients with suspected inflammatory bowel disease: diagnostic meta-analysis.». BMJ, 341, 2010, pàg. c3369. DOI: 10.1136/bmj.c3369. PMC: 2904879. PMID: 20634346 [Consulta: 5 febrer 2024].
Bibliografia modifica
- ACCU Cantabria. La Enfermedad Inflamatoria Intestinal - Guía para los centros educativos, 2016.