Malaltia per dipòsit lisosòmic

grup de trastorns hereditaris

Les malalties per emmagatzematge lisosòmic o per dipòsit lisosòmic, són un grup de trastorns hereditaris, que produeixen els seus primers símptomes generalment en la infantesa o adolescència, escurçant l'expectativa de vida i provocant graus variables de discapacitat en les persones afectades.[1] Són causades per alteracions genètiques que comporten un mal funcionament dels enzims lisosòmics, la qual cosa provoca l'acumulació anormal de diferents substàncies no metabolitzades en els lisosomes amb el consegüent dany funcional de la cèl·lula i la seva mort tard o d'hora per autofàgia o apoptosi.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia per dipòsit lisosòmic
modifica
Tipustrastorn congènit del metabolisme, tesaurismosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115C56 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E75 i E77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD016464 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet68366 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0085078 i C5681329 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3211 Modifica el valor a Wikidata

Freqüència modifica

Si bé cadascuna de les malalties d'aquest grup és poc freqüent, considerant-les en conjunt afecten a un individu entre 5000 i 7000, la qual cosa suposa de 200 a 300 casos per a una població d'un milió d'habitants. D'entre les quasi seixanta identificades avui dia, la més comuna és la malaltia de Fabry, seguida per la de Gaucher.[3]

Causa modifica

Els lisosomes són orgànuls que estan situats a l'interior de la cèl·lula, envoltats d'una membrana, i contenen diferents enzims que tenen com a funció degradar nombrosos tipus de polímers, tant proteïnes com a àcids nucleics, polisacàrids i lípids.[4] Els lisosomes posseeixen més de 50 enzims degradatius diferents; les mutacions dels gens que codifiquen aquests enzims són les causants de les malalties d'emmagatzematge lisosòmic. La no degradació dels polímers biològics fa que aquests s'acumulin afectant al funcionament cel·lular.[5] Això provoca diverses patologies neurodegeneratives de curs fatal.

Classificació modifica

Depenent del defecte bioquímic i la substància que s'acumuli en els lisosomes es distingeixen les següents malalties:[6]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ferreira, CR; Gahl, WA «Lysosomal storage diseases» (en anglès). Transl Sci Rare Dis, 2017 Maig 25; 2 (1-2), pp: 1-71. PMID: 29152458. DOI: 10.3233/TRD-160005. PMC: 5685203 [Consulta: 20 octubre 2020].
  2. Kiselyov, K; Jennigs Jr, JJ; Rbaibi, Y; Chu, CT «Autophagy, mitochondria and cell death in lysosomal storage diseases» (en anglès). Autophagy, 2007; 3 (3), pp: 259-262. PMID: 17329960. DOI: 10.4161/auto.3906. PMC: 2777544 [Consulta: 20 octubre 2020].
  3. Fuller, M; Meikle, PJ; Hopwood, JJ «Epidemiology of lysosomal storage diseases: an overview» (en anglès). A: Fabry Disease: Perspectives from 5 Years of FOS (Mehta A, Beck M, Sunder-Plassmann, G; Eds.) Oxford: Oxford PharmaGenesis, 2006; Chap. 2, NBK11603, pàgs: 9. PMID: 21290699 [Consulta: 25 abril 2022].
  4. Lamming, DW; Bar-Peled, L «Lysosome: The metabolic signaling hub» (en anglès). Traffic, 2019 Gen; 20 (1), pp: 27-38. PMID: 30306667. DOI: 10.1111/tra.12617. PMC: 6294686 [Consulta: 2 gener 2021].
  5. Gieselmann, V «Cellular pathophysiology of lysosomal storage diseases» (en anglès). A: Fabry Disease: Perspectives from 5 Years of FOS (Mehta A, Beck M, Sunder-Plassmann, G; Eds.) Oxford: Oxford PharmaGenesis, 2006; Chap. 4, NBK11608, pàgs: 11. PMID: 21290703 [Consulta: 20 octubre 2020].
  6. Sun, A «Lysosomal storage disease overview» (en anglès). Ann Transl Med, 2018 Des; 6 (24), pp: 476. PMID: 30740407. DOI: 10.21037/atm.2018.11.39. PMC: 6331358 [Consulta: 20 octubre 2020].
  7. Wasserstein, MP; Schuchman, EH «Acid Sphingomyelinase Deficiency» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2015 Jun 18; NBK1370 (rev), pàgs: 18. PMID: 20301544 [Consulta: 2 gener 2021].
  8. García Castro, R; González Pérez, AM; Román Curto, MC; Cañueto Álvarez, J; et al «A New Case of Schindler Disease» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2019 Oct 25; 6 (11), pp: 001269. PMID: 31890708. DOI: 10.12890/2019_001269. PMC: 6886627 [Consulta: 20 octubre 2020].
  9. González López, I; Sierra Benítez, EM; León Pérez, MQ; Leiva González, ML; et al «A propósito de un caso de gangliosidosis GM-2 tipo II: enfermedad de Sandhoff» (en castellà). Rev Med Electrón, 2015 Maig-Jun; 37 (3), pp: 263-271. ISSN 1684-1824 [Consulta: 20 octubre 2020].
  10. Ehlert, K; Frosch, M; Fehse, N; Zander, A; et al «Farber disease: clinical presentation, pathogenesis and a new approach to treatment» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2007 Jun 29; 5, pp: 15. PMID: 17603888. DOI: 10.1186/1546-0096-5-15. PMC: 1920510 [Consulta: 20 octubre 2020].
  11. Caciotti, A; Catarzi, S; Tonin, R; Lugli, L; et al «Galactosialidosis: review and analysis of CTSA gene mutations» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2013 Ag 2; 8, pp: 114. PMID: 23915561. DOI: 10.1186/1750-1172-8-114. PMC: 3737020 [Consulta: 2 gener 2021].
  12. Sakuru, R; Ollu, PC «Hurler Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 15; NBK532261 (rev), pàgs: 6. PMID: 30335294 [Consulta: 20 octubre 2020].
  13. Thomas, JA; Beck, M; Clarke, JTR; Cox, GF «Childhood onset of Scheie syndrome, the attenuated form of mucopolysaccharidosis I» (en anglès). J Inherit Metab Dis, 2010 Ag; 33 (4), pp: 421-427. PMID: 20532982. DOI: 10.1007/s10545-010-9113-7. PMC: 2903709 [Consulta: 20 octubre 2020].
  14. Hashmi, MS; Gupta, V «Mucopolysaccharidosis Type II» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Oct 5; NBK560829 (rev), pàgs: 8. PMID: 32809664 [Consulta: 2 gener 2021].
  15. Montaño, AM; Lock-Hock, N; Steiner, RD; Graham, BH; Szlago, M; Greenstein, R; Pineda, M; Gonzalez-Meneses, A; Çoker, M; Bartholomew, D; et al «Clinical course of Sly syndrome (mucopolysaccharidosis type VII)» (en anglès). J Med Genet, 2016 Jun; 53 (6), pp: 403-418. PMID: 26908836. DOI: 10.1136/jmedgenet-2015-103322. PMC: 4893087 [Consulta: 21 octubre 2020].
  16. Khan, A; Sergi, C «Sialidosis: A Review of Morphology and Molecular Biology of a Rare Pediatric Disorder» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2018 Abr 25; 8 (2), pp: 29. PMID: 29693572. DOI: 10.3390/diagnostics8020029. PMC: 6023449 [Consulta: 21 octubre 2020].
  17. Kaur, A; Dhaliwal, AS; Raynes, H; Naidich, TP; Kaufman, DM «Diagnosis and Supportive Management of Fucosidosis: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2019 Nov 12; 11 (11), pp: e6139. PMID: 31886074. DOI: 10.7759/cureus.6139. PMC: 6907717 [Consulta: 21 octubre 2020].
  18. Malm, D; Nilssen, Ø «Alpha-mannosidosis» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2008 Jul 23; 3, pp: 21. PMID: 18651971. DOI: 10.1186/1750-1172-3-21. PMC: 2515294 [Consulta: 2 gener 2021].
  19. Arvio, M; Mononen, I «Aspartylglycosaminuria: a review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2016 Des 1; 11 (1), pp: 162. PMID: 27906067. DOI: 10.1186/s13023-016-0544-6. PMC: 5134220 [Consulta: 2 gener 2021].
  20. Kerr, DA; Memoli, MA; Cathey, SS; Harris, BT «Mucolipidosis type III α/β: the first characterization of this rare disease by autopsy» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2011 Abr; 135 (4), pp: 503-510. PMID: 21466370. DOI: 10.1043/2010-0236-CR.1. PMC: 4188553 [Consulta: 2 gener 2021].
  21. MedlinePlus Genetics. «Mucolipidosis III gamma» (en anglès) pàgs: 5. National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, 2020; Ag 18 (rev). [Consulta: 2 gener 2020].
  22. Vergarajauregui, S; Puertollano, R «Mucolipidosis type IV: the importance of functional lysosomes for efficient autophagy» (en anglès). Autophagy, 2008 Ag; 4 (6), pp: 832-834. PMID: 18635948. DOI: 10.4161/auto.6567. PMC: 2625312 [Consulta: 2 gener 2021].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica